Reconeix-ho. T’agraden les aus, però tret de coloms i pardals, poques més coneixes que visquin a la teva ciutat o poble. En aquest post t’ensenyo les 10 aus urbanes que has de conèixer (i alguna més de regal). Són els tipus d’aus més fàcils de veure que viuen a la majoria de ciutats i pobles d’Espanya i altres països.
Evidentment hi ha moltes més de deu, però per començar a aficionarte a l’ornitologia aquí tens aquesta llista imprescindible perquè no hagis de tornar a dir… què és aquest ocell?
Coloms
Comencem per les més conegudes, les moltes vegades odiades per uns (“rates de l’aire”, els diuen) i estimades per altres. A les ciutats tenim diferents espècies de coloms (o sigui, de la família dels colúmbids), però el colom roquer és el més abundant.
Colom roquer
El colom roquer (Columba livia domestica) és el típic colom que et trobaràs a tot arreu. El seu color principal és el gris, tot i que també n’hi ha de marrons, blancs i una multitud de variacions i combinacions d’aquests colors.
Al llarg de el temps s’han utilitzat com a mascotes, com a coloms missatgers i per… menjar.
Encara que a molts els semblin lletjos, bruts i un sac de malalties (endevina de qui és la culpa que estiguin bruts i en ocasions amb les potes mutilades…), només cal veure la seva bellesa, per exemple en les iridescències liles i verdes al coll, més marcades en els mascles. Qui no ha vist alguna vegada un mascle de colom perseguir incansablement una femella?
Els coloms viuen en pràcticament tot el món i com saps, s’alimenten a terra. El que potser no saps és que una cosa tan comú com veure a un colom (qualsevol espècie de colúmbid) bevent aigua directament de terra, és una cosa única entre les aus. La resta han d’aixecar el bec i tirar el cap cap enrere per poder empassar-se l’aigua.
En principi s’alimenten de llavors, però a les ciutats s’han adaptat a menjar gairebé de tot. I una de les causes de que els coloms estiguin en grans quantitats en les ciutats és perquè algunes persones ela alimenten, cosa que ha portat a prohibir aquesta pràctica en molts llocs.
Malalties, soroll, males olors, excrements… són només algunes de les problemàtiques que poden causar. Encara que també és veritat que la seva mala fama és potser una mica exagerada.
Tudó
La tudó (Columba palumbus) és el colom més gran d’Europa. Encara que de colors semblants, no el confonguis amb el colom domèstic!
A la Península Ibèrica és sedentari, tot i que a la tardor és més fàcil de veure perquè arriben milions de tudons de centre i nord d’Europa.
Cant del tudó:
Tórtora turca
La tórtora turca (Streptopelia decaocto) es fàcil de reconèixer, ja que és de color marronós, plomatge llis i amb un collaret negre al coll. Segur que has sentit el seu cant milers de vegades:
No confondre con la tórtora (Streptopelia turtur):
Cant de la tórtora:
Pardal comú
El pardal comú (Passer domesticus), viu en zones urbanes de zones temperades de gairebé tot el món. Mascles i femelles tenen colors diferents en el seu plomatge:
Cant del pardal comú:
Són molt confiats i ens solen semblar graciosos els seus saltets per moure’s, la seva vivacitat i com alcen el vol ràpidament després d’agafar una mica de menjar. Com els coloms, bàsicament mengen llavors, però en ciutats i pobles s’han adaptat a menjar gairebé de tot.
Garsa
La garsa (Pica pica) és molt fàcil d’identificar: blanca, negra i amb una cua llarga. De prop, veuràs que el negre té tornassols verds, blaus i violetes.
Prefereix les zones més perifèriques que el centre de la ciutat, sobretot per reproduir-se. Si vius a prop de jardins o zones boscoses serà més fàcil que la vegis, encara que és més espantadissa que els coloms i pardals i no s’acostaran molt a tu.
