El Dia de les Espècies Amenaçades se celebra anualment cada tercer divendres de maig. Milers de persones de tot el món hi participen prenent mesures per protegir les espècies amenaçades i en perill d’extinció.

Encara que estem molt acostumats a sentir aquests conceptes, sabem què signifiquen? Qui defineix els criteris perquè una espècie estigui “amenaçada” o “en perill” i qui s’encarrega del seu seguiment?

Aquest article ha estat escrit per Silvia G. Suárez, PhD de l’Escola de Ciència del Mar de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso (Chile).

Pots llegir una versió en anglès a: Life on the edge: whats does it mean to be an endangered species?

La Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)

L’avaluació del risc d’extinció de les espècies es basa en la metodologia de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). La UICN és la més gran i més antiga organització mundial de protecció del medi ambient, fundada el 1948, i actualment és present a més de 160 països de tot el món.

La Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la UICN és una eina exhaustiva i objectiva per mesurar l’estat de la biodiversitat al planeta. Defineix l’estat de conservació de les espècies segons el risc relatiu d’extinció (és a dir, indicant si l’espècie continua existint i quina probabilitat s’ha d’extingir en un futur proper) per definir les accions, els projectes i les decisions polítiques de conservació necessàries.

Per determinar si calen activitats de conservació prioritàries per millorar l’estat d’una espècie, també es tenen en compte els factors següents:

• Viabilitat econòmica i la probabilitat d’èxit de les accions de conservació.
• Existència dacords internacionals.
• Efectes que tindria la desaparició de l’espècie sobre la població mundial i la importància ecològica, filogenètica, històrica i cultural.

Quines espècies s’avaluen?

Es calcula que hi ha entre 8 i 15 milions d’espècies al planeta, però només en coneixem uns 2 milions! Per tant, no és possible estudiar i categoritzar la totalitat de tàxons i espècies existents al món. De fet, fins i tot moltes de les espècies conegudes encara no han estat avaluades per manca d’informació.

Per aquest motiu, la Llista Vermella es basa en l’estat dels vertebrats superiors (mamífers, aus i amfibis) seguint el concepte de “baròmetre de vida”. Aquesta idea conclou que avaluant i supervisant l’estat de conservació d’unes 160.000 espècies podem determinar l’estat general de la biodiversitat al planeta al llarg del temps.

Fins avui, s’han avaluat més de 150.000 espècies per a la Llista Vermella de la UICN. Encara que es tracta d’un èxit increïble, encara en queden 10.000 més per assolir aquest objectiu.

Això ens porta a la pregunta de què pot (i què no pot) avaluar-se realment i incloure’s a la Llista Vermella.

Què es pot incloure a la Llista Vermella de la IUCN?

• Tots els tàxons descrits (espècies, subespècies, varietats) poden ser avaluats.
• Les espècies no descrites només es poden avaluar si hi ha una descripció científica en curs, hi ha informació sobre la seva àrea de distribució geogràfica i la seva avaluació seria beneficiosa per al seu estat de conservació.
• Espècies introduïdes: només s’inclouen a la Llista Veremella les poblacions silvestres introduïdes amb fins de conservació. Les imatges al final d’aquest apartat mostren dos exemples de translocacions d’èxit (moviments i alliberaments d’espècies amb un objectiu clar de conservació). Les espècies introduïdes fora de la seva àrea de distribució natural amb finalitats diferents de la conservació del medi ambient no es poden avaluar.
• Els microorganismes no es poden avaluar.
• Les poblacions captives no s’avaluen.

Les avaluacions d’espècies es poden fer amb un enfocament global o regional. La idea principal de la Llista Vermella és avaluar la superfície i el nombre més gran possible d’espècies a tot el món, però de vegades també és vital l’estudi de poblacions més petites. Per exemple, el seguiment de l’estat de conservació d’espècies endèmiques (que habiten un lloc geogràfic definit) és fonamental per garantir la bona salut de la biodiversitat del planeta.

