Cada any, quan es comencen a veure les bosses blanques als pins o les erugues avançant en fila per terra, reapareix la mateixa barreja d’inquietud i rebuig.
- Són perilloses?
- Cal eliminar-les?
- Per què sembla que n’hi ha més?
- Què faig si el meu gos s’hi acosta?
La processionària del pi incomoda. I ho fa per una raó legítima: pot causar reaccions importants en persones i animals. No és una por infundada. Però entre l’alarmisme i la indiferència hi ha un espai més fèrtil: el coneixement.
He creat aquesta guia perquè puguem abordar el tema amb profunditat, sense dramatismes i sense simplificacions. Perquè conviure amb espècies incòmodes no vol dir ignorar el risc, sinó comprendre’l per actuar amb criteri.
Aquí trobaràs una mirada completa que integra biologia, prevenció i context ecològic.

Aquest és el primer lliurament de la col·lecció Conviure amb espècies incòmodes, una línia de recursos que anirem ampliant al llarg de l’any.
Et convido a llegir-la amb calma, a qüestionar idees prèvies de la processionària del pi i a plantejar els teus dubtes als comentaris i a la sessió de la Biòloga de Capçalera del març de 2026.
Continguts de la guia definitiva de la processionària del pi
- Aprendre a viure amb allò incòmode
- Qui és realment la processionària del pi
- El seu cicle vital
- Per què sembla que cada cop n’hi ha més?
- És perillosa la processionària del pi? El risc real: persones i gossos
- Si surts al camp amb gos en època de processionària
- Què fer en cas de contacte
- No totes les erugues peludes són processionària
- Com identificar la processionària
- El seu paper a l’ecosistema
- Plaga o conseqüència?
- Com es gestiona la processionària
- Què pot fer la ciutadania?
- Comprendre per conviure

