You are currently viewing Etimologia científica i nomenclatura (o perquè en biologia s’utilitzen noms tan estranys)

Etimologia científica i nomenclatura (o perquè en biologia s’utilitzen noms tan estranys)

Reconeix-ho. Escoltes “eritròcit” o “Acherontia atropos” i penses: ¿per què els biòlegs fan servir noms tan estranys? Quina necessitat hi ha de nomenar les espècies en llatí? Serveix d’alguna cosa saber etimologia científica?

Si et sembla que la biologia té noms massa complicats per memoritzar i et fa mandra només de pensar-ho, si creus que conèixer l’etimologia científica no et serveix per a res en el teu dia a dia perquè “ets de lletres”…

Deixa’m dir-te que estàs equivocat o equivocada.

I per sortir de les teves falses creences, et regalo aquest article amb el secret perquè no tornis a mirar amb cara de fàstic cap nom científic.

Taula de continguts

Etimologia científica. Què em dius?

Em fa força urticària (i espero que ja no estigui de moda) definir-se com “de lletres” o de “ciències”. Semblant a com si avui en dia sortissis a lligar i et preguntessin: “estudies o treballes?”. Fugiries ràpidament, oi? Doncs deixem d’encasellar-nos segons els nostres estudis o preferències i repeteix amb mi:

“POT AGRADAR-ME LA BIOLOGIA I EL GREC I LLATÍ CLÀSSICS”.

I aquí està el secret per aprendre noves paraules en biologia: perquè sabent uns mínims (repeteixo: mínims de grec i llatí, hi haurà un munt de paraules científiques i biològiques que sabràs què volen dir abans fins i tot que te les expliquin. Sabent uns mínims d’etimologia científica et serà més fàcil recordar aquestes paraules.

I perquè és millor dir “Acherontia atropos” enlloc de “borinot de la mort”?

O en altres paraules: ¿per què la biologia nomena les espècies en llatí?

Perquè si li dius “borinot de la mort” a un anglès, a un vietnamita o a un africà, et mirarà amb cara de: el què?

En canvi, si la persona amb la qual estàs parlant sap una mica de biologia, dient-li Acherontia atropos sabrà que li parles d’aquest animal:

 

 

Acherontia atropos (borinot de la mort) femella. Va tenir gairebé el mateix protagonisme que Hannibal Lecter a El Silenci dels Anyells. Foto: Didier Descouens

En definitiva, hi ha TANTS noms comuns per a una mateixa espècie, fins i tot en un mateix idioma, que tenint un sol nom científic no hi ha problemes de comunicació ni confusions.

Per què les espècies tenen “nom i cognom”?

Els noms científics tenen dues parts: gènere i espècie (epítet o nom específic). Per això se la coneix com nomenclatura bionomial. Si existeixen subespècies, se li afegeix una tercera part.

La nomenclatura binomial se la va inventar Carl von Linné (que també va crear la classificació dels éssers vius -taxonomia-), i fixa’t que sempre s’escriu:

  • El gènere amb la primera lletra en majúscula, la resta minúscula i en cursiva: Acherontia.
  • Espècie i subespècie en minúscula i cursiva: atropos.

Com a l’escriure a mà fer la cursiva és una mica estrany, els noms de les espècies escrits a mà se subratllen.

Per exemple:

  • Si et diuen Canis (gènere) es refereix a qualsevol animal d’aquest gènere (llops, xacals, coiots…).
  • Si et diuen Canis lupus (espècie) ja estaràs pensant en un llop… o un gos. Perquè llops i gossos són la mateixa espècie (sorpresa!).
  • Si et diuen Canis lupus familiaris (subespècie) ara ja saps que t’estan parlant d’un gos, però si et diuen Canis lupus signatus sabràs que et parlen de el llop ibèric.

I què vol dir sp. i spp. en una espècie?

Si veiessis escrit Canis sp., vol dir que no s’ha determinat l’espècie però se sap el gènere.

 

I si veus Canis spp., vol dir que s’està parlant de totes les espècies del gènere Canis .

I és aquí on entren en joc els nostres protagonistes, el grec i el llatí.

Etimologia científica

Si estudiem l’origen de les paraules científiques (ja siguin noms d’espècies o paraules com “biologia”, “citologia” o “eritròcit”) la majoria tenen arrels gregues o llatines. Fins i tot alguns noms són heretats de la mitologia, com vas veure amb l’aufrany o el voltor negre.

Aquestes són les 50 bàsiques que t’anirà molt bé conèixer per saber de què et parla el profe de biologia, la metge de capçalera o fins i tot els anuncis de la tele. Com la llista completa té moltes més de 50, si et subscrius, rebràs un regal inmmediat i al cap d’una setmana, la miniguia Etimologia científica: els prefixos i sufixos més utilitzats en biologia.

