Malgrat que la primera associació mental que fem amb les paparres és amb els gossos, també hauríem de tenir presents les paparres en humans. I és que escric aquest article després d’haver-me tret la primera paparra que se m’ha enganxat a la vida i amb cert mal rotllo al cos.

Aquest matí he sortit a buscar l’oriol (un ocell, no el veí), que sento cada dia. Tot i posar-me els mitjons per sobre dels pantalons i revisar-me en sortir de les males herbes, al migdia, mentre estava menjant, m’he passat la mà pel clatell i he notat un petit bony. Pensant que era una llavor d’aquelles amb punxes, he estirat i… era una paparra, fàstic i por a parts iguals, malgrat haver bregat amb elles diverses vegades amb els gossos que he tingut.

Però realment n’hi ha per tant?

Anem a veure-ho.

Què són les paparres?

Les paparres són aràcnids, és a dir, són de la mateixa classe que aranyes, escorpins i opilions, per nomenar els més coneguts. No són insectes!

Un altre tipus d’aràcnids que coneixeràs, especialment si pateixes al·lèrgia a la pols, són els àcars, subclasse a la que pertanyen les paparres. Però a diferència dels àcars de la pols o dels fol·licles humans, que són microscòpics, les paparres adultes i nimfes es veuen a simple vista (i encara sort).

I sí, també poden causar complicacions de salut, algunes d’elles molt greus. Més endavant et parlaré de les malaties que transmeten.

Com són les paparres?

Les paparres tenen el cos dividit en dues parts, el gnatosoma i l’idiosoma. Comencem pel fàcil abans que deixis de llegir en veure aquests noms rars: l’idiosoma és la fusió de tòrax i abdomen, o sigui, la part de “darrere” de la paparra. Només hi tenen les potes.

El gnatosoma és la “part de davant”, en què, entre altres parts en què no entraré, hi ha l’hipostoma (el que els serveix per fixar-se), els pedipalps (sensorials) i els quelícers, amb els que tallen i perforen la pell.

Classificació de les paparres

Les paparres es classifiquen en tres famílies:

• Nuttalliellidae: amb sol un representant, Nuttalliella namaqua, viuen a Sudàfrica.
• Paparres toves (família Argasidae): parasiten aus.
• Paparres durae (familia Ixodidae): parasiten mamífers, entre ells els humans.

Com piquen les paparres?

La raó principal per les quals les paparres no són molt estimades, és que són paràsits. I a més, hematòfags, és a dir, que s’alimenten de la teva sang, la del teu gos o la d’altres animals.

La paparra espera ben atenta (dies, setmanes, mesos) que passis a prop d’una herba. Quan et detecta, se’t puja on sigui i després va a la recerca de zones més calentes, com el cap, les engonals, darrere les orelles, darrere els testicles (si en tens)…

Un cop ha trobat el lloc ideal, perfora la pell amb els quelícers i s’enganxa amb l’hipostoma, ple de minúsculs garfis. Allà es quedarà uns quants dies, fins que estigui completament plena, si és que no l’has trobat abans. Aleshores, es deixa caure.

Però millor veure el procés que llegir-lo (pots activar els subtítols en castellà):

Com evitar que et piqui una paparra

No està de més prendre certes precaucions quan surts al camp i tornes d’ell per evitar que et piqui o mossegui una paparra.

Per exemple:

