Turisme responsable: 8 coses que NO has de fer

Turisme responsable: 8 coses que NO has de fer

Quan decideixes viatjar per vacances potser penses en alguna destinació en la que la natura o els animals són els protagonistes. I tu no vols afavorir el maltractament animal ni la destrucció de l’entorn, és més, t’encanten. Tu vols practicar el turisme responsable i sostenible. ¿Però tens la total seguretat que tot el que fas coincideix amb els teus valors? Potser, per desconeixement, estàs participant amb el patiment animal. Descobreix què és el turisme sostenible i 8 coses que NO has de fer si vols que els teus viatges siguin sostenibles .

Què és el turisme responsable i sostenible?

Exemples de turisme sostenible n’hi ha molts. Per saber si el teu proper viatge és sostenible, aquí tens una definició de turisme responsable:

El turisme responsable i sostenible és aquell que segueix els principis de justícia social, justícia econòmica i respecta el medi ambient i la cultura local.

Degut a la temàtica d’aquest bloc, deixarem de banda la part humana i cultural i ens centrarem en 8 coses que NO has de fer si vols ser un turista responsable amb la natura. Pots ser un bon viatger, només necessites revisar algunes conductes que potser creies que eren correctes i respectuoses amb els animals i naturalesa, però en el fons… no ho eren tant.

Que no diguin que no estaves avisat.

Turisme responsable: 8 coses que no has de fer

1. Deixar el teu rastre allà per on passes

Firmar en arbres o roques

Potser et semblava molt guai deixar la teva signatura al pupitre de l’institut o la porta d’un bar, però ja no tens 15 anys o 18. O si els tens, ja et dic que no cal i és molt molest per a les persones que han de netejar-ho.

¿I a la natura què passa? Doncs que estic farta de veure escorces d’arbres o cactus ferits per les típiques signatures amb data o declaracions d’amor etern. Deixa’m dir-te que és més probable que tallis abans amb la teva parella, a que desaparegui aquesta marca d’un roure centenari de Fulanite ❤️ Fulanite feta a navalla amb traïdoria.

Escorça d’arbre ferida per uns vàndals. Foto: Elljay

Per què NO has d’escriure o dibuixar en arbres, plantes, roques , parets o sòls, ja sigui amb pintura, tallant o qualsevol altra tècnica? Perquè …

  • Les ferides en arbres i plantes són llocs d’entrada d’infeccions, per no parlar de l’estrès i energia que els suposa intentar guarir-la.
  • Perquè les pintures poden asfixiar les plantes, encara que es tracti del tronc d’un arbre.
  • Perquè a les roques poden viure éssers vius minúsculs i encara que no hi fossin, l’impacte visual també importa. Aquesta roca porta milions d’anys tranquil·leta, deixa-la com està.

Amuntegar pedres

I què me’n dius d’aquesta moda instagramer d’apilar pedretes rotllo “he estat aquí” o “mira quina equilibri transmet això”? Doncs d’equilibri, poc. Estàs desequilibrant un microecosistema. El turisme responsable també consisteix a no ser tu el protagonista , sinó el lloc i la cultura del teu destí. Deixa de creure’t el melic de món.

No modifiquies el paisatge fent muntanyetes de pedres. Foto: Nietjuh

Per què NO has amuntegar pedres? Quedarà molt rotllo zen, però passa que …

  • Es modifica l’hàbitat d’animals (insectes, cargols, aranyes…) i vegetals. Són refugis per a ells i depenen del microclima que es forma.
  • La col·locació de les pedres afecta la dinàmica depredador-presa o entre competidors.
  • Afecta moltíssim en zones àrides i es fa fins i tot en Parcs Naturals o Nacionals… si vols saber-ne més, llegeix això .

Abandonar escombraries

I aquesta és de calaix, però la repeteixo per si de cas: amb els GPS avui en dia, ja no cal que vagis deixant el teu rastre d’escombraries per tornar a casa. El marges de la carretera, els boscos, les platges i fins i tot l’Everest estan que fan peneta veure’ls de les tones d’escombraries que arribem a abandonar.

Doble combo, escombraries al bosc i risc d’incendi per efecte lupa. Foto: Antranias

Per què NO has llençar escombraries on et vingui de gust?

  • Crec que no cal exposar les raons: impacte visual, contaminació de sòls, ennuegaments i morts d’animals, etc. I sí, també són escombraries l’orgànic com la pell de mandarina o el cor d’una poma. No ho llencis “perquè se’l mengin els bitxos”.

Sortir de camins i senders senyalitzats

Per què? Perquè deixes el teu rastre en forma de petjades i olors diversos, destrossant els vegetals, fongs, i erosionant el sòl en general. Vaja, que pertorbes la flora i la fauna i potser tinguis algun ensurt desagradable, sobretot en països o zones amb animals potencialment perillosos que visquin entre les herbes.

