Mite sobre l’evolució 1: Venim del mico

A veure.

No venim del mico. SOM micos. O sigui: habitualment la gent quan diu mico pensa en això:

Un ximpanzé.

I que nosaltres hem evolucionat a partir dels ximpanzés (que també és incorrecte, després t’ho explico).

Però quan jo dic que som micos (perquè els micos sonn els que tenen cua), ho dic en el sentit que som primats. Tu, jo, el ximpanzé de la foto i els micos macacos de Gibraltar.

Si ens posem a parlar amb propietat, i per no embolicar-nos gaire, has de saber que dins dels primats tenim 3 grups:

• Els prosimis: els que no diries que són primats. Perquè són petits, tenen urpes, musell allargat i ulls grans. Són els lèmurs, loris, ai-ai i gàlags.
• Les mones: el que tothom coneix com micos, els que tenen cua i cara plana.
• Els simis: gibons, siamangs i els grans simis: orangutans, goril·les, ximpanzés, bonobos i nosaltres (humans).

Adaptació pròpia d’una imatge de Humanorigins.si.edu

Definitivament no descendim de cap primat actual. I evidentment, SOM ANIMALS .

Doncs bé, en realitat “venim” = tenim un ancestre comú extint amb la resta de simis actuals que va viure fa 8-6 milions d’anys enrere.

El que ens porta a…

Mite sobre l’evolució 2: La baula perduda, també conegut com “l’evolució és lineal”

Tantes vegades has vist això…

…que creus que l’evolució és una successió d’espècies en línia i que quan desapareix un, la següent és una versió millorada amb un mix de característiques de les anteriors i altres noves. I que evidentment, aquestes espècies no coincideixen en el temps.

Així que de tant en tant apareix un titular (afortunadament, cada vegada són menys) dient que es busca o s’ha trobat la baula perduda entre el nostre últim avantpassat i Homo sapiens. Com si faltés una peça clau d’un trencaclosques (com la barra llarga del Tetris quan més la necessites) i aquesta peça tingués una barreja de característiques d’humans antics i humans moderns.

I s’acabés el trencaclosques.

Doncs tot això es deu a la idea errònia que ens han fet creure amb un dibuix d’una espècie tipus simi caminant darrere de simis que caminen cada vegada més drets fins arribar a nosaltres.

L’evolució és como un arbre

L’evolució no te l’has d’imaginar com una línia. Te l’has d’imaginar com un arbre.

Darwin ja se la va imaginar així i la que va embolicar, pobre. I nosaltres encara ens seguim embolicant més de 150 anys després.

Pobre.

Primer esquema de l’arbre de Darwin en el seu quadern de notes (1837)

Cada branca d’aquest arbre és una espècie actual i cada bifurcació entre branques és el moment de el temps en què els llinatges ( “grups”) es van separar per donar lloc a d’altres llinatges. La base del tronc seria l’ancestre comú a tots els éssers vius.

I és clar, moltes d’aquestes espècies van estar i estan en branques diferents durant el mateix temps, convivint. Fins que es divideix la branca o deixa de créixer. Evolució o extinció. (O supervivència, branques que segueixen creixent des de fa milions d’anys sense bifurcar ni morir).

Això és difícil de definir, no hi ha un moment “exacte” en que una espècie o llinatge passi a un altre de la nit al dia. Estem parlant de processos que triguen milions d’anys.

L’àlbum dels teus avantpassats

Imagina una altra vegada: poses una foto teva (en paper) a sobre de la taula, a sobre una dels teus pares, a sobre una altra dels teus avis, els teus besavis, els teus rebesavis i així successivament. Quan ja en tens un pila de fotos ben alta dels teus reberebereberebesavis, ¿quina foto agafaries per dir …? “Tu ets la baula perduda, la foto que va després de tu és Homo sapiens i la foto abans de tu una espècie més antiga?

Difícil, no? Per no dir impossible.

Ara que ja tens clar que les espècies no van unes darrere d’altres com perseguint-se, deixen de tenir sentit preguntes com: “¿Si venim del ximpanzé, per què encara hi ha ximpanzés?” o “Si els rèptils venen dels amfibis, per què encara hi ha amfibis?”.

Sí, això també està mal representat. MOLT mal representat.

I a més, és erroni ja que els avantpassats mamífers són més semblants als rèptils que als amfibis

Mite sobre l’evolució 3: Els humans som els més evolucionats

Si has entès perquè l’evolució no és lineal (i si no, si us plau, comenta al final i t’ho torno a explicar d’una altra manera), comprendràs que aquest mite cau per si sol.

I ens posa una mica en el nostre lloc. No mirant des de dalt a la resta d’espècies des d’un pedestal, sinó al seu mateix nivell. Al nivell de les espècies que encara viuen avui dia.