És de la família dels còrvids, així que amaga aliment per a recuperar-lo més tard. D’aquest comportament d’emmagatzematge i la seva curiositat li ve la seva fama de “lladre” d’objectes brillants. Tot i que és una fama exagerada, sí que és cert que cada vegada més sovint s’observen nius de garsa amb trossos de paper d’alumini, anelles de llaunes, plàstics… escombraries nostres, vaja.
Cant de la garsa:
S’alimenten des d’invertebrats (estiu) a llavors i vegetals (hivern), però també és oportunista i pot aprofitar escombraries i carronya. Pot alimentar-se d’ous d’altres aus, però com que no viuen en grans quantitats a la ciutat, de moment no representen un problema per a altres aus urbanes.
Falcons i xoriguers
Encara que poques persones s’ho imaginen, a les ciutats també viuen aus rapinyaires com el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i altres falcònides com els xoriguers.
Xoriguer comú i xoriguer petit
De xoriguers urbans n’hi ha dos: el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i el xoriguer petit (Falco naumanni), més fàcil d’observar. A ulls inexperts poden semblar gairebé iguals, però el truc està en les ungles: el xoriguer comú les té negres, mentre que el petit les té blanques. Mascles i femelles tambén tenen colors diferents en les dues espècies.
La manera més fàcil de reconèixer un xoriguer en vol, és quan fa l’aleta (es queda suspès a l’aire) buscant preses. En castellà, “que se cierne” y d’aquí li ve el nom comú castellà: cernícalo.
Com ja saps, les aus rapinyaires són carnívores. A més de micromamífers, els xoriguers també s’alimenten de grans invertebrats, ratpenats, petites aus i llangardaixos.
Desgraciadament, els sistemes per fer fora coloms (com les punxes per evitar que es posin o nidifiquin en estructures urbanes) també perjudiquen a aquestes rapinyaires, que ens resulten beneficioses a l’alimentar-se de rosegadors i altres aus. Per exemple, el falcó pelegrí pot caçar coloms i els xoriguers ratolins; són un fantàstic mètode de controlar la seva població. De fet, en zones rurals, els xoriguers exerceixen un control biològic sobre plagues en els cultius i al seu torn, aprofiten les edificacions humanes per construir els seus nius.
Cueretes
Les cueretes urbanes es poden veure en parcs i jardins en zones amb aigua, com estanys i fonts. Són molt fàcils d’identificar, ja que mentre caminen mouen la cua de dalt a baix repetidament. Mengen insectes, mol·luscs i cucs.
Les més habituals en ciutats són la cuereta blanca vulgar (Motacilla alba), i la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) ja que són sedentàries. La cuereta groga (Motacilla flava) no és tan comú, ja que és estival i nia a terra (cosa força complicada en una ciutat).
Merla
La merla (Turdus merula) és un altre tipus d’ocell urbà que no tindràs problemes per identificar: els mascles són negres amb un bec i cèrcol al voltant de l’ull taronja i les femelles tenen un plomatge i bec marronós.
És dels primers que sentiràs cantar al matí i al capvespre. Fins a l’hivern podria despertar-te abans de l’alba!
Cant de la merla:
Mengen principalment insectes, i garses i gats són els seus depredadors. Les garses es mengen els seus ous i pollets i per als gats són presa fàcil, ja que com altres aus urbanes, s’alimenten a terra. Si tens gat i et consideres un propietari responsable, això és fàcil d’evitar impedint que surtin de casa (i de pas, s’evita que participin en l’extinció d’altres aus i altres animals, com rèptils).
Gavià argentat
El gavià argentat (Larus michahellis) és un altre ocell urbà clàssic de poblacions costaneres, però cada vegada s’endinsen més cap a l’interior, ja que el seu oportunisme les condueix a fer veritables festins en abocadors d’escombraries. Sorolloses i volant en grup, més d’un s’ha escandalitzat veient-les atacar i menjant-se coloms enmig de la vorera.