• Porta màniga llarga i pantalons llargs. Sí, és dur a l’estiu, però si has de triar entre samarreta o pantalons llargs, tria els pantalons llargs, ja que és més probable que se’t pugin pels turmells i cames que pel braç. Encara que tot és possible, perquè mentre estava escrivint això m’he trobat una altra a l’espatlla.
• Posa’t els mitjons per sobre dels pantalons. Queda lleig, però així no se’t ficaran per sota els pantalons. Si vols ser més pro, compra’t unes polaines, que van unides a les botes, per on també és més probable que se pugin i se’t fiquin per dins dels pantalons.
• Utilitza repel·lents eficaços contra paparres. Però no et posis el collaret antipaparres del gos. Compra’t un repel·lent per a humans. A mi encara em queda Halley, que és el que jo faig servir des que vaig treballar al Delta de l’Ebre, paradís de les aus, però també dels mosquits. M’agrada perquè no deixa la pell o roba pringosa i fa olor de colònia, no d’insecticida. Però L’Ainoa, als comentaris de la versió en castellà, ha descobert que porta una substància prohibida desde 2022, el conegut popularment com lilial. Així que pots utilitzar altres alternatives: Autan (la marca de la meva infantesa), que encara que l’etiqueta posi repel·lent d’insectes, també surt el dibuix d’una paparra, i tu ja saps que les paparres no són insectes. Si necessites alguna cosa més específica per paparres, prova RepellShield o altres marques recomanades pels meus seguidors: antiàcars de teixits del Mercadona o permetrina (per a la roba i botes), Relec (un altres que utilitzaba al Delta de l’Ebre) i Goibi.
• Utilitza roba clara. A més de no absorbir tanta calor del sol, serà més fàcil veure-les si et pugen.
• No surtis del camí. No facis com jo i et fiquis a zones d’herbes altes o molta vegetació, on estaran esperant-te amb ànsia viva.
• Despulla’t i revisa’t bé en arribar a casa. Mira bé al cuir cabellut, engonals, aixelles, darrere dels genolls i altres zones calentes i humides (com el melic, però tampoc està de més mirar a les parts que estàs pensant). Si vius amb algú, que t’ajudi a mirar-te a zones on no et vegis bé, com l’esquena o el clatell.
• Revisa la roba i posa-la a rentar a alta temperatura. No volem que si alguna ha quedat a la roba, es fiqui al teu llit o sofà, oi?

Malgrat tot, és possible que et piqui o mossegui una paparra. Anem a veure què fer si et pica una paparra i com treure-les.

Com treure una paparra en humans

Encara que aquest article estigui centrat en les paparres en persones, les tècniques per treure les paparres són les mateixes per a gossos i gats. No t’oblidis també dels seus repel·lents i recorda que els de gos no serveixen per a gat i viceversa (s’utilitzen químics diferents que poden emmalaltir l’animal).

Què NO has de fer si et pica una paparra

Primer, coses que NO HAS DE FER si et pica una paparra molt arrelades a la cultura popular:

• No la cremis amb un cigar
• No li llencis alcohol
• No li llencis oli
• No li llencis benzina
• No la tallis amb tisores
• No li facis cap altra barrabassada digna de Hannibal Lecter.

Això només provocarà que la paparra s’agobii i regurgiti saliva i el contingut intestinal, amb més concentració de possibles patògens (el que provoquen malalties), que aniran directament a la teva sang.

Què fer si et pica una paparra

1. Mantingues la calma. Recorda que no totes transmeten malalties o porten el patogen a dins.
2. Treu la paparra quan la vegis, no esperis. Si pots anar al centre mèdic, millor que te la retirin ells. Si no, amb unes pinces de punta fina, rodona o no tallant (o específques per treure paparres), pinça-la el més a prop possible del cap i estira a poc a poc amb decisió sense fer una estrebada brusca, sense recargolar-la ni aixafar-la, per evitar que quedi el cap l’hipostoma a dins.
3. Desinfecta la zona amb povidona iodada o clorhexidina.
4. Guarda la paparra en un pot almenys durant un mes. Si apareixen símptomes, la pots portar a analitzar perquè determinin quins patògens porta.
5. Renta’t les mans amb aigua i sabó.
6. Mantingues l’alerta a possibles símptomes de malaltia durant els següents 30 dies. Si et trobes malament, encara que sembli un refredat, comenta a la teva metgessa o metge que et va picar una paparra.
7. Si el cap queda dins, pots intentar aixecar la pell amb una agulla per treure-la, o simplement esperar que el teu cos l’expulsi. Desinfecta bé la zona.

Compte amb alguns vídeos que corren per internet sobre com treure paparres. En aquest vídeo, la infermera Yolanda Moreno explica i ensenya com fer-ho:

Quines malalties transmetes les paparres en humans?

Abans que s’estengui el pànic, dir que encara que les paparres poden introduir al nostre cos organismes patògens en picar-nos, la majoria de vegades no és així. En cas que ens inoculin algun patogen, en principi el nostre sistema immunitari farà la seva feina i no apareixerà cap símptoma.

