L’aufrany: ous, caca, incest i intent de suïcidi

L’aufrany: ous, caca, incest i intent de suïcidi

Rialles. Aquesta és la reacció majoritària quan la gent veu un aufrany per primera vegada. Potser no riuries tant si al veure aquest voltor, que sembla un Einstein despentinat, sabessis que a la seva dieta hi ha coses desitjables com ous i d’altres no tant com… caca excrements. Si li sumes que darrere del seu nom científic hi ha un colobrot grec d’incest, gelosia i intent de suïcidi, la cosa ja es posa més interessant. I si tens en compte com trenca els ous d’estruç, encara més. Descobreix les característiques de les aus rapinyaires i els secrets escatològics millor guardats de l’aufrany. 

Els voltors són rapinyaires com les àligues

Per començar, has de saber que l’aufrany és un voltor, per tant un ocell rapinyaire, del mateix ordre que les àligues (accipitriformes). Vaja, que s’assembla més un voltor a una àliga, que a un mussol o a una òliba, que també són aus rapinyaires, però d’un altre ordre (estrigiformes).

I quins són els truquets per saber si una au és rapinyaire? Molt fàcil, fixa’t en tres coses:

  • Té el bec en forma de ganxo? Perquè aquest tipus de bec va de luxe per estripar carn.
  • Menja carn? Les rapinyaires són principalment carnívores (exceptuant el voltor de palmerar), encara que també completen el seu menú amb altres coses, com estàs a punt de descobrir amb l’aufrany.
  • Té urpes en forma de ganxo? Perquè aquestes urpes van perfectes per agafar les seves preses… i matar-les.

Si compleix aquestes tres coindicions alhora… Bingo, estàs davant d’un ocell rapinyaire.. 

El test de les rapinyaires

Posa’t a prova: aquest ocell és una rapinyaire?

yaco loro gris
Lloro gris en captivitat (Psittacus erithacus). Foto: Papooga

Mmm… té el bec ganxut… els dits sembla que tinguin urpes en forma de ganxo… ¿Però és carnívor? Doncs bàsicament menja fruits, baies i llavors, per la qual cosa NO és una au rapinyaire.

I aquest corb tan maco al braç de Tippi Hedren?

Font: Bettmann
  • Bec ganxut? No pas
  • Menja carn? Sí (que li preguntin sinó al personatge de Tippi a la peli de Hitchcock), però també altres coses
  • Urpes? Les ungles són força ganxudes, la veritat.

I la teva resposta és …

NO, perquè no compleix les 3 condicions alhora.

Fàcil, oi? Doncs ara ja saps diferenciar una au rapinyaire de les que no ho són.

L’aufrany és un voltor

Però els voltors no tenen el coll llarg i sense plomes, i estan esperant que es mori en Lucky Luke perquè l’enterrador li vingui a prendre les mides?

Doncs no. Almenys no tots.

Com a voltors coneixem popularment a totes les rapinyaires que mengen bàsicament carronya (animals morts), per la qual cosa se’ls anomena carronyers o necròfags. Com que no són caçadors, en general no tenen les urpes tan fortes, però tenen becs poderosos per trencar la pell i entranyes de l’animal mort.

L’aufrany o voltor egipci (Neophron percnopterus) és el voltor més petit dels que viuen a Europa. Els altres residents a la Península Ibèrica són el voltor negre (Aegypius monachus), el voltor comú (Gyps fulvus), i l’icònic trencalòs (Gypaetus barbatus).

Queda’t amb els dos primers noms científics perquè els necessitaràs més endavant 😉

neophron percnopterus
Aufrany o voltor egipci. Foto: T. R. Shankar Raman
gyps fulvus buitre comun leonado
Voltor comú. Foto: José Gómez Guinot
voltor negre cim d'aligues rapaz rapinyaire
Voltor negre. Foto: Mireia Querol
trencalos gypaetus barbatus
Trencalòs. Foto: Jose Luis Ojeda

Els voltors em fan una mica de mal rotllo…

La mala fama dels voltors (bruts, covards, aus de mal averany …) simplement ve per aquesta mania tan nostra d’antropomorfitzar-ho tot, des del s. XVIII i abans: Aristòtil i el comte de Buffon van fer i segueixen fent molt de mal amb seves apreciacions negatives sobre certes bestioles. Assignem valors humans a animals, i clar, és lícit pensar que una au és treballadora, té coratge i és noble perquè caça el seu sopar (àguiles) i que una altra és mandrosa, covarda i lladre perquè menja carronya.

