Si estiguessis en soledat a la selva australiana no voldries trobar-te amb un cocodril o amb una serp. Però tampoc hauries voler topar-te amb el casuari: l’au més perillosa de el món.

Per què? Creus que la teva vida corre perill si et trobes amb una sola au?

No milions, com a la peli de Hitchcock. UNA SOLA AU. Doncs aquesta au potencialment mortífera existeix. És el casuari, una au que et pot matar.

El casuari: l’au més perillosa del món. Casu … què?

Si et dic casuari potser em poses una cara rara, però si et dic estruç ja sabràs de què t’estic parlant. D’un au corredora gran, molt gran.

El casuari no és tan gran com l’estruç, però mesura 1,80 m d’alçada i pesa 70 kg.

I és ràpid, molt ràpid.

Concretament fins a 50 km/h. El més ràpid que pots anar amb cotxe per vies urbanes, segons la DGT a Espanya. Et guanya en un esprint sense dubtar-ho. Ja podries córrer si et trobes amb ell…

Per si fos poc neda fantàsticament i salta fins a 2 metres.

Què és un casuari i on viu?

Ara ja saps que un casuari és una au corredora com els estruços i emús (més emparentat amb aquests últims), però el seu aspecte és una mica diferent. El casuari té una cara que recorda vagament a un gall d’indi, una cresta dura i unes potes que recorden a un velociraptor.

Si t’ho descrivissin així els expedicionaris de segle XVIII -encara que no sabien que eren els velociraptors-, a saber quin monstre aterridor t’imaginaries.

Les tres espècies que hi ha de casuari viuen a les selves humides de Nova Guinea i illes properes, Nusa Tenggara Timur (una província d’Indonèsia), les illes Maluku i el Nord d’Austràlia (Queensland).

Les espècies de casuari són:

• El casuari comú (Casuarius casuarius)
• El casuari de Bennett (Casuarius benneti)
• El casuari unicarunculat (Casuarius unappendiculatus)

A partir d’ara ens centrarem en el casuari comú, que és el més gran.

El seu casc, les seves pells, les seves plomes

Del casuari crida molt l’atenció un coll llarg, sense plomes, de color blau i vermell. Les pells vermelles que li pengen i que et poden recordar a les del gall dindi es diuen carúncules.

Si li segueixes mirant la cara, aquesta espècie de casc que té és d’os esponjós cobert de pell dura. Per a què li serveix? Potser com a reclam sexual i per obrir-se camí per la densa vegetació. També es creu que pot ser un signe d’estatus, edat i salut. Si vols saber més sobre el casc, llegeix això (en anglès).

Molts dels que es fan allisat japonès o tractaments de queratina ja voldrien el plomatge del casuari. És negre, solt i brillant i això li dóna aspecte de pèl. Compte: les puntes de les plomes són afilades i t’emportaries alguna punxada.

Les seves perilloses potes

Les punxades de les plomes són de riure amb la “punxada”que podria fer-te amb les seves potes:

Com veus, el dit interior el peu té una urpa d’uns 12 cm. Normalment els casuaris són aus tranquil·les. Però si se senten amenaçats o invaeixes el seu territori, no dubtaran a atacar-te a patades i amb el bec. Fes clic al play per veure-ho:

Fàcilment les seves urpes se’t clavaran com un punyal, i si no, amb la força dels cops, et causaria ferides internes o et trencaria algun os.

I és per això que el casuari és l’au més perillosa de el món.

Els casuaris ataquen tal i com es creu que atacaven els velociraptors, a salts i amb les urpes per davant. Això no hauria d’estranyar-te, ja que les aus són descendents de cert grup de dinosaures. Estrictament parlant, les aus SÓN dinosaures avians. Però això ho explicaré en una altra ocasió.

Però tampoc demonitzem al casuari

Tot i que el casuari és l’au més perillosa de el món perquè et pot matar, la incidència de morts humanes per atacs de casuaris és extremadament baixa. És important no generar un biaix de terror col·lectiu com va passar amb els taurons amb la pel·lícula Tauró.

El 2003, un estudi històric va recopilar els atacs de casuaris a humans: van ser 150, dels quals, només un va resultar en mort: Phillip McClean, de 16 anys. Prèviament havia intentat matar al casuari colpejant-lo amb pals. Va acabar a terra i va rebre una puntada de l’au al coll. Va succeir a Austràlia.

En 2019 Marvin Hajos va morir a Florida a causa de les “punyalades” d’un casuari. Era un home que criava aquesta espècie per a col·leccionistes d’aus exòtiques. Va caure a terra i l’au més perillosa de el món es va acarnissar amb ell. I és que a Florida, segons les regulacions de tinença d’animals salvatges en captivitat, el casuari pertany a la Classe II. Al mateix nivell que els caimans i panteres nebuloses.

Potser hi hagi més morts perquè els atacs a les poblacions indígenes no estan tan bé registrades, però en tot cas, és poc probable que moris a per culpa d’un casuari.

Més curiositats dels casuaris

Alimentació

Els casuaris s’alimenten bàsicament de fruits que troben pel terra de la selva. Moltes llavors d’aquests fruits resisteixen als sucs gàstrics del casuari. Així que quan l’au fa les seves necessitats en un altre costat, contribueix a dispersar les llavors d’almenys 70 espècies vegetals diferents.

També mengen de tant en tant invertebrats, petits vertebrats i fongs.

Reproducció

Els casuaris són solitaris i només es troben en època de de reproducció (juny-octubre).

La femella s’aparella amb diversos mascles i diposita diferents niuades a terra. Abandona els ous, que són de color verd, i a partir d’aquí el mascle s’encarrega de tot: incuba els 4-8 ous durant 50 dies i després té cura dels polls fins a 1 any i 4 mesos.

Les cries són força diferents, de color castany, blanc i negre a ratlles. Als 5 anys canvien el plomatge a marró i no seran negres ni els apareixerà el casc fins als 2-4 anys.

Un vídeo curt d’un casuari amb els seus pollets força grans:

I un resum en vídeo de tot el que ja saps del casuari:

Conservació i amenaces del casuari

Com és habitual en les espècies de selva, la seva principal amenaça és la destrucció del seu hàbitat, per exemple, per convertir la selva en camps de cultiu.

A més de la deforestació, els incendis a Austràlia el 2019-2020 van suposar un pas més cap a la desaparició d’aquest fràgil ecosistema. També pateixen nombrosos atropellaments i els pollets són atacats per part d’animals domèstics (gossos, porcs…).

Encara que a Austràlia habiten en zones protegides, davant d’aquesta situació, s’han implantat plans de conservació específics per part dels Queensland Parks and Wildlife Service.

A Nova Guinea, algunes societats capturen pollets de causari i els crien com aus de corral, per intercanviar-los en cerimònies com a regals i com a aliment.

¿Què diu la llista vermella de la IUCN?

La llista vermella de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) classifica les espècies en diferents categories segons l’estat de les seves poblacions i risc d’extinció.

Malgrat que les poblacions de casuari unicarunculat i casuari comú estan en retrocés, actualment (2020) tenen la categoria de Preocupació Menor (a partir de dades de 2017 i 2018). El casuari de Bennet també és Preocupació Menor, encara que no es coneix el número d’individus adults.

Si vols veure una galeria de fotos de qualitat del casuari per observar-lo en detall, passa’t pel portfoli de Christian Ziegler.

I tu, ja coneixies al casuari? Un animal increíble, oi?
Has tingut la sort de viatjar i veure algún casuari en llibertat? Com va ser l’experiència?

Explica-m’ho als comentaris!