Cartell demanant la no entrada a una zona geològic protegida. Foto: Mireia Querol Rovira

2. Fer-te fotos amb animals salvatges o tocar-los

No, no i no.

Si ho fas amb animals que et trobes: no els toquis ni agafis, limita’t a observar-los a una distància prudencial i no els molestis. No els treguis de l’aigua si són aquàtics, encara que sigui per pocs segons: pots matar-los.

eriço violeta erizo de mar lila
Eriçó fora del mar. Exemple del que NO s’ha de fer. Foto: Mireia Querol Rovira

Si algú t’ofereix tocar un animal a canvi de diners: perquè un animal salvatge es deixi fer una foto, i a més es deixi tocar, han pogut succeir diverses coses:

  • Que hagi estat i estigui sent maltractat (ja siguin cops, que passi gana, tancat tot el dia en una gàbia, lligat i altres coses que no et vulguis imaginar).
  • Que hagin matat a la resta de la seva família per atrapar-lo de cria i “domesticar-lo” (això passa sobretot amb primats).
  • Que estigui sedat amb algun tipus de medicament.
  • Que l’hagin reproduït en captivitat només per exhibir i tocar-lo.

Ser part de la foto és ser part del problema:

Això pot succeir tant amb gent que et demani diners al carrer per fer-te una foto amb una iguana, un lloro, una serp o un mico, o en llocs com a nuclis zoològics (això donaria per a un debat) i supòsits santuaris de fauna.

Hi ha molts falsos santuaris de fauna, en els que creus que estàs participant en la conservació animal i en realitat s’exploten animals per obtenir finançament.

Com distinguir un fals santuari de fauna d’un veritable?

Els santuaris de fauna reals:

  • Alberguen animals que no poden ser reintroduïts a el medi. Provenen de circs, món de cinema o TV, mascotisme, experimentació, etc. Pel que són, generalment, animals adults.
  • No solen tenir programes de reproducció.
  • Els animals no es poden tocar com a norma general (ni acostar-te tant a ells com per a fer-te un selfie).
  • No fan publicitat tan agressiva per tenir milers de visitants.

Com a exemple a Catalunya, podeu visitar la Fundació Mona per saber com funciona un santuari de fauna compromès amb el benestar dels seus inquilins.

Ximpanzé en la Fundació Mona. Foto: Mireia Querol Rovira

3. Participar en tradicions o espectacles que incloguin animales

N’hi ha moltes, segons el país que visitem. Mirant-nos el melic, per exemple, encara hi ha molts llocs a Espanya on malauradament es permeten les curses de braus o correbous. El maltractament és evident, no m’allargaré més aquí.

Què pensen els turistes després de veure una cursa de braus per primera vegada?

També a l’Índia o el Marroc podem trobar encantadors de serps, o en temples hiduistes o budistes elefants que “beneeixen” visitants, o animals usats com a mitjans de transport (elefants a la selva, camells o dromedaris en deserts, etc.). Sembla que a Santorini, per fi ja s’apliquen multes por utilitzar rucs com a transport.

Recorda que tradicional no és sinònim de “bo”, “respectuós” o “inamovible”.

Per què, si es veuen ben alimentats i cuidats?

Tot i que el maltractament no es vegi a simple vista, cap d’aquests animals té cobertes les seves necessitats psicològiques ni ecològiques , per molt ben alimentats i cuidats que estiguin i per molt que els estimin.

A més de les activitats esmentades, rebutja desfilades en dates assenyalades en què surtin animals, espectacles amb cavalls, circs amb animals, delfinaris, animals vestits d’humans fent coses en contra de la seva naturalesa, nedar amb dofin … maltractament pràcticament assegurat. La llista és molt extensa.

4. Endur-te coses de la natura

Robar és lleig. I a més, és il·legal en zones protegides. Si agafes qualsevol cosa de la natura, a més de danys a l’ecosistema o a qui t’emportes, pots acabar pagant multes altíssimes o a la presó. Coses que segurament t’has endut a casa i no hauries d’haver fet:

  • Pedres o roques.
  • Sorres de deserts o platges.
  • Petxines i cargols de la platja.
  • Llavors.
  • Animals, encara que siguin insectes.
Exemple de coses que NO t’has d’endur de la natura. Foto: Mireia Querol Rovira

5. Comprar souvenirs fets amb parts d’animales o animals vius

Comprar records fets amb restes de cadàvers

Llegit així, no sona molt atractiu. Comprar souvenirs fets amb parts animals és el mateix que endur-se coses de l’ecosistema: en molts casos il·legal i sempre una gran font de patiment. No compris objectes o records fets amb:

  • Closques de tortuga marina, com cendrers.
  • Corall, com collarets.
  • Plomes, com atrapasomnis.
  • Pells, com cinturons o botes.
  • Banyes, com a instruments musicals.
  • Dents (com l’ivori) i ossos.
  • Parts evidents: clauers de mans de cangur, cendrers de mans de goril·la, caps d’animals, petxines marines…
  • Animals sencers: estrelles de mar, insectes o aranyes dissecats, etc.