Tot i això, si t’ha picat una paparra, després de treure-la segueix atentament l’evolució de la picada, especialment si apareix una gran ronxa o un cercle concèntric:

Si notes símptomes com cansament, febre, vòmits o dolor articular i muscular, no esperis i vés el teu metge de capçalera.

Les malalties següents són poc freqüents a Espanya, però haberlas haylas. Es tracten de zoonosis, malalties que es transmeten d’animals no humans a humans i viceversa

Malaltia de Lyme

També coneguda com a borreliosi de Lyme, aquesta malaltia la causa el bacteri Borrelia burgdorferi i la transmet:

• La paparra del cèrvol (Ixodes scapularis) a l’est i nord d’Estats Units
• La paparra communa (Ixodes ricinus) i I. persulcatus a Europa.

En España es considera zoonosi emergent.

El signe més comú d’aquesta malaltia és la picada en forma de diana que has vist a l’apartat anterior, que apareix al cap d’una setmana. Tot i que per complicar la cosa, no totes les persones que han contret Lyme els surt aquesta ronxa tan característica. I a més, ni fa mal ni pica, de manera que pot ser difícil de detectar.

Com ja has llegit abans, altres símptomes primerencs són fatiga, febre, vòmits o dolor articular i muscular.

Si no es tracta, la malaltia de Lyme es cronifica i es torna incapacitant. Causa paràlisi facial, artritis, meningitis, rigidesa al coll, encefalopatia, palpitacions i en casos molt poc freqüents, la mort.

Diversos famosos han explicat que pateixen aquesta malaltia per visibilitzar-la, com ara Avril Lavigne, Alec Bladwin, Justin Bieber, Richard Gere o Thalía.

Febre botonosa o exantemàtica mediterrània i similars

Aquesta malaltia la provoquen alguns bacteris del gènere Rickettsia, i la transmet la paparra comuna (I. ricinus) i la paparra del gos (Rhipicephalus spp.).

En una primera fase, aquesta malaltia causa febre, malestar general, mal de cap, dolor a les articulacions i dany a la conjuntiva. En una segona fase, apareix erupció cutània i taques negres a la pell (lesions en què la pell es necrosa -mor-).

Debonel/Tibola

Causada també per Rickettsia, la transmet la paparra Dermacentor marginatus. Causa la mort de la pell al lloc de la picada, inflamació molt dolorosa dels ganglis i febre baixa.

Anaplasmosi humana

Causada pel bacteri Anaplasma phagocytophilum, la transmet la paparra comuna, que a hores d’ara ja se t’haurà quedat gravat que és Ixodes ricinus. Els símptomes són els mateixos que els d’una grip: febre, calfreds, malestar general, mal de cap, dolor muscular…

Babesiosi

Causada per Babesia divergens i Babesia microtii, protozous. La transmet… exacte, Ixodes ricinus i causa diversos símptomes: malestar, anorèxia, fatiga, calfreds, vòmits, dolor muscular, icterícia, inestabilitat emocional, depressió…

Tularemia

La provoca el bacteri Francisella tularensis i la transmet la paparra Dermacentor marginatus. Símptomes: inflamació dels ganglis, febre, malestar general.

Febre hemorràgica Crimea-Congo

Causada pel virus de la febre hemorrágica de Crimea-Congo i transmesa per la paparra Hyalomma marginatum (o entre persones). És molt excepcional a Espanya i causa diversos símptomes greus. L’evolució de la malaltia pot conduir a la mort.

Per saber-ne més

• Descarrega aquesta Guía de actuación ante picadura de garrapata del Govern d’Espanya.

• Descarrega la guía Picaduras de garrapata: qué hacer de Centers for Disease Control and Prevention,

Recordant la introducció, al final vaig aconseguir veure dos oriols al vol i un pircot garser, entre altres ocells, però em vaig endur dues paparres de regal (i espero que res més).

I tu, has tingut alguna trobada amb alguna paparra? Si vols, explica’m el teu cas als comentaris.

Foto de portada: Ixodes ricinus en piel humana. Foto: James Lindsey at Ecology of Commanster, CC BY-SA 2.5,