Etimologia científica. Què em dius?

Em fa força urticària (i espero que ja no estigui de moda) definir-se com “de lletres” o de “ciències”. Semblant a com si avui en dia sortissis a lligar i et preguntessin: “estudies o treballes?”. Fugiries ràpidament, oi? Doncs deixem d’encasellar-nos segons els nostres estudis o preferències i repeteix amb mi:

“POT AGRADAR-ME LA BIOLOGIA I EL GREC I LLATÍ CLÀSSICS”.

I aquí està el secret per aprendre noves paraules en biologia: perquè sabent uns mínims (repeteixo: mínims de grec i llatí, hi haurà un munt de paraules científiques i biològiques que sabràs què volen dir abans fins i tot que te les expliquin. Sabent uns mínims d’etimologia científica et serà més fàcil recordar aquestes paraules.

I perquè és millor dir “Acherontia atropos” enlloc de “borinot de la mort”?

O en altres paraules: ¿per què la biologia nomena les espècies en llatí?

Perquè si li dius “borinot de la mort” a un anglès, a un vietnamita o a un africà, et mirarà amb cara de: el què?

En canvi, si la persona amb la qual estàs parlant sap una mica de biologia, dient-li Acherontia atropos sabrà que li parles d’aquest animal:

 

 

En definitiva, hi ha TANTS noms comuns per a una mateixa espècie, fins i tot en un mateix idioma, que tenint un sol nom científic no hi ha problemes de comunicació ni confusions.

Per què les espècies tenen “nom i cognom”?

Els noms científics tenen dues parts: gènere i espècie (epítet o nom específic). Per això se la coneix com nomenclatura bionomial. Si existeixen subespècies, se li afegeix una tercera part.

La nomenclatura binomial se la va inventar Carl von Linné (que també va crear la classificació dels éssers vius -taxonomia-), i fixa’t que sempre s’escriu:

• El gènere amb la primera lletra en majúscula, la resta minúscula i en cursiva: Acherontia.
• Espècie i subespècie en minúscula i cursiva: atropos.

Com a l’escriure a mà fer la cursiva és una mica estrany, els noms de les espècies escrits a mà se subratllen.

Per exemple:

• Si et diuen Canis (gènere) es refereix a qualsevol animal d’aquest gènere (llops, xacals, coiots…).
• Si et diuen Canis lupus (espècie) ja estaràs pensant en un llop… o un gos. Perquè llops i gossos són la mateixa espècie (sorpresa!).
• Si et diuen Canis lupus familiaris (subespècie) ara ja saps que t’estan parlant d’un gos, però si et diuen Canis lupus signatus sabràs que et parlen de el llop ibèric.

I què vol dir sp. i spp. en una espècie?

Si veiessis escrit Canis sp., vol dir que no s’ha determinat l’espècie però se sap el gènere.

I si veus Canis spp., vol dir que s’està parlant de totes les espècies del gènere Canis .

I és aquí on entren en joc els nostres protagonistes, el grec i el llatí.

Etimologia científica

Si estudiem l’origen de les paraules científiques (ja siguin noms d’espècies o paraules com “biologia”, “citologia” o “eritròcit”) la majoria tenen arrels gregues o llatines. Fins i tot alguns noms són heretats de la mitologia, com vas veure amb l’aufrany o el voltor negre.

Aquestes són les 50 bàsiques que t’anirà molt bé conèixer per saber de què et parla el profe de biologia, la metge de capçalera o fins i tot els anuncis de la tele. Com la llista completa té moltes més de 50, si et subscrius, rebràs un regal inmmediat i al cap d’una setmana, la miniguia Etimologia científica: els prefixos i sufixos més utilitzats en biologia.

Prefixos i sufixos bàsics utilitzats en biologia

Els colors

En general, els noms científics que indiquen el color d’alguna cosa vénen del llatí:

Aquests són els bàsics, però n’hi ha molts més:

 

 

Patrons corporals

A més de colors, les espècies poden tenir diferents patrons o dibuixos en el seu cos. Ho resumeix molt bé la il·lustració de @BartVanCamp1, que val tant per a peixos com per a qualsevol altre ésser viu:

Localització de la característica

Els noms científics també ens poden donar pistes sobre en quina part de el cos tenen certa característica alguns éssers vius. Recorro de nou a un dibuix de @BartVanCamp1 perquè ho entenguis millor.

Albo, com ara ja saps, es refereix a blanc. La resta de la paraula indica el lloc:

Com es pronuncien els noms científics correctament?

La primera vegada que vaig sentir l’Eudald Carbonell pronunciar Homo antecessor (“Homo antecéssor) al meu cap com a “Homo anteKésor” em vaig quedar una mica al·lucinada. I és que mai m’havia plantejat com es pronuncien els noms científics. Però… em temo que “antekéssor” està mal pronunciat.

Cal tenir en compte que la pronunciació dels noms científics és presa del llatí vulgar i no del clàssic, per si tens coneixements de llatí clàssic i alguna cosa no et quadra.

Ho tens explicat en aquest vídeo i a les imatges de després: