Et creus especial per pertànyer a una espècie que camina a dues potes? Si els ocells ho fan. Fins i tot alguns micos caminen a dues potes durant una estona.
Però sí, per aquesta vegada cal reconèixer que caminar tota l’estona sobre dues potes (o cames, si prefereixes dir-ho així) és una cosa bastant especial en el món animal. Alguns avantatges tindrà el bipedisme. I com no tot és de color de rosa, també desavantatges.
Quan acabis de llegir aquest article sabràs:
- Els avantatges i desavantatges del bipedisme.
- Per quins canvis anatòmics va passar l’esquelet els nostres avantpassats bípedes a partir dels seus ancestres quadrúpedes. I per tant, què té de diferent el nostre esquelet respecte a un primat no bípede.
- Quins van ser els teus primers avantpassats que ja eren bípedes.
Què és el bipedisme? Quins animals practiquen el bipedisme?
El bipedisme és la manera de desplaçar-se d’alguns animals. Per a això usen les dues extremitats posteriors.
Caminar a dues potes, vaja.
Els animals que caminen sempre a dues potes són els ocells i els humans. Després hi ha uns altres que ocasionalment poden posar-se dempeus, com a esquirols i suricates.
Desplaçar-se a salts amb dues potes, com el cangur.
O fins i tot caminar alguns passos o bastant estona, com el basilisc, alguns primats o el pangolí.
En aquests vídeos pots veure al pangolí i al basilisc (també anomenat llangardaix Jesucrist per la seva capacitat de caminar sobre l’aigua) desplaçant-se puntualment mitjançant el bipedisme.
Però l‘únic mamífer adult que practica sempre el bipedisme per a caminar és l’Homo sapiens.
Els humans com tu.
Quins avantpassats teus ja eren bípedes?
Sens dubte, els Australopithecus ja eren completament bípedes, amb la Lucy (Australopithecus afarensis) com a representant més famosa. D’això ja fa gairebé 4 milions d’anys (Ma).
Però abans dels australopitecs (del llatí australis, ‘sud’ i del grec pithekos ‘mico’) existeixen altres candidats a ser els primers hominins bípedes.
Obro parèntesi
Els hominins són un subgrup dins dels homínids, que inclou a Homo sapiens i tots els seus ancestres.
Els homínids inclouen als hominins, però també als orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos.
Tanco parèntesi
Encara que no fossin 100% bípedes, es creu que practicaven el bipedisme de manera ocasional:
Fa pocs anys es creia que Sahelanthropus tchadensis (fa 7 Ma) també podia ser-ho. Però es va descartar com a bípede el 2020 després de revisar el seu fèmur (estudi).
Canvis anatòmics associats al bipedisme
I com saben quins avantpassats eren bípedes? Doncs a través de l’estudi dels fòssils, ja que l’esquelet d’un primat quadrúpede és diferent al d’un bípede. I també pels fòssils de petjades.
Comparació de l'esquelet de primat bípede i un quadrúpede
Veurem quines característiques té el teu esquelet i que també tenien els teus ancestres per a permetre el bipedisme. Per a veure-ho més clar ho compararem amb l’esquelet d’un quadrúpede, com el goril·la o el ximpanzé.
1. Peus
Perquè els teus peus t’aguantin i mantinguis l’equilibri tens:
- Un dit gros gairebé paral·lel a la resta.
- La planta té forma d’arc.
- Un taló potent que absorbeix l’impacte.
Prova de fer alguns passos i fixa’t que quan aixeques el peu, l’últim punt de suport i on recau molt pes és en el dit gros.
En canvi, el que més salta a la vista d’un primat quadrúpede és que el dit gros forma un angle amb els altres. Els va genial per a agarrar-se a les branques, però no els ajuda a caminar llarga estona sobre dues potes.
2. Fèmur
En els humans i avantpassats el fèmur està inclinat cap al centre. Això fa que el pes recaigui de manera diferent sobre els genolls i que estiguin més alineats amb el centre de gravetat del cos (està més o menys en el centre de la pelvis).
Al llarg del temps les cames també s’han anat fent més llargues, amb tots els avantatges que això suposa.
3. Pelvis
Ja has vist a les fotos anteriors que la pelvis dels quadrúpedes és més llarga i estreta.
En els bípedes, és més curta i ampla. Això permet una major inserció dels músculs (ningú té uns glutis tan grans com els nostres) i un millor moviment de la base de la columna.
Però com veurem després, aquest escurçament de la pelvis ha fet que el canal de el part sigui més estret.
4. Tòrax
T’has fixat, com t’he dit abans, en la caixa toràcica de la foto dels esquelets?