Per tot això s’han guanyat també, com els coloms, l’apel·latiu de “rates voladores”, tot i que sembla que no transmet cap malaltia als humans. Tornem a oblidar que els que generem aquestes quantitats gegantines de deixalles i afavorim la multiplicació d’aquestes espècies som justament nosaltres.
Els joves tenen el plomatge marronós i blanc, mentre que els adults són blancs i grisos, amb potes i bec grocs.
Mallerenga carbonera i mallerenga blava
La mallerenga carbonera (Parus major) ens pot recordar a un pardal per la seva grandària i aspecte, però és inconfusible: pit groc amb una franja negra al centre i cap negre i blanc. Com més grossa la franja, més atractius seran els mascles per les femelles.
Una espècie molt semblant és la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), que com el seu nom científic indica (te’n recordes del cyan de la impressora?), té color blau pel cap i el dors.
Cant de la mallerenga carbonera:
S’alimenten d’insectes, llavors i baies. Tots dos són de la família dels pàrids, que ja coneixies de quan et vaig explicar la mitologia de l’aufrany.
Verdum i gafarró
Al gafarró (Serinus serinus) el podríem confondre, amb el verdum (Chloris chloris). Per l’aspecte i forma de el bec, els dos et recordaran a una cadernera, ja que són de la mateixa família (fringíl·lids).
Cant del gafarró:
Tant al gafarró com al verdum els veuràs més fàcilment en parcs i jardins amb arbres que en edificis. S’alimenta de llavors petites (gafarró) i grans (verdum).
Cant del verdum:
Cotorres
I acabem amb dues espècies no autòctones d’Europa, però que cada vegada tenen més presència a causa del seu èxit reproductiu i oportunisme: la cotorra argentina i la cotorra de Kramer .
Cotorra argentina
La cotorra argentina (Myiopsitta monachus) és la més coneguda i ja no és rar veure-la en ciutats menjant en grup entre els coloms. És gregària i construeix grans nius als arbres, de manera que si vius a prop d’alguns, els seus cants acaben sent una molèstia (i el pes dels nius pot fer caure les branques).
Depreda nius, com de merla, pardal i garsa, i en zones rurals causa danys en els cultius. En moltes ciutats ja es considera plaga i s’estudien mètodes per controlar la seva població.
Cotorra de Kramer
La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és més acolorida i té la cua més llarga. És una amenaça per al nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), un ratpenat el qual expulsa dels seus nius.
Cant de la cotorra de Kramer:
A Espanya, aquestes aus exòtiques estan incloses en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, pel que està prohibit introduir-les en la natura, tenir-les, transportar-les i comercialitzar amb elles.
Què t’ha semblat aquesta llista?
No està malament per començar, no?
Ara ja tens feina per buscar i reconèixer a aquestes més de 10 aus urbanes i anar marcant la teva llista les que et falten per veure.
Si t’ha picat el cuquet de l’ornitologia o ja tens una mica de pràctica, et deixo un llistat amb les millor guies d’identificació d’aus. L’article és en castellà però hi ha guies en català:
Quina has trobat a faltar i t’agradaria veure-la en una llista per observadors urbans més avançats? 😉
Explica-m’ho en els comentaris!
Si t’ha agradat aquest article, subscriu-te al blog, comparteix-lo, comenta o convida’m a un cafè:
Bon recull!!
D’altra banda també tenim els tallarols de capnegre, els mosquiters comuns, les cotxes fumades i els pitroigs. De fet ara que som a hivern, els poso menjar i aigua i els tinc a diari alimentant-se i banyant-se. És un absolut plaer poder ajudar-los en la temporada més desfavorable.
També els he preparat caixes niu per mallerengues i altres per pitroigs i cotxes, ja hi ha hagut alguna mallerenga que ha tret el nas en un dels nius, espero que els habitin en uns mesos quan comencin a criar.
