Aquí no seràs un bitxo raro quan parlis d’altres bitxos
Ets a la comunitat d’amants de la natura com tu
La soledad entre los dos, ese silencio en mi interior...
…cantava Laura Pausini als 90. Es va convertir en un èxit de radiofórmula i la va llançar a la fama.
Tinc una amiga que no era gaire fan de la Laura, però de vegades se sentia així. No, no pas per mal d’amors.
Se sentia així quan s’emocionava en veure un pit-roig com el de dalt. L’assenyalava deixant anar crits d’emoció perquè les altres amigues el veiessin, però no percebia gaire interès per part de la resta.
Que sí, que sí, un ocell, ja l’hem vist.
I el silenci.
Aquesta amiga va anar creixent. I com que cada cop li importava menys el que pensés la resta, adoptava postures poc ortodoxes per fer fotos de bitxos o caques.
I es burlaven d’ella fent aquest tipus de fotos a traïció.
He de confessar-te una cosa
Sí, l’amiga soc jo.
I em consta que com jo, som moltes persones més.
Ets tu...?
Friki de la natura i no tens amb qui sortir a bitxejar o parlar del teu últim bimbo ocellaire?
Mare o pare i vols transmetre el teu amor per la natura als teus petits? O potser els eduques a casa?
Profe de bio i geo en la desesperació quan has de preparar classes o les temudes opos?
Doncs això és el que trobaràs a la Comunitat Biologueando
Comunitat online privada per parlar amb altres naturalistes, famílies i profes. I si vols, quedar per sortir a bitxejar o prendre alguna cosa
Posts del blog exclusius per als qui estiguin a dins
Jocs imprimibles de natura i biologia
Les xarxes socials causen infelicitat.
No ho dic jo, ho diuen diversos estudis.
Si et vas donar d’alta fa alguns anyets a Facebook, el primer que vas fer va ser buscar companys de l’escola, familiars o amics que vivien lluny. Us escrivíeu en els vostres murs i us enviàveu invitacions de jocs de granja que vas arribar a odiar. Però la idea de connectar amb gent més enllà de telèfon, correu electrònic o messenger era molt poderosa.
I ara què?
Les xarxes socials ja no són allò que eren. Han esdevingut una plataforma de consum més. De “social” i connectar amb amics, poc.
Les mal anomenades xarxes socials, avui dia són un carrussel de contingut d’influencers, anuncis, botigues en línia, vídeos virals per aconseguir el màxim de likes… i font de frustracions.
Quantes vegades t’has sentit pitjor després d’hores i hores fent scroll infinit, consumint vídeos xorres, revisant si tens un seguidor més o quants likes t’han deixat?
Aposto que unes quantes.
Per què creus que passa això?
Perquè és com seure en un banc veient passar gent feliç, però sense interactuar-hi.
I mentrestant, anem regalant les nostres dades i temps a grans empreses perquè ens colin més i més anuncis.
Jo enyoro els antics fòrums
Estaràs pensant:
Però què diu aquesta, si també està a xarxes compartint continguts i promocionant els seus posts.
Sí, perquè si no estàs a les xarxes sembla que no existeixes. Que no dic que no tinguin un costat bo. Però si em segueixes fa temps, mai no he amagat la meva aversió a la dependència que causen les xarxes socials i els meus intents de disminuir la meva dedicació.
He conegut gent meravellosa a les xarxes socials i una mica d’interacció sí que n’hi ha, però es limita a:
- Comentaris a posts amb la resposta. Interacció 1-1. I aquí s’acaba la cosa.
- Preguntes espontànies sobre biologia que responc gustosa. Interacció 1-1, de vegades se sumen una o dues persones més. I aquí s’acaba la cosa.
- Debats entre quatre o cinc persones fins que acaba apareixent el hater de torn.
Les comunitats online, els nous fòrums
Les comunitats online són els nous fòrums.
El que tenen de bo les comunitats online és:
1. La gent està realment interessada en la temàtica
Les persones que són dins comparteixen coses interessants, no soroll per pujar likes. I reben i donen ajuda en la mesura del possible. Sempre hi ha desequilibris en això i algun desencontre hi pot haver (som humans), però en general, es respira bon rotllo.
2. La gent és maca
S’hi respira bon rotllo perquè les persones que són dins d’aquesta comunitat, en interactuar més entre elles que en una xarxa social, s’acaben coneixent i es creen llaços de confiança, connexions reals. Sovint, conèixer-se virtualment porta a conèixer-se personalment per compartir aquesta afició que les uneix.
3. Deixes de ser un "bitxo raro"
Com que l’interès dels qui són a dins és el mateix, ets més lliure de compartir coses com ara fotos de caques perquè t’ajudin a identificar-les. I no sents comentaris en veu baixa o veus aixecaments de cella o esbufecs.
Si t'has sentit identificada o identificat amb tot el que t'he dit...
És hora que passis a l’acció.
Si encara no reps la newsletter, deixa’m el teu mail aquí a baix per subscriure’t i assabentar-te abans que ningú quan la Comunitat Biologueando obri les seves portes. Si ja reps la newsletter, no cal que facis res.
Hi haurà preus que faran riure després del llançament per als “ocells matiners” o early birds.