Classificació de les espècies

Per classificar les espècies, el primer pas consisteix a recopilar i analitzar tota la informació possible sobre l’espècie en qüestió, com ara la seva biologia, ecologia, taxonomia, etc.

El pas següent és l’anàlisi de la informació recopilada, que implica l’avaluació de l’estat de conservació de les espècies. D’aquest procés se n’encarrega la comunitat científica, els comitès avaluadors i els revisors. De vegades, també hi participen altres col·laboradors, autoritats i gestors de projectes de recerca de tot el món.

En aquest procés, les dades es mesuren respecte als criteris de la UICN per a la inclusió a la llista d’espècies amenaçades, que -entre altres coses- consisteixen principalment en sis indicadors clau:

1. Les seves tendències poblacionals (l’augment o la disminució general de la població al llarg del temps),
2. La mida de la població (nombre d’individus existents),
3. L’estructura de la població (nombre d’individus per edat).
4. L’àrea de distribució geogràfica.
5. La disponibilitat dels hàbitats necessaris.
6. Les seves amenaces reals i potencials.

L’estudi de com canvien o han canviat aquests factors al llarg del temps, tenint en compte les característiques biològiques de les espècies i les amenaces a què estan sotmeses, és el que en determina la classificació.

Las categories de classificació de la Llista Vermella de la IUCN

Després de l’avaluació, les espècies es classifiquen en 9 categories, en funció del risc relatiu d’extinció. Les categories de classificació de les espècies són:

• Extinta (EX): No hi ha cap dubte raonable que l’últim individu ha mort.
• Extinta en estat salvatge (EW): Només se sap que sobreviu en captivitat, cultivat o molt fora de la seva àrea de distribució natural.
• En perill crític (CR): S’enfronta a un risc extremadament alt d’extinció en estat salvatge.
• En perill (EN): En risc molt alt d’extinció en estat salvatge.
• Vulnerable (VU): S’enfronta a un alt risc d’extinció en estat salvatge.
• Gairebé amenaçada (NT): Pròxima a entrar a la categoria d’amenaçada en un futur proper.
• Preocupació menor (LC): La població és prou estable perquè sigui improbable que s’extingeixi en un futur proper.
• Dades insuficients (DD): No hi ha prou informació sobre abundància o distribució per estimar-ne el risc d’extinció.
• No avaluada (NE): La majoria de les espècies encara no han estat avaluades.

Quantes espècies son prop de l’extinció?

De les espècies avaluades a la Llista Vermella, més de 42.100 estan amenaçades d’extinció.

Si analitzem els diferents grups d’éssers vius, els amfibis són el grup més amenaçat (el 41% de les espècies s’han classificat a les categories amb risc d’extinció).

A més, el 37% dels taurons i rajades, el 34% de les coníferes (pins, etc.), el 36% dels esculls de corall, el 28% dels crustacis, el 27% dels mamífers, el 21% dels rèptils i el 13% de les aus estan actualment als grups amenaçats.

Tenint en compte l’elevat nombre d’espècies que encara no es coneixen o no s’han avaluat, es calcula que prop d’un milió d’espècies estan actualment a la vora de l’extinció.

Què és l’index de la llista vermella?

Amb el temps, les espècies es poden moure dins de les categories de la Llista Vermella. Per comprovar-ne l’estat de conservació, es recomanen reavaluacions almenys cada 10 anys. Aquests estudis es poden fer per espècies o per grups d’espècies, per a això es va desenvolupar l’Índex de la Llista Vermella. Les més vitals per reavaluar periòdicament són les categories amenaçades (CR, EN, VU) per valorar si el seu estat ha millorat o reculat.

La Llista Vermella actua com a detector de casos urgents. Identifica les espècies a la vora de l’extinció per prioritzar accions de conservació i evitar-ne la desaparició total. L’objectiu final és aconseguir que el nombre més gran possible d’espècies surti de les categories amenaçades per garantir la salut de la biodiversitat del planeta.

Exemples d’espècies extintes

Malauradament, les mesures de conservació no sempre arriben a temps. El resultat és l’extinció d’espècies de valor incalculable per a la biodiversitat i l’equilibri ecològic.

Peix espàtula xinès

El peix espàtula xinès (Psephurus gladius), un dels peixos d’aigua dolça més grans del món, es va declarar extint el 2022. Aquest peix piscívor vivia al curs del riu Yangtsé (Xina) i podia mesurar fins a 7 metres i pesar 300 kg. Era una espècie anàdroma, que vol dir que emigrava riu amunt per reproduir-se.

Les principals raons del declivi de la població van ser la sobrepesca i la degradació del seu hàbitat. La construcció d’una presa al curs mitjà del riu Yangtsé a la dècada de 1980 va bloquejar la ruta reproductiva, impedint als peixos adults desplaçar-se riu amunt per fresar. Estava classificada a les categories d’espècies amenaçades de la UICN des de 1990. L’últim exemplar va ser vist el 2003.

Serreta d’Auckland

La serreta d’Auckland (Mergus australis) habitava aiguamolls i zones marines de Nova Zelanda. El seu declivi va ser degut a una combinació de caça i depredació per espècies introduïdes (gossos, gats, porcs, rates). No volava, cosa que la feia més vulnerable. Es va descobrir el 1840. L’últim exemplar es va registrar el 1902.

Gavot gegant

El gavot gegant (Pinguinus impennis) era una au no voladora que podia arribar a mesurar 80 cm d’alçada i assolir 5 kg de pes. Es distribuïa antigament per tot l’Atlàntic Nord, fins a la seva desaparició a mitjans del segle XIX. Era freqüent veure grups d’aquesta espècie a Canadà, Groenlàndia i les costes europees (Irlanda, Regne Unit, Islàndia, Illes Fèroe).

La seva extinció va ser deguda a la pressió de la caça, especialment per les seves plomes, que s’utilitzaven per fabricar coixins. A més, els seus ous, carn, greix i oli eren productes molt apreciats. Entre els segles XVI i XVIII, diversos països van establir lleis estrictes per a la protecció del gavot gegant i la seva matança va quedar totalment prohibida. Tot i així, la seva població ja havia disminuït enormement, i la caça furtiva seguia sent una realitat.

L’última colònia de gavots gegants va viure a Islàndia, en una roca volcànica envoltada de penya-segats que la feien inaccessible. Després d’una erupció volcànica el 1830, les aus van haver de traslladar-se a un altre lloc, on pocs anys després van ser descobertes i van desaparèixer del tot.

Garsa de mar negra de les Canàries

La Garsa de mar negra de les Canàries (Haematopus meadewaldoi) era una au endèmica de Fuerteventura, Lanzarote i els seus illots costaners a les Illes Canàries. Es creu que es va extingir a la dècada de 1940.

El seu declivi es degué probablement a la sobreexplotació d’invertebrats intermareals (la seva principal font d’aliment), les pertorbacions causades per l’ésser humà i la depredació per animals domèstics. Es caracteritzava per l’intens color vermell de les potes.

L’estat dels oceans

Els oceans del món s’enfronten a importants amenaces des de fa diverses dècades. Algunes de les més impactants són la sobrepesca, la degradació dels hàbitats, els abocaments d’aigües residuals i plàstics, el desenvolupament industrial i la contaminació per diòxid de carboni.

Aquests fenòmens han degradat la vida marina, afectant la salut dels ecosistemes i la seva biodiversitat. Actualment, l’augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic s’ha catalogat com la principal amenaça per a la vida oceànica.

Es preveu que l’impacte del canvi climàtic afectarà greument el 60% de la biodiversitat marina del 2050.