Prefixos i sufixos bàsics utilitzats en biologia

PREFIX/SUFIXSIGNIFICA…AMB UN EXEMPLE S’ENTÉN MILLOR
   
ALGIADolorLumbàlgia, fibromiàlgia
ANDROMasculíAndrogen, androceu
ANEMOVentAnemòfil
ANTROPOHumàAntropologia, antròpic
BIOVidaBiologia
CAR/CARDIOCorElectrocardiograma, pericarditis
CARIONNucliProcariota, eucariota
CEFALOCapCefalotórax, cefalòpode, cefàlea
CITOCèl·lulaCitologia, citoplasma, trombòcit
CISTSacNematocist, cistitis
CROMOColorCromosoma, cromatòforo
ENDODinsEndoesquelet, endocitosi
EXO/ECTOForaExosquelet, exocitosi, ectoterm
EUVeritableEucariota, eumetazou
FAGOMenjarFagocitar, xil·lòfag
FILOAmistatTermòfil, acidòfil
FOBORepulsióHidròfob
FITOPlantaFitosanitari, fitopatologia
FOTOLuzFotosíntesi, fotorreceptor
GENIA/GÈNESIOrigenGametogènesi, orogenia
GINEFemeníGineceu, ginecòleg
HEMOSangHemorràgia, hemodiàlisi
HIDROAiguaHidròfob, hidròlisi
HIPERExcésHipertensió
HIPOPer sota deHipotèrmia, hipòxia, hipotàlem
HISTOTeixitHistologia, histocompatibilitat
ITISInflamacióArtritis, gastritis, traqueitis
HOMEOSemblantHomeòstasi, homeotèrmia
LIPOGreixLipoproteïna
LISO/LISISTrencarLisosoma, fotòlisi
LITOPedraGastròlit, litosfera
LOGO/LOGÍAEstudiBiologia, Biòloga, Histologia, Geologia
MACROGranMacromolècula, macroscòpic
MICROPetitMicroscopi, microorganisme
NECROMortNecrosi, necròfag
OLIGOPocOligoelement
OPISTODesprésOpistosoma, opistobranqui
OSISCondició anormalArtrosi, hepatosi
PTEROAlaPterodàctil, dípter, apterigot
PLURIMoltsPluricel·lular
PODOPeuGasteròpode, podòleg, undulipodi
PROAbansProsoma, procariota
RINONasRinoceront, rinitis, rinovirus
SOMACosLisosoma, Cromosoma
TECAFundaOoteca
TERMOTemperaturaTermòfil
XEROSecXeròfil
XILOFustaXilòfag
UNI/MONOUn/únicUnicel·lular, monotrema
UROCuaAnur, urodel
ZOOAnimalZoologia, zoonosi

Els colors

En general, els noms científics que indiquen el color d’alguna cosa vénen del llatí:

Aquests són els bàsics, però n’hi ha molts més:

color latin griego nomenclatura cientifica tabla nom cientific colors llati grec

 

 

Quadre d’autoria desconeguda

Patrons corporals

A més de colors, les espècies poden tenir diferents patrons o dibuixos en el seu cos. Ho resumeix molt bé la il·lustració de @BartVanCamp1, que val tant per a peixos com per a qualsevol altre ésser viu:

▸ Bicolorata: dos colors.▸ Punctata: amb punts. 
▸ Fasciata: amb bandes gruixudes. ▸ Reticulata: forma de xarxa, a quadrats. 
▸ Lineata: amb línees. ▸ Undulata: amb ones. 
▸ Maculata: a taques (màcules). ▸ Ustulata: socarrimat. 
▸ Marginata: amb un marge. ▸ Variegata: variat. 
▸ Marmorata: semblant al marbre. ▸ Vittata: amb bandes fines. 
▸ Nebulosa: como un núvol. ▸ Zebrina: a ratlles com una zebra.
▸ Ocellata: amb ocels (dibuix en forma de ull).  

Localització de la característica

Els noms científics també ens poden donar pistes sobre en quina part de el cos tenen certa característica alguns éssers vius. Recorro de nou a un dibuix de @BartVanCamp1 perquè ho entenguis millor.

Albo, com ara ja saps, es refereix a blanc. La resta de la paraula indica el lloc:

-auricularis: a la orella-frons: al front
-axilaris: a l’aixella-gularis: a la gola
-cauda: a la cua-latera: al lateral
-ceps: al cap-mentalis: al mentó
-cilus: a les parpelles-pectus: al pit
-clunis: al cul-pennis: a l’ala
-collis: al coll-pes: als peus/potes
-cristata: a la cresta-rostris: al rostre
-dorsalis: en el dors-scapulata: a les escàpules, espatlles
-frenatus: a la galta (del latín freno, brida) 

Com es pronuncien els noms científics correctament?