Res més lluny de la realitat.

Els voltors tenen bona vista per trobar carronya, la consumeixen en el seu “punt just” i fan una tasca importantíssima de “reciclatge” de la matèria orgànica i control de malalties.

Clar, que com són sorollosos i ansiosos menjant, és normal tenir aquesta percepció. Mira aquest vídeo de voltors comuns menjant i com un aufrany queda a l’espera:

El llibre que estic llegint ara, La inesperada verdad sobre los animales de Lucy Cooke, es interesantíssim. Tracta aquest tema i fa caure mites com el del voltor. És increïble com de distorsionada estava (i encara està) la història natural pel fet d’exalçar valors negatius a certs animals i el preu que han hagut de pagar per això.

Afortunadament, altres persones (com els budistes tibetans) veuen els voltors com àngels que s’emporten el cos cap al cel per facilitar la reencarnació, de manera que els ofereixen els seus difunts en un ritu funerari que em sembla preciós.

Carronya, ous i… caca (excrements, parlem amb propietat)

Com has vist al vídeo d’abans, al ser el voltor més petit, l’aufrany ha d’esperar a que els voltors més grans facin el seu festí per poder beneficiar-se de les parts més toves i a les més difícils d’arribar, com la carn entre les costelles. Amb el seu bec més allargat, l’aufrany no pot trencar la pell de l’animal mort, però no té problema a repassar les restes poc accessibles que li deixen els més grans.

gyps fulvus en vuelo bandada ordesa rapaz rapinyaire
Voltors comuns abans de parar-se. Fixa’t amb l’aufrany abaix a l’esquerra. Foto: Mireia Querol

¿I a què es deu aquesta cara sense plomes? 

Doncs ficar el cap dins d’un animal mort suposa treure-la plena de sang. Solució? No tenir gairebé plomes i així la higiene és molt més fàcil. Els altres voltors, que encara penetren més endins de les entranyes, tenen fins i tot el coll sense plomes llargues per la mateixa raó. Si et fixes en el plomatge de la cara, pots deduir fins on tenen accés quan accedeixen a la carronya.

Aquí t’ho explico en vídeo:

A més de carronya, l’aufrany també menja ous i excrements, i no és rar veure’l en abocadors (qualsevol ocasió és bona).

Pero mira quina cara tan bonica!

Cara de l’aufrany. Foto: Carlos Delgado

El color groc-ataronjat de la cara de l’aufrany crida força l’atenció. Aquest color es deu als carotenoides, que donen color a pastanagues o taronges. Però si l’aufrany no menja pastanagues ni taronges, ni el seu cos sintetitza carotenoides…  d’on els treu? Doncs de la caca de vaca, cabra i ovella.

Però els excrements, molt nutritius no són. Per què voldria l’aufrany menjar merda per tenir la cara groga?

Correcte, per sexe. 

Com més groga la cara, més sexy-aufrany ets. I és que vol dir que t’has arriscat a menjar molts excrements (que venen amb regalets com paràsits) i tot i així no t’has posat malalt: els teus gens tenen molts números de ser escollits per la teva futura parella.

Però bé, els carotenoides també estan en alguna cosa més desitjable per a nosaltres: els ous. Als aufranys els encanten i això ens porta a descobrir que l’aufrany és…

Un ocell que fa servir eines

Trencar un ou petit és fàcil. L’agafes amb el bec, el deixes caure damunt d’una pedra o un sòl dur i llestos.

huevo buitre egipcio ou alimoche cim d'aligues rapaz rapinyaire
L’aufrany de Cim d’Àligues sap bé on anar per trencar l’ou. Foto: Mireia Querol

Però, i si ets un aufrany que viu a l’Àfrica i trobes un ou d’estruç? No pots deixar passar aquest botí, però el teu bec no és prou fort com per trencar la closca de l’ou més gran de món.

El que faràs és buscar una pedra. Però no una qualsevol, selecciones la de mida i pes adequat per trencar la closca. L’agafes amb el bec i amb magnífica punteria, la deixes caure sobre l’ou. Bé, de vegades falles o no es trenca a la primera, però tornes a insistir fins que la closca s’esquerda una mica més i et menges el suculent interior. Deliciós!