Els ecosistemes marins estan molt poc coberts a la Llista Vermella de la UICN: menys del 15% de les espècies han estat avaluades. Alguns grups taxonòmics marins de peixos, invertebrats, plantes (manglars i praderies marines) i algues s’han identificat com a prioritaris per tenir una idea més global de l’estat dels oceans del planeta.

Fins al 2023, s’han avaluat gairebé 18.000 espècies marines utilitzant la Llista Vermella de la UICN. D’aquestes, 1.555 espècies es troben a les categories amenaçades. Ni més ni menys que 276 espècies (1,5%) s’han classificat En Perill Crític (CR), 395 (2,2%) com a En Perill (EN) i 884 (4,9%) com a Vulnerables (VU) .

És important recordar que aquestes són només les espècies de què es disposa d’informació suficient per a la seva avaluació, probablement un petit nombre en comparació de les que realment existeixen als oceans del món.

La nacra

A algunes espècies se’ls acaba el temps. La nacra (Pinna nobilis) està actualment greument amenaçada, catalogada en perill crític per la UICN. És un dels bivalves vius més grans del món, una espècie endèmica i emblemàtica del mar Mediterrani.

Exerceix un paper ecològic clau filtrant l’aigua i retenint grans quantitats de detrits (matèria orgànica en suspensió) contribuint a la claredat de l’aigua. Des del 2016 ha patit brots massius de mortalitat a causa d’un patogen (Haplosporidium pinnae), un protozou que ataca el seu sistema digestiu causant-li la mort.

Aquest patogen es va estendre ràpidament per tota la Mediterrània causant taxes de mortalitat del 80-100% a moltes regions. Actualment, només es coneixen unes poques poblacions que romanen lliures de la seva presència. Aquestes es troben geogràficament aïllades i situades a llocs amb condicions ambientals molt específiques. Pinna nobilis ha estat classificada com a espècie d’interès comunitari que requereix una protecció estricta per la Directiva Europea sobre Hàbitats (92/43/CEE).

Mesures de conservació de la vida marina

És urgent i necessari adoptar mesures de conservació per protegir la vida marina, per tal de garantir la bona salut dels oceans i de la resta del planeta. Per això, la comunitat científica recomana les següents mesures:

• L’establiment d’Àrees Marines Protegides més eficients.
• L‘eliminació de la pesca il·legal i no regulada d’espècies aquàtiques.
• Una reducció significativa de les emissions de diòxid de carboni.

Exemples exitosos de conservació d’espècies amenaçades

També hi ha bones notícies! Algunes espècies que abans estaven a punt de l’extinció han millorat notablement el seu estat de conservació gràcies a l’aplicació amb èxit de projectes i mesures de restauració.

La millora dels seus hàbitats, l’eliminació d’amenaces i espècies invasores o la reintroducció d’exemplars han permès augmentar la mida de les poblacions i reduir-ne el risc d’extinció. Els següents són alguns exemples encoratjadors que la conservació realment funciona, si es fa correctament.

Rajada gran

La rajada gran (Dipturus laevis) és una rajada marina nativa de les costes orientals dels Estats Units i Canadà. A causa de les captures accidentals per la pesca d’arrossegament, el seu estat de conservació es va definir com a Vulnerable (VU) el 2000 i En Perigro (EN) el 2003. No obstant això, el nombre d’individus ha augmentat gràcies a la vigilància i la reducció de aquest tipus de pesca. Actualment, està classificada com a Preocupació Menor (LC).

Panda gegant

El panda gegant (Ailuropoda melanoleuca), originari del continent asiàtic, ha estat classificat recentment com a Vulnerable (VU). Poden semblar males notícies, i en certa manera ho són, però en realitat el seu estat de conservació ha millorat considerablement.

El panda gegant va estar catalogat com a espècie En Perill (EN) durant més de 20 anys, enfrontant un risc molt alt d’extinció. Actualment, hi ha uns 500-1000 individus madurs i la mida de la seva població continua augmentant. Això ha estat possible gràcies als eficaços programes de protecció i reforestació duts a terme a la Xina. No obstant, és essencial mantenir aquestes mesures de conservació, ja que es preveu que el canvi climàtic influirà molt en la destrucció del seu hàbitat natural. Encara no es coneix com això podrà afectar la població actual.