Va, te la torno a posar:
El teu tòrax té forma de barril. Això permet balancejar millor els braços al caminar i que el tors es flexioni millor.
Però en ximpanzés és més cònic (fins i tot en A. afarensis ho era, tot i que no tant).
Mira que amples tenen les costelles de la base per allotjar els seus grans intestins d’herbívor.
5. Columna vertebral
Vista de costat, tenim la columna en forma de S, que li dóna un millor moviment i equilibri en caminar.
Lumbars i cervicals estan més corbades que en un ximpanzé.
Com tenen la columna més recta i la pelvis-fèmur en la posició que ja saps, quan practiquen el bipedisme han de balancejar-se per a mantenir l’equilibri.
6. Foramen magnum
La columna vertebral s’uneix amb el cap s’uneix mitjançant un forat, que es diu foramen magnum.
En el ximpanzé està en la part de darrere del crani, però en A. afarensis i en tu està sota. Així la columna s’insereix totalment vertical.
Ara ja saps també per què els gossos poden jeure boca avall i posar la barbeta a terra i tu no.
Resum dels canvis anatòmics de l'esquelet associats al bipedisme
Malgrat que està en anglès, aquesta imatge comparativa entre humà i ximpanzé resumeix molt bé les diferències que ens permeten ser bípedes.
Fòssils de petjades d'hominins
L’estudi de les petjades fossilitzades permet saber com es desplaçaven els nostres ancestres. Alguna cosa semblant a l’estudi de la petjada que et fan si vols plantilles personalitzades (nom més bonic que plantilles ortopèdiques).
Petjades fòssils d’ancestres hi ha diverses, però les més famoses i més antigues són les de Laetoli.
Un grup de segurament 4 individus d’ A. afarensis van caminar sobre les cendres humides del volcà Sadiman fa 3,6 Ma, en el que avui és Laetoli (Tanzània).
Fins i tot per als no experts, que el dit gros estigui alineat amb els altres i el taló estigui ben marcat, són pistes que indiquen bipedestació.
Caminaven com nosaltres.
Altres petjades fòssils destacades dels nostres avantpassats són les de:
- Koobi Fora, Kenya. Evidència més antiga d’una bipedestació tan eficient com la nostra. Probablement les va fer Homo erectus, fa 1,5 Ma.
- Engare Sero, Tanzània. Més de 400 petjades de 20 individus diferents de fa 6mil-19mil anys (Homo sapiens). La majoria eren de dones, la qual cosa alimenta el debat sobre la divisió sexual del treball en el Plistocè (article).
Pots descarregar-te una recreació 3D del jaciment i algunes petjades individuals aquí.
Avantatges i desavantatges del bipedisme
En termes de selecció natural, el bipedisme s’ha mantingut durant milions d’anys perquè els avantatges superen als desavantatges, que veurem al final.
Quins són aquests avantatges?
Avantatges del bipedisme en humans
1. Tens les mans lliures
Pensa en tot el que pots subjectar i fer amb les mans mentre estàs dret o caminant. Potser fins i tot ara mateix, si estàs llegint això des del telèfon mòbil (no seré jo qui et digui que caminar mirant el mòbil és perillós).
Quin avantatge suposava per als nostres ancestres?
Arribar als fruits més alts sense haver de pujar als arbres, agafar ràpidament a les cries en cas de perill, tirar pedres als depredadors… i més endavant, manipular eines, caçar, pintar, escriure, etc.
2. Passes menys calor
T’has posat alguna vegada sobre l’asfalt en ple estiu?
Doncs imagina portar tot el cos prop d’aquesta calor si caminessis a quatre potes i amb tot el sol donant-te a l’esquena.
En posar-se dempeus, els nostres ancestres oferien menys superfície corporal al sol i s’allunyaven del càlid sòl de la sabana africana. Així també mantenien el cervell més fresquet, beneficiant-se de les brises.
Total: suportaven les altes temperatures millor que els quadrúpedes i necessitaven menys aigua per a sobreviure.
I m’aventuro a dir que potser pensaven millor, perquè ja se sap que amb la calor costa més concentrar-se i ser productiu mentalment. (Això és la meva opinió i no he trobat cap referència científica que ho avali, així que compte).
3. Veus més lluny
En posar-se dempeus, es té més camp visual. Els més alts veuen més lluny i millor. Ho hauràs sofert si davant teu en un concert s’ha posat algú més alt que tu.
Fa milions d’anys, veure per sobre dels arbustos si hi havia preses o depredadors a prop, podia suposar la diferència entre menjar o ser menjat.