La primera vegada que vaig sentir l’Eudald Carbonell pronunciar Homo antecessor (“Homo antecéssor) al meu cap com a “Homo anteKésor” em vaig quedar una mica al·lucinada. I és que mai m’havia plantejat com es pronuncien els noms científics. Però… em temo que “antekéssor” està mal pronunciat.

Cal tenir en compte que la pronunciació dels noms científics és presa del llatí vulgar i no del clàssic, per si tens coneixements de llatí clàssic i alguna cosa no et quadra.

Ho tens explicat en aquest vídeo i a les imatges de després:

Aquí tens un altre video sobre pronunciació de noms científics.

 

NOMS CIENTÍFICS CURIOSOS: QUE CATXONDOS SON AQUESTS CIENTÍFICS

A més de les arrels grecollatines, no oblidem que els científics i científiques són persones, amb les seves enveges, idolatries i sentit de l’humor. Així que algunes espècies tenen noms una mica… especials. En honor a celebritats, en contra dels seus enemics de professió, etc. Com donaria per un post sencer, us deixo únicament amb alguns exemples de noms científics rars, insòlits o divertits:

  • stupidus: s’utilitzava per insultar algun col·lega que et queia malament. Actualment està prohibit, però els pobres neandertals es van dir Homo stupidus durant algun temps.
  • Per fans de la música i cine: Pachygnatha zappaPheidole harrisonfordiAegrotocatellus jaggeriAgra katenswinsletaeAleioides gagaAptostichus angelinajolieae
  • Per frikis de El Senyor dels Anells: Pericompsus bilboArcella gandalfiElessaurus gondwanoccidensAenigmachanna gollumOxyprimus galadrielaeMacrostyphlus frodo
  • Per frikis de Star Wars: Darthvaderum greensladeaeHan solo, Tetramorium jediPolemistus chewbaccaP. vaderiP. yodaAptostichus sarlacc
  • En honor a escriptors, artistes i naturalistes: Leonardo davinciiArthurdactylus conan-doyleiDraculoides bramstokeriDraculaAcisoma attenboroughi
  • Quan se’ls en va mans: La cucarachaAgra dableVini vidiviciAha ha
  • La religió i mitologia com a font d’inspiració: Stegodon ganesaPapio anubisArca noaeAlabagrus xolotl, o els ja nombrats Neophron percnopterusAegypus monachus i Acherontia atroposAcherontia és la papallona de l’Aqueront, que en la mitologia grega és un dels rius que els difunts creuaven per arribar als inferns. Atropos és el nom de la Parca que tallava el fil de la vida. Interessant, oi? 

Per acabar (que ja va tocant):

  1. Per seguir aprenent, et recomano el llibre Avetimologia – El origen de los nombres de las aves de Europa. Encara que només parla d’aus, molts dels noms científics i el seu origen etimològic són aplicables a altres espècies. No només explica el significat del nom científic: a més a més, explica l’origen dels noms en castellà, català, gallec, euskera, francès, anglès i alemany. Inclou espècies invasores ja establertes a Europa i un munt de fotos (més de 300) a tot color. Brutal.
comprar libro avetimologia etimologia origen nombre aves

 

2. Pots aprendre més al grup de Facebook Qué significan los nombres científicos y de dónde proceden

3. Recorda descarregar gratis la guia d’etimologia científica en subscriure’t al blog i quedar-t’hi una setmaneta.

Què t’ha semblat aquesta immersió en l’etimologia biològica? Si trobes a faltar alguna arrel, prefix, sufix o tens qualsevol altra idea o necessitat,

Explica-m’ho en els comentaris!

Si t’ha agradat aquest article, pots ajudar-me a créixer si et subscrius al blog, compartint-lo, comentant o convidant-me a un cafè:

Mireia Querol

Sóc una biòloga que ha fet de la biologia un estil de vida. Com va dir Baba Dioum, Només conservem el que estimem, estimem només el que entenem i entenem només el que coneixem. I aquí estic, intentant ajudar-te a que coneguis la natura per estimar-la i conservar-la.
Suscríbete
Notificarme
guest
Informació bàsica sobre tractament de dades: el responsable és Mireia Querol Rovira, amb la finalitat de moderar i respondre comentaris dels usuaris. Pots exercir els teus drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat i limitació del tractament de les teves dades enviant un correu a [email protected], acompanyant còpia del teu DNI o altre document que acrediti la teva identitat, així com presentar una reclamació davant l'autoritat de control.
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Ver todos los comentarios