Os marí de Juan Fernández

L’ ós marí de Juan Fernández (Arctocephalus philippii) és endèmic de les costes de l’oest de Sud-amèrica. Gairebé tota la seva població habita a tres illes de l’arxipèlag Juan Fernández (Xile), d’aquí en deriva el nom.

Fins a finals del segle XIX, va ser caçat fins a la vora de l’extinció per la seva pell. El 1891, la població d’aquesta espècie es va estimar en uns 300-400 exemplars. A causa d’això i al fet que no s’observaven nous individus, l’espècie es va donar per extinta fins a mitjans del segle XX. Tot i això, anys més tard es van començar a albirar nous exemplars. El 1965 es va prohibir oficialment la seva caça. A més, el 1978 se li va atorgar l’estatus de protecció total a Xile, cosa que va permetre la seva increïble recuperació.

Avui dia, ja no es considera una espècie en perill, estant classificada com a de Preocupació Menor (LC). S’estima que hi ha un total de 16.000 individus madurs amb una tendència poblacional creixent. A més, alguns estudis indiquen que l’àrea de distribució geogràfica actual del llop fi de Juan Fernández ja és similar a l’anterior a la seva explotació.

Balena geperuda

Qui no coneix aquesta magnífica balena que viu a gairebé tots els oceans del món? L’explotació a gran escala de la balena geperuda (Megaptera novaeangliae) va provocar una ràpida disminució de la mida de la seva població, cosa que la va situar en la categoria d’espècies amenaçades durant moltes dècades.

La caça es va prohibir el 1968, amb l’adopció d’importants mesures de protecció a nivell internacional. Tot i haver quedat greument reduïda a una població mundial d’uns pocs milers d’exemplars en aquella època, les balenes geperudes s’han recuperat amb força fins a assolir una població estimada de 84.000 animals madurs, i continua augmentant.

Les balenes geperudes gaudeixen de mesures de protecció addicionals, com santuaris a diversos països. L’espècie també figura en acords mundials de conservació. La seva darrera avaluació (2018) la va classificar com a Preocupació Menor (LC).

Avui dia, aquestes espècies són fora de perill d’extinció gràcies a les mesures de conservació aplicades. Tot i això, hem de ser prudents, perquè la seva situació podria tornar a canviar en el futur. Per això són tan importants les reavaluacions. S’hi poden detectar noves amenaces, analitzar els efectes a llarg termini de les mesures de conservació aplicades, de fenòmens naturals que hagin pogut ocórrer en aquest període o de qualsevol altre factor que hagi pogut canviar la seva situació.

Queda camí per recórrer… l’exemple del pudú meridional

El pudú meridional (Pudu puda) és un cérvol endèmic de Sud-amèrica, habita principalment a Xile i Argentina. És el més petit de la família dels cèrvids, fa com a màxim 40 cm d’alçada.

Fins al 1996, no es van tenir prou dades per a la seva avaluació, però és probable que hagi experimentat importants descensos al llarg de la història. Gairebé la meitat dels boscos nadius de la ressò regió de Valdivia (Xile) es van perdre entre 1550 i 2007. Aquesta zona comprèn la major part de la distribució del pudú. Des de la seva primera avaluació, es va posicionar durant 20 anys com a espècie amenaçada.

La principal raó actual del descens de la població són els atacs per animals domèstics (gossos principalment) i, en menor mesura, pel seu depredador natural, el puma. A més, la caça furtiva del pudú continua existint en algunes zones.

Actualment s’ha catalogat com a gairebé amenaçat (NT), aconseguint reduir el perill d’extinció en el futur proper. La creació de grans àrees protegides públiques i privades ha ajudat el pudú a recuperar la seva població. Està considerada com a “espècie de valor especial” a Argentina, on també es va prohibir totalment la seva caça.