Això inclou productes com elixirs, cremes, pastilles i altres suposats remeis de la medicina xinesa tradicional (i d’altres països) que utilitzen parts d’animals en perill d’extinció, com tigres o pangolins.

A Austràlia són típics els souvenirs fets amb parts de cangur, com aquest clauer d’escrot de cangur. ¿Per a què? Foto: Unduriel

El problema del mascotisme

Mai, mai, compris un animal per utilitzar-lo com a mascota. En alguns països fins i tot es venen al carrer, però són activitats il·legals (sinó al país de destinació, segurament al teu país d’origen). El tràfic il·legal d’animals exòtics és una indústria que mou milions de dòlars a l’any, només per darrere del narcotràfic i comerç d’armes.

Comprar un animal implica que molts altres han mort pel camí o de nou, han matat a tota la seva família per poder segrestar a les cries. Això pot succeir fins i tot en botigues del teu país que han importat els animals d’altres països. Mira en quines deplorables condicions viatgen les aus víctimes del tràfic il·legal:

6. Malgastar recursos naturals com aigua, electricitat o combustibles

Que la factura de la llum i aigua de l’hotel no la rebis tu i hagis pagat per allotjar-te allà, no vol dir que puguis deixar la llum o l’aire condicionat encès quan te’n vas, l’aixeta o la dutxa córrer o demanar que et canviïn llençols i tovalloles cada dia. L’aigua i l’energia són béns escassos, on vius i arreu de món.

També, en la mesura del possible, tria destinacions o mitjans de transport el més sostenibles que puguis. Potser no cal viatjar en avió per 600 kms o creuar l’oceà cada any. Utilitza transports col·lectius i vehicles menys contaminants.

7. Fer safaris massius o activitats amb animals que no compleixin uns mínims

Les activitats suposadament respectuoses amb els animals estan de moda: immersions amb taurons blancs o taurons balena, safaris a l’Àfrica, busseig a la Gran Barrera de Corall australiana ……

Malauradament algunes empreses no respecten el límit adequat de visitants per poder garantir una mínima pertorbació als animals que seran observats.

Aquest vaixell està massa a prop per observar balenes geperudes. Foot: Skeeze

Si contractes algun safari o activitat en la qual els animals siguin els protagonistes, informa’t que compleixin algunes coses bàsiques:

  • Respectar temporades i zones de cria.
  • Deixar distància suficient entre animals i observadors, especialment si es tracta de cetacis.
  • Que no es facin activitats sorolloses o molestes a prop dels animals.
  • Que no permetin alimentar-los o tocar-los.

A el mateix temps, recorda que aquest tipus d’activitats, ben fetes, ajuden a finançar la conservació de la zona que visites, així que tria bé 😉

8. Menjar animals amenaçats o en perill d’extinció

Menjar coses diferents en el lloc de destinació és gairebé imprescindible si et vols submergir en la cultura de el lloc, però has de rebutjar aquells que estiguin preparats amb animals amenaçats o suposen un evident sofriment animal. No ets Charles Darwin, que tastava cada animal que descobria.

La pandèmia de SARS-CoV-2 ha posat en el punt de mira aquestes pràctiques tan negatives tant per a la salut humana com per a la biodiversitat.

Sopa de fetus de pangolí. Foto: TRAFFIC

Plats que hauries de rebutjar són la sopa d’aleta de tauró, de tortuga, de pangolí, els ous de tortuga, els cetacis com balenes o dofins, i un llarg etcètera.

Què es la bushmeat?

La primera vegada que vaig sentir aquesta paraula va ser en una conferència de la Jane Goodall. La bushmeat (carn d’animals salvatges) és una de les principals causes de la davallada de moltes espècies: carn de primats, ratpenats, pangolins, cocodrils, elefants, zebres … són el suport d’algunes comunitats locals, generalment empobrides, però definitivament tu no ho necessites tastar.

Bushmeat deshidratada a Ghana. Foto: Wikiseal

Aquestes 8 coses es rusemeixen en una…

Perquè no et costi recordar-les, totes aquestes pràctiques a evitar es resumeixen en sol una: RESPECTE per la natura.

Havies fet alguna que desconeixies que era perjudicial? Jo sí i d’algunes no coneixia la gravetat que podien suposar, així que t’ho explico perquè no facis els mateixos errors que jo quan no tenia la informació.

¿Explicaràs als teus coneguts aquestes coses a evitar perquè no cometin aquests errors?

¡Explica-m’ho en els comentaris!

Deixa un comentari