Aquí no seràs un bitxo raro quan parlis d’altres bitxos
Ets a la comunitat d’amants de la natura com tu
La soledad entre los dos, ese silencio en mi interior...
…cantava Laura Pausini als 90. Es va convertir en un èxit de radiofórmula i la va llançar a la fama.
Tinc una amiga que no era gaire fan de la Laura, però de vegades se sentia així. No, no pas per mal d’amors.
Se sentia així quan s’emocionava en veure un pit-roig com el de dalt. L’assenyalava deixant anar crits d’emoció perquè les altres amigues el veiessin, però no percebia gaire interès per part de la resta.
Que sí, que sí, un ocell, ja l’hem vist.
I el silenci.
Aquesta amiga va anar creixent. I com que cada cop li importava menys el que pensés la resta, adoptava postures poc ortodoxes per fer fotos de bitxos o caques.
I es burlaven d’ella fent aquest tipus de fotos a traïció.
He de confessar-te una cosa
Sí, l’amiga soc jo.
I em consta que com jo, som moltes persones més.
Ets tu...?
Friki de la natura i no tens amb qui sortir a bitxejar o parlar del teu últim bimbo ocellaire?
Mare o pare i vols transmetre el teu amor per la natura als teus petits? O potser els eduques a casa?
Algú que mai es cansa d’aprendre i necessita compartir-ho amb més gent, i aprendre d’ella?
Doncs això és el que trobaràs a la Comunitat Biologueando
Comunitat online privada per parlar amb altres naturalistes i famílies. O per sortir a bitxejar o prendre alguna cosa
Posts del blog exclusius per als qui estiguin a dins
Vídeos amb experiments i fitxes per als menuts (i no tan menuts) de la casa
Jocs i altres imprimibles de natura i biologia
Què passarà dins de la comunitat?
A més dels continguts exclusius per qui estiguin a dins, el veritable motor de la Comunitat Biologueando són les persones com tu.
Perquè, entre moltes altres activitats…
- Veurem pel·lícules o documentals i llegirem llibres relacionats amb la natura, la biologia i el medi ambient. Després debatrem sobre ells.
- Ens ajudarem a identificar qualsevol ésser viu que vegem, o les seves empremtes, plomes, altres rastres…
- Sortirem al camp per veure plantes, ocells, insectes, bolets… en fi, tot el que ens vingui de gust. Gaudirem dels beneficis de la natura per a la nostra salut i aprendrem els uns dels altres. S’ha acabat tenir por de sortir al camp sense companyia o sentir que no aprens prou quan ho fas pel teu compte.
- Farem trobades online i offline informals per parlar de conservació de la natura i la vida. Ideal si vius sol o vols ampliar el cercle d’amistats amb gent amb els teus mateixos interessos.
- Participarem en accions per millorar el nostre entorn com recollida d’escombraries a platges i muntanyes.
Qui ets tu per oferir-me això?
Aquí et podria dir el que poso al meu currículum: que sóc biòloga (zoòloga), auxiliar de veterinària, emprenedora, que he treballat d’educadora científica, de profe, de conferenciant, de redactora, de biòloga de camp en estudis de conservació…
I posar-te una foto en pla tres quarts, amb els braços plegats i somrient a càmera.
Però em representa més una foto despentinada, agenollada fotografiant una caca i amb cara de circumstàncies. I explicar-te què m’ha portat a crear aquesta comunitat en lloc dels assoliments que pots veure al meu LinkedIn.
Vaig néixer i créixer a Barcelona. Molt asfalt, molta gent, moltes presses. Sempre vaig sentir que mai no pertanyia del tot a aquell ambient. Els estius al poble, les convivències a granges-escola, excursions, el mar… aquell era el meu lloc.
Així que el meu somni sempre va ser viure en una casa amb jardí i que en pujar la persiana al matí, veiés verd. Però sempre hi havia algun impediment: un contracte indefinit. La família i amistats. Una parella arrelada a la feina i ciutat. I por de deixar tot això.
Va arribar la pandèmia i el confinament. Solitud de nou.
Quan semblava que tot tornava a la normalitat, la meva parella em va deixar. Perseguint el meu somni, em vaig mudar de Barcelona al Delta de l’Ebre, a 200 km de la meva família, amistats i gats. I vaig començar una nova feina de rehabilitadora de fauna silvestre.
La feina i l’emprenedoria no em deixaven gaire temps per socialitzar i conèixer gent nova. Aquí es va començar a gestar la idea de comunitat per tenir algú amb qui compartir i sortir al camp.
També veia que la meva audiència tenia interès per identificar animals i plantes que es trobaven, per transmetre l’amor per la natura als seus fills… vaig veure que la necessitat no era només meva.
Dos mesos després de la fi del meu contracte, sense poder socialitzar prou, sense altres oportunitats laborals i sense els meus gats… la solitud acumulada ja era molt gran. Em vaig mudar sola a un altre poble de Girona, més a prop de família i amistats.
Ara tinc el meu propi negoci i visc amb els meus gats a una casa amb jardí, hort i gallines. Recullo aigua de la pluja, faig el meu propi compost i tinc el bosc a 5 minuts a peu.
Què em manca encara? Més gent amb qui compartir el meu amor per la conservació de la natura, parlar d’ecoansietat i solastàlgia i sortir a bitxejar.
I per això he creat la Comunitat Biologueando.
Diuen de mi
Aquí tens algunes opinions espontànies dels meus lectors que m’arriben al correu, comentaris dels posts del blog i missatges dels meus supporters a ko-fi.
Si t'has sentit identificada o identificat amb tot el que t'he dit...
És hora que passis a l’acció.
Si encara no reps la newsletter, deixa’m el teu mail aquí a baix per subscriure’t i assabentar-te abans que ningú quan la Comunitat Biologueando obri les seves portes. Si ja reps la newsletter, no cal que facis res.
Hi haurà preus que faran riure després del llançament per als “ocells matiners” o early birds.