Mira com se les enginya aquest:

Aquest comportament converteix l’aufrany en una au que fa servir eines, si entenem les eines com una cosa que pots usar de l’entorn per fer alguna cosa que no podries fer amb el teu propi cos. D’acord que la pedra no està modificada, però pensa que fins que Jane Goodall va descobrir que els ximpanzés fan servir eines (1960), es creia que només els humans les fèiem servir. I ara sabem que molts més animals ho fan, com els dofins o l’aufrany.

Explica’m allò del colobrot grec… allò de l’incest i l’intent de suicidi…

Si has arribat fins aquí, m’agradaria explicar-te el perquè del nom científic de l’aufrany: Neophron percnopterus.

Ja sabràs que molts noms científics tenen arrels gregues i/o llatines que ens donen pistes sobre característiques de l’espècie en qüestió. Per exemple percnopterus ve del grec {perknopteros}: de {perknos, ou}, voltor + {gr, pteron}, ala. No és que jo en sàpiga gaire de grec (en realitat, res), però el diccionari etimològic d’Animalandia està molt bé per buscar qualsevol espècie, i també pots recórrer a el d’Asturnatura. Si ets friki màxim com jo de l’etimologia científica, també pots comprar o regalar-me (ehem) el Diccionario etimológico de términos de ciencias naturales.

Ja sabem d’on ve percnopterus, però, això de Neophron?

Recordes que a més de Neophron, et vaig dir a el principi que t’enrecordessis d’Aegypius?

Doncs en la mitologia grega, Aegypius era l’amant de Timandra, una vídua uns quants anys més gran que ell. Neophron, fill de Timandra i de la mateixa edat que Aegypius, no aprovava aquesta relació. Així que per venjar-se, va decidir seduir a Bulis, la mare de Aegypius, i se la va endur a casa seva per anar-se’n al llit amb ella.

Neophron, que vivia amb la seva mare Timandra, sabia a quina hora arribava a casa Aegypius per fer sexe amb ella, així que va tramar un pla. Se’n va anar de casa abans que arribés Aegypius (sí, va deixar tirada a Bulis en la foscor de l’habitació) i va entretenir a la seva mare Timandra perquè arribés més tard a la seva cita amb Aegypius. 

Quan va arribar Aegypius, es va trobar que la seva estimada ja estava esperant-lo l’habitació “a puntet per”. Però el que no sabia és que en realitat no era Timandra, sinó Bulis, la seva pròpia mare. I Bulis, pensava que el noi era el seu nou amant jovenet, Neophron. Així que Bulis es va acabar ficant al llit sense saber-ho amb Aegypius, el seu propi fill. 

Quan Aegypius es va adormir, ja entraven els primers raigs de llum per la finestra, de manera que Bulis va reconèixer horroritzada al seu propi fill. Què se li va acudir? Agafar una espasa per treure-li els ulls perquè no veiés que era ella, i després suïcidar-se. Quan estava a punt de treure-li els ulls, per voluntat d’Apol·lo Aegypius va despertar. A l’adonar-se del que Neophron havia planejat contra ell, va mirar a el cel i resà perquè desaparegués, i tot amb ell.

Zeus va sentir la seva pregària i els va convertir en ocells.

Aegypius i Neophron es van convertir en voltors, cada un amb el mateix nom però diferent en grandària i color (recorda que Aegypius monachus és el voltor negre). Neophron es va convertir en el tipus més petit de voltor (l’aufrany, blanc, Neophron percnopterus). 

Bulis va esdevenir una garsa. Zeus li va ordenar que no mengés res a creixés a terra i que s’alimentés dels ulls de peixos, ocells i serps, ja que havia estat a punt de treure els ulls del seu fill Aegypius. 

garsa Ardea herodias
Garsa blava (Ardea herodias). Foto: Mireia Querol

Timandra es va convertir en un Paridae, potser una mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). 

Aegithalos caudatus. Foto: Francis C. Franklin

I des de llavors, aquestes aus mai van aparèixer juntes en el mateix lloc


Què t’ha semblat? Espero que tan interessant i curiós com a mi. Recordes si també vas riure al veure un aufrany per primera vegada? Sabies que el característic color groc de la seva cara és deguda als excrements? Explica-m’ho als comentaris!

I recorda que pots subscriure’t a la barra lateral per no perdre’t cap dels meus articles. I compartir el post en xarxes, perquè altres persones ho passin tan bé llegint-lo com jo escrivint-lo 😉

Foto de portada: Aufrany de Cim d’Àligues. Mireia Querol.

Deixa un comentari