Has pensat alguna vegada en treballar en un centre de recuperació de fauna salvatge? Sens dubte, és el somni de moltes persones que han estudiat algun títol relacionat amb fauna o fins i tot algun que no tingui res a veure.

Perquè la sensibilitat cap a la conservació de la fauna és una cosa que molts compartim i poder participar d’això directament és sens dubte gratificant.

Et vull donar 6 raons per treballar en un centre de recuperació de fauna salvatge, a través de la meva experiència.

El que és un centre de recuperació de fauna i el que no és

Abans de començar amb les 6 raons, has de saber que un centre de recuperació de fauna salvatge o silvestre és un lloc on es manté a animals salvatges TEMPORALMENT fins que puguin sobreviure per si mateixos en el seu medi natural. Això implica:

• Que no és un lloc d’acollida d’animals que la gent abandona.
• Alimentar-los, netejar les seves instal·lacions i donar-los cures veterinàries
• Evitar el màxim el contacte amb les persones.

Aquest últim punt és MOLT important. Els animals salvatges són justament això: salvatges, silvestres, en el sentit contrari a domèstics (salvatge no és sinònim d’agressiu, cosa que no treu que alguns sí ho siguin).

Oblida’t d’aquestes fotos tan mones a Instagram amb gent al costat de tigres, tocant elefants i amb un mico en braços: probablement siguin animals maltractats. Per no parlar de fotos amb guineus, aquesta “tortuga que estava perduda” o el “pobre pollet” d’àguila que va caure del niu. A més de poc ètic, en molts casos és il·legal.

Si la manipulació no la fa una persona experta amb alguna finalitat professional, els animals salvatges hem de deixar-los on són. Llevat que estiguin ferits i llavors truquis al 112 o contactis directament perquè vinguin a recollir-lo.

Ha quedat clar? Doncs anem amb les 6 raons.

1. La teva oficina serà la natura

Imagina que ja estàs treballant al centre de recuperació de fauna. Olores aquesta olor a terra mullada per la pluja (que es diu petricor) a primera hora del matí a l’arribar a la feina? Res a veure amb les pudors diverses del transport públic o el de la moqueta del despatx, oi?

I aquesta brisa a la cara quan surts a donar de menjar al falcó pelegrí que està re-aprenent a volar? Això és vida.

Molts d’aquests centres solen estar en plena natura. Gran part de la feina és a l’aire lliure. A més, on vaig treballar hi havia dues instal·lacions pròximes que també havia de revisar (anar a donar de menjar i controlar teixons). Això implicava caminar pel bosc (i amb sort, veure algun senglar).

Encara que també hi ha feina d’interiors: laboratori, infermeria, etc. Si sents aquesta felicitat i llibertat treballant tant fora com dins, aquest podria ser el teu lloc.

Això sí, les condicions meteorològiques no sempre estaran de la teva part. Encara recordo com se’m van tallar les mans del fred i com de complicat és moure-les a pocs graus de temperatura. Acabar la jornada amb la roba regalimant per la pluja. O aquest moreno prematur amb risc d’insolació a ple estiu.

Però càrrega que plau no pesa (sarna con gusto no pica, que diuen en castellà).

2. Aprendràs sobre moltes espècies diferents

Teixó, guineu, falcó pelegrí, gamarús, aufrany, xoriguer, astor, tortuga mediterrània, xot, escurçó, esquirol, àguila, senglar, iguana, gavina… són només algunes de les espècies amb les que vaig treballar. Cadascuna amb la seva manera particular de tractar-la, les seves tècniques de maneig, la seva manera de netejar les seves instal·lacions, les seves cures veterinàries, la seva rehabilitació, la seva alimentació… (donar biberó a una cria d’esquirol què et sembla?).

Com veus, molta diversitat i amb la sorpresa de mai saber quina serà la següent espècie que arribarà i necessitarà de les teves cures. I amb la varietat d’estar preparant l’aliment i a el cap d’una estona analitzant sota el microscopi múscul de porc senglar buscant paràsits.