Per cert, no sé si has comentat en alguna entrada al teu blog, sobre el site ornitho.cat, on hom es pot donar d’alta per anotar les observacions tant d’aus com d’altres espècies animals. Hi ha app per a smartphones on és molt fàcil fer entrades de tot el que ens anem trobant.
Bona feina i que continuï!
Jordi
Hola Jordi!
I tant! Aquest article necessita sens dubte una segona part (i tercera, i quarta.. jeje).
A mi a casa, a les menjadores, em venen també cotxes fumades i alguna mallerenga blava ha tret el cap. Se sent un pit roig però no hi ha manera que vingui. Sobretot venen gafarrons. I becs de corall, que no és el més adequat però deixar els altres sense menjar per no afavorir-los… no sé és un equilibri complicat.
M’encantaria posar caixes niu, però al pati no hi tinc cap zona en la que després no es morissin de calor.. així que m’espero a tenir una casa més gran amb jardí (per somniar…) per posar-ne jeje.
Doncs mira que tinc dues entrades sobre aplicacions: aquesta sobre apps generals i aquesta sobre ciència ciutadana (tot i que algunes al final són les dues coses alhora).
La cosa amb la d’ornitho és que només és per Android i no l’he poguda provar. Alguna cita l’havia entrat directament a la web (justament la primra vegada que vaig veure els becs de corall). Però intentaré fer-me amb algun mòbil antic que tinc per casa i miro com és i l’afegeixo. Gràcies per l’apunt!!!
Moltes gràcies pel teu útil comentari, dona goig llegir-lo perquè no n’hi ha gaires en català! Seguim en contacte per aquí o pel mail, si estàs subscrit!
Cert, gafarrons, que no els havia vist mai fins fa un any (vam fer una mudança de pis a casa prop del centre de Terrassa), en vénen un bon grapat, de 4 a 6 que constanment vénen a menjar escaiola fins no poder més! Són ben graciosos i ja et dic, ni els coneixia fa un any, un pecat!
El que si que no he vist són becs de corall, a quina ciutat/vila vius?
És normal! Fins que no es comença a obrir els ulls no ens adonem de tota la biodiversitat urbana que hi ha! Em va passar amb els becs de corall senegalès, jo al·lucinant i resulta que fa més de 10 anys que estan per aquí.
Jo aquí a Barcelona, al meu pati, he vist merles, garses, gafarrons, becs de corall, tórtora turca, gavià argentat, mallerenga blava, cotxa fumada, sentit el pit roig… i a l’estiu els ballesters i falciots! I sembla increïble però ni un pardal! I com molta gent pensa que a les ciutats només hi ha coloms i pardals, per això vaig escriure el post 🙂
Ostres si, els pardals! Doncs per aquí en tenim una familia que també visita tant l’escaiola, com les boles de menjar premsat d’insectes i gra, que sobretot aprofiten les mallerengues blaves.
Quan baixo a BCN a treballar, també he escoltat per les Corts, gafarrons i algún tallarol. Merles per descomptat, i alguna altra au que no he identificat. Per cert, segur que coneixes el site xeno-canto.org, és un lloc fenomenal per escoltar gravacions d’arreu del món de l’espècie que vulguis, molt interessant!
Saltant als mamífers, als vespres m’encanta veure els ratpenats que cada vegada són més escassos. També tinc un parell de caixes niu per a ells, tant de bo les descobreixin i hi facin vida!
Doncs jo res de pardals, tu. Justament l’altre dia a Les Corts vaig veure aratingues per primera vegada. També he vist algun tord i estornells la parcs al costat de casa.
Sí, conec el xeno-canto! És una passada. Aquí tens altres pàgines d’ornitologia si vols fer-hi un cop d’ull.
De ratpenats, per aquí casa en sento a l’estiu. Tinc una caixa niu també, però com visc de lloguer i m’han dit que si l’ocupen són molt fidels, no l’instal·laré fins que visqui a un lloc més “definitiu”.
A veure si tens sort i te les ocupen!