El que passa és que com tenim tan ficat al cap el mite 2, creiem que l’evolució té algun objectiu: el de “crear” espècies cada vegada més complexes i “perfectes”, com si les anteriors fossin versions obsoletes i que l’actualització és millor.

I clar, què hi ha més complex i “perfecte” que els humans, que fins i tot hem creat tecnologia que ha sortit del sistema solar?

La pregunta anterior és retòrica i sarcàstica, és clar. Què hi ha més complex i “perfecte” que una cèl·lula capaç de viure per si mateixa?

L’evolució continua i no té objectius

Queda’t amb això:

1. L’evolució no ha acabat amb nosaltres. Seguim evolucionant i la resta de les espècies també.
2. L’evolució no té cap objectiu. O almenys, no tenim evidències que el tingui. Ni el de crear espècies cada vegada més “perfectes”. Simplement SUCCEEIX.

I per descomptat Darwin no “se la va inventar”. Ni tan sols va ser el primer a pensar que les espècies canviaven amb el temps. Però es va adonar del que fa caure el mite 6 i per això es va fer influencer .

Encara que ara fem una mica de trampa. Sense els avenços mèdics i tecnològics (selecció artificial), probablement jo no estaria escrivint això ni tu llegint-ho (ni observant en viu l’evolució dels bacteris que ja han desenvolupat resistència a antibiòtics).

Mite sobre l’evolució 4: L’evolució “només” és una teoria

Cada vegada que sento això m’encenc.

Quan es diu això es posa en dubte que l’evolució sigui veritat ( “veritat” científica, no em posaré aquí amb definicions filosòfiques o religioses de “veritat”).

Bé, aquí passen dues coses:

1. Que la majoria de la gent no sap què és una teoria científica o com funciona el mètode científic (origen de molts dels mals pseudocientífics del nostre temps).
2. Que al parlar fora de la ciència, fem servir “teoria” com a sinònim de “hipòtesi”.

“En teoria el meu veí sap arreglar un motor de tractor ” = ” CREC QUE el meu veí sap arreglar el motor d’un tractor perquè és mecànic de cotxes, però en realitat hauria de comprovar la meva HIPÒTESI perquè no tinc molta idea si el motor d’un cotxe és semblant al d’un tractor”.

La teoria de la relativitat general, que explica la gravetat, et permet saber que si et tires d’un pont, el terra t’atraurà cap a ell. Ningú (espero) dubta que això sigui cert tot que sigui “només una teoria”.

En canvi, no sé per què passa amb la Teoria de l’Evolució (encara que m’ho puc imaginar).

Per formular una teoria científica se segueix el mètode científic, una sèrie de passos que te’ls resumeixo en aquest gràfic:

Adaptació pròpia d’una imatge d’Archon Magnus

Per tant, està recolzada per evidències i poden modificar-se i revisar-se si apareixen noves dades que ja no la recolzin.

No és que els científics estiguin canviant d’opinió constantment, sinó que cada vegada que apareixen dades que fan que el que és vell ja no se sostingui, es reformulen les teories. Només així és possible avançar.

Mite sobre l’evolució 5: l’evolució no té proves sòlides

Et sembla poc sòlid un fòssil?

Bromes a part, recorda que les evidències i experiments que donen suport a les teories científiques són repetibles i comprovables per qualsevol investigador, no són opinions.

D’acord, doncs si les teories tenen evidències que les recolzin,

Quines són les proves de l’evolució?

Doncs unes quantes:

Els fòssils

Darwin ja va veure que algunes espècies extintes s’assemblaven a les actuals. Els fòssils ens donen informació sobre espècies que ja no hi són i ajuden a establir parentius amb les espècies que viuen avui dia.

Compara el nautilus actual (esquerra) amb l’ammonit fòssil (dereta). Foto: Mireia Querol Rovira

L’anatomia comparada

Aquesta m’encanta. Va ser un d’aquells aprenentatges de l’escola que va fer saltar una espurna en el meu cervell.

(Encara que ja era una nena observadora i no em quadrava que les aus tinguessin escates a les potes i rèptils també. Quan vaig saber més endavant que les aus són dinosaures gairebé m’explota el cap del gust).

Al que anava, l’anatomia comparada. Mira com mola això:

Això són estructures homòlogues. Si les compares entre éssers vius diferents ja es veu que tenen un mateix origen evolutiu però diferent funció (homo=mateix, igual. Sí, ja sé que sóc una pesada amb l’etimologia) . Per tant, han de ser parents. Éssers vius amb parentiu proper, més ben dit. Efectivament, tots els vertebrats tenim un avantpassat comú i ens assemblem més entre nosaltres que als invertebrats.

I les ales de les aus i els insectes són estructures anàlogues. Tenen diferent origen evolutiu , encara que facin la mateixa funció (volar). Són éssers vius amb un parentiu no molt proper, que diguem.