Cada dia és diferent, tot i fent el mateix tipus de feina.

3. Faràs coses que a la majoria de la gent li resulten fastigoses

Casualment fa dos dies la meva amiga Núria, que acaba d’aconseguir treball en un centre de recuperació de fauna, em va enviar un àudio:

És una mica dura la feina perquè s’han de fer coses una mica fastigoses, com pelar rates, triturar carn de rata o “coses així” – cucs de la farina- per donar-ho als bitxos. Però bé, és molt gratificant.

Efectivament: el que faràs la major part de el temps és netejar les instal·lacions (treure merda, parlant clar), preparar menjar i donar-lo als animals. I és clar, què mengen les aus rapinyaires i serps? I els insectívors? Exacte. I què cal fer amb les preses de rapinyaires i serps, perquè no facin mal a l’animal que s’està recuperant, abans de donar-li? Doncs això.

No tot anava a ser tallar verdures per a les tortugues o donar biberons a esquirolets.

Però aquest elevat percentatge de temps fent coses no sempre agradables, supera amb escreix els moments en què un animal es recupera gràcies a les teves cures i a les de la resta de l’equip.

4. Aprendràs a acceptar la mort com a part de la vida

És inevitable. Més d’un animal es morirà, per molts esforços i recursos que s’hagin posat en ell. Alguns per la gravetat de les seves ferides, altres, sense raó aparent… d’un dia per l’altre. És frustrant, però cal focalitzar l’energia en els animals que sí que es recuperen.

Però potser el més dur al que t’enfrontis són les eutanàsies. Anestesiar l’animal, esperar que s’adormi, injectar l’eutanàsia i comprovar amb l’estetoscopi que el cor cada vegada va més lent fins a deixar de bategar.

La primera vegada, per a mi, va ser una sensació molt impressionant. Una iguana amb la mandíbula destrossada per un gos. Una gavina amb ferides a les ales infestades de cucs. Un senglar enorme, atropellat per un tren en una cuneta plena de fang i sota la pluja.

Tot i així, cal pensar que evitem un patiment innecessari a animals pels quals ja no es pot fer res. Pel que la teva relació amb la mort pot ser que canviï, per a bé.

5. Participaràs en altres projectes

Alguns centres de recuperació no només es dediquen a donar cures a animals que ho necessiten. Per exemple, també crien i reintrodueixen a la natura espècies en perill d’extinció o amb poblacions de pocs individus.

¿I què passa amb els animals irrecuperables? Alguns centres també fan educació ambiental, i aquests animals solen ser l’exemple de les conseqüències dels nostres actes (trets, escombraries, espoli de nius, mascotisme, amputacions, etc. etc. etc.)

6. Sentiràs una cosa inexplicable quan alliberis un animal recuperat

Sembla tòpic, però no sé explicar-ho amb paraules. Quan després d’un temps de cures l’animal està a punt per tornar a la natura, la preparació de l’on, com i quan es farà l’alliberament és emocionant. Sense voler, ja forma part de tu i saps que, encara que no t’agrairà res (tret que siguis Jane Goodall), has fet alguna cosa que t’omple. I com s’explica això? És que es pot explicar amb paraules el que és l’amor?

Això de la Jane Goodall ho dic pel vídeo tantes vegades viralitzat però no per això menys emocionant:

Però això, no esperis ni desitgis que això et passi a tu (a més, aquests ximpanzés són alliberats en un entorn controlat perquè per si mateixos no sobreviurien a la selva “de veritat”, estan massa humanitzats o traumatitzats).

Habitualment els animals amb els que més es tracta són rapinyaires, així que el moment d’alliberar-los per a mi va ser la representació perfecta de la llibertat. La seva ànsia per volar al sortir del transportí, fins a desaparèixer …

Foto de portada: Llop ibèric (Canis lupus signatus). Foto: Mireia Querol Rovira