Serp de collaret es menja una granota pintada: estratègies de supervivència i consells d’observació

Mentre estava asseguda al camp observant el paisatge, un soroll semblant al d’un ninot de goma quan l’estrenyes, va cridar la meva atenció.

El so, que venia entre els matolls, anava seguint un patró: un so cada X segons.

El primer que vaig pensar va ser en alguna mena de petit mamífer, com un ratolí, que cridava per alguna cosa.

Vaig acostar-me d’on venien els sons i no vaig veure res. El que és estrany és que continuaven. Perquè la majoria d’animals, en sentir que algú s’acosta, callen per no ser descoberts.

Un petit moviment i la visió d’un color blavós, entre les desenes de branquetes i tiges, em va fer pensar en un pollet caigut del niu.

Finalment, alguna cosa es va moure cap enrere, per amagar-se cap a l’arbust, i aquest moviment va ser el que em va permetre veure l’escena completa:

Es tractava d’una serp de collaret (Natrix astreptophora) menjant-se una granota pintada (Discoglossus pictus).

L’únic que tenia per gravar era el mòbil, així que vaig posar el zoom al màxim i tot i perdre qualitat d’imatge, et deixo el vídeo amb el que vaig captar.

• Faré una anàlisi de l’escena, per explicar-te quines estratègies estan fent servir els dos animals i que es veuen al vídeo.
• T’explicaré característiques de les dues espècies protagonistes.
• I finalitzaré amb consells per observar aquest tipus d’escenes i la fauna salvatge en general, per fer-ho de manera respectuosa i segura.