I ja rematem les proves anatòmiques amb les estructures vestigials, com els queixals del seny o l’apèndix. Si vols saber quines tens tu, llegeix l’article sobre les proves de l’evolució al teu cos.

La biogeografia

O sigui, en quines zones geogràfiques viuen els éssers vius. Encara que hi hagi llocs amb climes i hàbitats similars, les espècies normalment viuen a la mateixa zona geogràfica que els seus avantpassats.

Bioquímica i genètica

Si Darwin hagués sabut això no hauria dubtat tant a publicar L’Origen de les Espècies.

Comparant per exemple l’ADN de dos éssers vius diferents, actualment podem dir com d’emparentades estan les espècies segons si els ADNs s’assemblen molt o no. Tu i tots compartim un 98,8% de l’ADN amb els ximpanzés i bonobos, així que són els nostres parents més propers.

I com TOTS els éssers vius tenim una part de l’ADN igual, encara que el tros igual que compartim amb els bacteris sigui petitet doncs… 2 + 2 = 4.

Tots tenim un avantpassat comú.

Mite sobre l’evolució 6: els éssers vius s’adapten al medi i estan perfectament dissenyats per viure en el seu hàbitat

Una altra vegada:

No, els éssers vius NO SÓN PERFECTES. La naturalesa NO ÉS PERFECTA. Meravellosa sí (emocionalment parlant), però no perfecta del pal “que no s’equivoca mai i ja no és millorable”.

Si fos perfecta ja hauríem arribat al final de l’evolució. I l’evolució no para mai. Així que si algú va dissenyar als éssers vius, ho va fer força bé, però per descomptat no perfecte.

Les expressions d’aquest mite impliquen que els éssers vius tenen algun paper actiu, alguna cosa a dir en la seva pròpia evolució. De l’estil:

1. Avantpassat-girafa: “que altes estan les fulles d’aquest arbre”.
2. “Estiraré el coll. Així a força dintentar-ho, m’anirà creixent”.
3. “Com els meus fills cada vegada tenen el coll més alt perquè també s’han esforçat molt, ja no s’assemblen molt a mi. Són girafes de veritat”.

Aquest és el típic exemple d’institut, que juntament amb la frase “la funció crea l’òrgan”, ens explicaven per entendre les idees de Lamarck. (Que no tenia raó, tot i l’epigenètica).

És a dir, que per la necessitat de l’espècie, els individus “decideixen” fer alguna cosa i així canvien poc a poc.

I Darwin va descobrir que no, i va dir que les espècies evolucionen a causa de la selecció natural. I per això es va convertir en influencer, amb els seus haters i tot. Però actualment té més followers que els que tu i jo mai arribarem ni a somiar tenir.

La selecció natural

Alguns d’aquests followers , han completat i millorat la seva teoria, però bàsicament Darwin diria que:

1. Hi havia avantpassats-girafa amb colls molt curts, curts, mitjans, una mica llargs, bastant llargs. Vaja, que hi ha diferències entre individus (variabilitat fenotípica). Només has de mirar a qui tens al costat per veure aquesta variabilitat (llevat que sigui el teu bessó idèntic, però segur que tot i així, té alguna cosa de diferent).
2. Aquestes diferències donen algun avantatge (eficàcia biològica) i passen de progenitors a fills (herència). Lògicament, els avantpassats-girafa amb colls molt curts, curts i mitjans probablement morin perquè no arriben a les fulles més altes, i no tindran fills. O si viuen, tindran menys fills que els que tenien el coll una mica llarg i bastant llarg, perquè aquests sí que han arribat a aquestes fulles i no han tingut cap problema per deixar descendència.
3. Resultat: amb el pas de milers d’anys els coll-curts s’extingiran perquè cada vegada es reprodueixen menys o si segueixen vivint, les diferències genètiques amb els coll-llargs seran tan grans que ja no es podran reproduir amb ells: haurà aparegut una nova espècie, la girafa .

Els que tenen característiques favorables es reprodueixen més i passen els seus gens a la següent generació. Els gens de “característica bona” augmenten de proporció. Foto: Understanding Evolution

I així, explicat per sobre, és com funciona la selecció natural que va formular Darwin. No són els individus els qui decideixen si evolucionen o no, sinó que la natura “els selecciona”, segons van canviant les condicions del seu hàbitat, pateixen mutacions, es reprodueixen sexualment, etc.

De manera semblant a la selecció artificial d’on han sortit totes les races de gossos, gats, bestiar i plantes hortícoles. (De fet, Darwin es va inspirar en això).

L’evolució segueix…

L’evolució és un tema llarg i complex, que segueix generant debat i noves preguntes. Però espero que amb aquest post, hagis pogut desterrar els mites sobre l’evolució més famosos. Comparteix-ho amb tothom que coneguis que també es va creure aquests mites.

I si encara et queden dubtes, et responc als comentaris de més avall.