A Xile, el pudú és un objectiu prioritari de conservació a la Reserva Costera Valdiviana, on es realitzen monitoratges d’individus, i es promou una millor cura dels animals domèstics, maneig de bestiar i restauració de boscos.

A més, la societat és cada cop més conscient de la necessitat de protegir aquesta emblemàtica espècie. Tot i així, queda molt per fer. Encara no se sap amb certesa quants organismes existeixen a cadascuna de les regions, i quin nombre conforma la població total de pudús. Es requereix més investigació que ajudi a conèixer i protegir millor aquesta i altres espècies a tot el món.

Què pots fer tu per ajudar?

Ajudar les espècies amenaçades i en perill d’extinció a recuperar-se és un esforç i una responsabilitat col·lectiva. Per això tu pots marcar la diferència. Aquí tens algunes maneres d’ajudar:

• Informa’t sobre les espècies amenaçades de la teva zona i les amenaces a què s’enfronten. Intenta no contribuir-hi.
• També sobre les espècies amenaçades a la resta del món. El planeta és un immens ecosistema on tot està connectat, l’equilibri ecològic en depèn.
• Observa la fauna salvatge de manera responsable i sense causar danys.
• Pren decisions de consum informades sobre activitats d’observació de fauna (safaris, albirament de mamífers marins, etc.). Realitza només activitats que garanteixin el respecte pels animals.
• Contempla la vida marina des d´una distància segura.
• Busca un projecte de conservació d’hàbitats i espècies a la teva zona i participa a projectes de restauració. Un hàbitat segur i sa és el més important per a la protecció i la conservació de les espècies.
• Quan vagis a la natura, no deixis escombraries. Diposita-la en llocs destinats per a això.
• No compris objectes fabricats a partir d’una espècie amenaçada o en perill d’extinció (artesania, petxines, objectes decoratius, joies, etc.)
• Informa si veus alguna espècie invasora a la teva zona a qualsevol autoritat, com ara ajuntaments, ONG o universitats.
• No utilitzis productes testejats en animals.
• Redueix la quantitat de contaminació que generes i participa en esdeveniments de neteja de costes.
• Planta arbres autòctons de la teva zona.
• Fes un ús responsable de l’aigua i l’electricitat.
• Rebutja, redueix, reutilitza i recicla.
• Estigues informada i corre la veu. El Dia de les Espècies Amenaçades és una gran oportunitat per difondre el missatge i passar a l’acció.

Referències

1. Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) (https://www.iucnredlist.org/es/).
2. UICN, S. S. C. (2001). Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN: versión 3.1. Preparada por la Comisión de Supervivencia de Especies. Disponible en: https://portals.iucn.org/library/node/7977. 
3. Directrices de uso de las Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN. (2022). Versión 15.1. Preparado por la Comisión de Normas y Peticiones de la UICN. Disponible en: https://www.iucnredlist.org/es/resources/redlistguidelines. 
4. Coalición de Especies Amenazadas (https://www.endangered.org/campaigns/endangered-species-day/).
5. Swan, K. D., McPherson, J. M., Seddon, P. J., & Moehrenschlager, A. (2016). Managing marine biodiversity: the rising diversity and prevalence of marine conservation translocations. Conservation Letters, 9(4), 239-251.
6. Vught, I., De Charleroy, D., Van Liefferinge, C., Coenen, E., & Coeck, J. (2011). Conservation of bullhead Cottus perifretum in the Demer River (Belgium) basin using re‐introduction. Journal of Applied Ichthyology, 27, 60-65.
7. Cheung, W. W., Lam, V. W., Sarmiento, J. L., Kearney, K., Watson, R., & Pauly, D. (2009). Projecting global marine biodiversity impacts under climate change scenarios. Fish and fisheries, 10(3), 235-251.

Foto de portada: pingüí africà (Spheniscus demersus), actualment en perill d’extinció. Foto: peakpx.