4. Et comuniques millor
Durant més de quaranta anys s’ha cregut que els ximpanzés i altres primats no podien parlar perquè l’estructura del seu aparell fonador li ho impedeix.
Però el 2016 un estudi va concloure que el que els falta és la capacitat cerebral per fer-ho.
El bipedisme va ser un dels factors que va permetre augmentar la supervivència dels teus avantpassats i en última instància, permetre un cervell més gran i amb més connexions neuronals per poder parlar.
I per descomptat, permet un llenguatge no verbal més ampli fet amb les mans.
5. Et fa semblar més gran
Què fa la gent quan vol intimidar però intentar evitar una baralla? Exacte, fer-se el “gallet”. Intentar semblar més alt i mirar cap avall al seu contrincant.
Igual que molts animals fan, que utilitzen diferents estratègies per a semblar més alts i grans.
Doncs en caminar dempeus fa milers/milions d’anys, t’evitava enfrontar-te a bèsties més petites que tu (o era més difícil que et mosseguessin en punts clau com el coll o el cap)
6. Gastes menys energia en caminar o córrer
Encara que puguis pensar que un guepard corre moltíssim més que un humà i això li dóna avantatge, no pot estar corrent molt temps seguit. Energèticament és molt costós.
Però no té molt sentit comparar un felí amb un primat.
Fem caminar a un primat quadrúpede (ximpanzé) i a un humà la mateixa distància i comparem.
Doncs l’espècie humana gasta una quarta part de l’energia que necessiten els ximpes caminant sobre els artells (article, estudi).
Abans i ara, contra menys energia necessites, menys aliment has de buscar i més lluny pots arribar caminant en una sola jornada.
Fins més de 40 km pots fer sense parar, fins i tot corrent. Si ets de fer maratons, clar.
Desavantatges del bipedisme en humans
Però no tot podia ser tan bonic. Els quadrúpedes ens guanyen en algunes coses. Alguns desavantatges del bipedisme són:
Mal de peus, esquena, genolls
– Quan anava a escola tenia escoliosi (una desviació de la columna).
– Als 15 vaig tenir la meva primera lumbàlgia i mal de genoll (potser jugar al bàsquet va tenir alguna cosa a veure).
– Als 36 em vaig acabar posant plantilles personalitzades per una fasciïtis plantar i dolor de metatarsos.
– I als 41 he estat anant a rehabilitació del genoll.
No és que sigui una pupes. Segur que algun dolor en aquestes parts del cos has tingut alguna vegada o coneixes a algú que en tingui.
És el preu que hem de pagar per fer que la nostra columna, genolls i peus aguantin el pes de tot el cos.
Les males postures i la vida moderna i sedentària encara augmenten més aquesta problemàtica, així que et deixo amb un vídeo d’higiene postural perquè cuidis la teva esquena:
2. S'és més lent
El bipedisme va de luxe per a recórrer distàncies llargues i gastar poc. Però és en les distàncies curtes quan un primat se la juga.
Sí, si t’ataca inesperadament un depredador, córrer de quatre potes és més ràpid que a quatre.
3. Partos dolorosos y potencialmente mortales
I Déu digué a Eva:
En gran mesura multiplicaré el teu dolor en el part, amb dolor donaràs a llum els fills; i amb tot, el teu desig serà per al teu marit, i ell tindrà domini sobre tu.
Gènesi 3.16
El desavantatge més greu per a les persones embarassades i les nostres avantpassades (i de pas, per a tota l’espècie) és sens dubte l’elevat risc en el part.
Que afortunadament cada vegada és menor si disposes d’assistència mèdica en cas de problemes. Però no oblidem que continua existint.
Ho entendràs ràpidament mirant aquest esquema:
Ja saps que la pelvis es va fer més estreta i el canal del part es va fer més petit. A més, el pubis està inclinat cap endavant.
Per aquest motiu els que neixen han de fer un gir final i surten «cap amunt» respecte a la trajectòria inicial formant una corba, l’anomenada corba de Carus.
Mira-ho en aquest vídeo:
Sumat al fet que les nostres cries tenen un cap exageradament gran, el part natural té tots els ingredients per a ser un part amb altes probabilitats de ser dolorós i dificultós (article, article).
Així que no va ser Déu.
Va ser la bipedestació.
I tu, com portes el mal d’ossos o vas portar el del part?
Havies pensat en els avantatges i desavantatges del bipedisme i perquè ens fa tan especials entre els primats?
T’espero als comentaris.
Si t’ha agradat aquest article, pots ajudar-me a créixer si et subscrius al blog, compartint-lo, comentant o convidant-me a un cafè:
