Portes fent coses tota la vida quan surts a camp, platja o al parc de la cantonada que no hauries de fer si et preocupa la conservació del medi ambient. Són errors que has d’evitar a la natura.
I és moment d’abandonar l’argument “s’ha fet tota la vida i no passa res”.
Segurament sí que passa, el que passa és que tu no ho veus. Alguna vegada has fet coses que no hauries d’haver fet a la natura, encara que estiguin plenes de bones intencions . A tots ens ha passat, per desconeixement. Llegeix aquest article i comprova si ja coneixes tots els errors que has d’evitar a la natura.
I si vols ampliar la llista, després pots llegir què no has de fer si vols ser un turista responsable . On també trobaràs actituds errònies que cometem al viatjar… encara que no anem molt lluny.
Donar pa als ànecs, pardals i ocells en general
Per cometre el primer error que has d’evitar a la natura no cal anar molt lluny: només n’hi ha prou amb que deixis molles de pa a la finestra o balcó per alimentar els ocells. O llencis molles a propòsit mentre ets en una terrassa de bar. Pels pardals, coloms o el que sigui.
Però és que els agrada molt! S’ho mengen tot i vénen cada dia a per més!
És clar. I gairebé tots els humans preferim que ens portin a casa en 10 minuts menjar dubtosament saludable (però saborós), a haver de sortir a comprar verdura i peix i menjar-los cuits a el vapor.
La cosa es complica quan a més de pa, se’ls dóna llet o pa remullat en llet, pràctica errònia massa estesa amb pollets que han caigut de niu .
O es fa una cosa tan “de tota a la vida” com donar pa als ànecs de parc.
Per què és incorrecte donar de menjar pa i llet a les aus?
➙ Llet: si hi ha humans intolerants a la llet i són mamífers, donar llet de vaca a ocells… què pot sortir malament?
Les aus són totalment intolerants a la lactosa i donar-los llet els acaba matant. Verí. Molt tòxica. Prohibit. Caca
➙ Pa: els ocells no van trobant barres de pa pel bosc. Per què el pa hauria de ser un aliment bo per a ells?
5 raons per les que no s’ha d’alimentar els ocells amb pa
1. Desnutrició
El pa no forma part de la seva dieta natural i per a les aus no té cap valor nutricional. Per no parlar de patates fregides, galetes, crispetes, etc. És com menjar escombraries per a ells. Alt en calories i carbohidrats, els agrada, els sadolla, però no els aporta els nutrients que necessiten.
Paradoxalment, si només mengen pa, acaben desnodrits, obesos i propensos a altres malalties.
2. Ala d’àngel
És una síndrome més vist en ànecs, cignes i oques per ser les principals víctimes de el pa.
En aus joves, els ossos del que seria “el canell” creixen més lentament que la resta de l’ala. Els músculs no poden suportar el pes de les plomes i l’ala acaba creixent cap a fora. Les plomes de vol també queden afectades i un cop l’ànec o oca és adult, és incurable i els condueix a una mort prematura, ja que no poden volar. (estudi).
3. Contaminació de les aigües
Si alimentes a ànecs de estany, a més de malalties pots causar eutrofització de les aigües.
El què? Eutrofització (referència). Una reacció en cadena:
Totes les restes de pa que no es mengen fan que les algues superficials proliferin per excés de nutrients. Algunes d’aquestes algues poden ser tòxiques.
⬇︎
Si hi ha més algues superficials (típica aigua verda d’estany de parc) menys llum arriba al fons
⬇︎
Si hi ha menys llum, les plantes de el fons es moren
⬇︎
Els microorganismes s’alimenten de les plantes mortes i consumeixen massa oxigen. Altres animals com peixos o mol·luscs moren per falta d’oxigen
⬇︎
Els microorganismes que degraden aquests cadàvers augmenten les toxines en l’aigua ➙ més malalties.
Un brou de cultiu ideal, vaja.
4. Perden el seu institnt de buscar aliment
Que vinguin ràpid a menjar no vol dir que tinguin gana. És menjar fàcil i amb el temps, poden perdre capacitat per buscar-se el menjar ells solets. I d’això en saben de sobres, sobretot si viuen a la ciutat, creu-me.
No ens necessiten perquè els alimentem.
Per això hi ha veus que opinen que és perjudicial posar menjadores en un bosc, per exemple. Canvies els seus costums i si les deixes de omplir algun dia… potser tinguin més dificultats per trobar menjar “silvestre”.
Doncs bé. Sembla que la imatge idíl·lica de famílies donant de menjar als ànecs en realitat és una pel·lícula de terror.
5. Afavoreix l’aparició de plagues
Les restes d’aliment que no són consumits són un festí per rates, paneroles i altres animals que no ve de gust que estiguin en excés a la teva ciutat. Oi?
Així que millor no donar de menjar tampoc als animals urbans, siguin ànecs, gats o el que sigui.
Doncs què dono de menjar als ànecs?
Si no pots resistir la temptació d’encebar de donar de menjar als ànecs fes-ho amb menjar més adequat:
Alternatives al pa:
- Blat de moro
- Trossos d’enciam
- Civada
- Pèsols
- Arròs
Però primer assegura’t que no estigui prohibit a la teva ciutat (en moltes no es pot donar de menjar als coloms ni a altres animals). Si es pot, informa’t dels aliments adequats segons l’espècie.
Per a aus, principalment seran llavors (com els preparats que venen per a canaris) i insectes o preparats comercials a base d’insectes. Aquesa és també el menjar que has de posar a la teva finestra si vols ajudar-los a l’hivern.
Abandonar animals de companyia a la natura
Em vaig saltaré allò de que si vols un animal per tenir a casa és per a tota la vida, cal informar-se bé de les seves necessitats, no has de tenir animals exòtics/salvatges blablabla.
Tot i que el problema de les espècies invasores (espècies que viuen en un ecosistema que no és el seu i suposen un problema per a les autòctones) és cada vegada més conegut, hi ha gent que segueix alliberant a la natura l’aneguet quan creix , la tortuga quan creix, el peix quan ja s’ha cansat d’ell …
Però si lliure serà més feliç que dins d’una gàbia!
Jo crec que no…
Per què no has d’abandonar animals domèstics a la natura?
Primer perquè segurament acabi morint. Clar, que si l’abandones, és de suposar que el seu benestar no t’importa gaire.
No sabrà trobar menjar, no sabrà reconèixer als depredadors, no suportarà l’hivern, acabarà atropellat a la primera de canvi…
Si sobreviu, troba altres com ell i es reprodueix, pot acabar convertint-se en una espècie invasora o assilvestrada com en el cas dels gossos ( notícia,notícia ).
Les espècies invasores tenen més èxit explotant l’ecosistema que les autòctones, així que es carreguen tot el que troben al seu pas. Ja sigui treient-los espai, l’aliment o atacant-los directament.
Estan per tot el món i sovint han estat introduïdes per l’activitat humana:
Sí, no tots són invasors, alguns es queden en la categoria d’exòtic, que no és el mateix. Per exemple, a la Península Ibèrica s’han establert diverses poblacions de bec de corall (fuites o alliberaments intencionats?). I de moment sembla que no són perjudicials per a la fauna autòctona.
Però exemples d’espècies invasores a Espanya hi ha moltes i impossible d’analitzar la seva problemàtica concreta en aquest article.
Que em vinguin així ràpid al cap: la vespa asiàtica, la tortuga de Florida, les cotorres argentines i cotorres de Kramer, el cargol poma, el cranc de riu americà, el mosquit tigre, el musclo zebra, la Caulerpa taxifolia, l’ós rentador, el visó americà …
Vespa asiàtica (Vespa velutina) a Lloret de Mar Ous de caragol poma (Pomacea diffusa), al Delta de l’Ebre Cotorres argentines (Myiopsitta monachus) a Barcelona
Consulta aquí el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores
Canviar animals o plantes de lloc
Quan entra un insecte al cotxe i ho descobreixo després, penso el mateix que quan era petita: “pobret! Després estarà perdut i no trobarà la seva família i la seva casa” .
Pot que no sigui ben bé així per a una mosca, però sí per altres animals.
Per què no has de canviar éssers vius de lloc?
- Alguns sí que perdrien als seus pares: sobretot en el cas de les cries, siguin pollets o mamífers. Pot semblar que estiguin abandonats però normalment els seus pares estaran a prop. Per norma general, no agafis polls, ni cervatells, ni…
- Potser després els deixes lliures en un ecosistema no favorable per a ells. Imagina que agafes uns capgrossos per observar la metamorfosi a casa (si no es moren abans) i després els deixes anar en un llac o estany amb diferent temperatura, menjar escàs o… depredadors.
- I bé, el que ja hem comentat que alguns es poden convertir en invasors o perjudicar el lloc de destinació. Exemple típic de la meva infància: les tortugues de Florida.
I lògicament, no canviar-los de país, ni en forma de record. No fos cas que acabis a la presó o pagant una multa.
Llençar restes de menjar, caca o paper higiènic
Això de no llençar escombraries no cal repetir-ho. Escombraries com ampolles, bosses, burilles, mascaretes…L’evident, vaja.
Però confessa: alguna vegada has tirat les restes de l’entrepà, una poma o pell de taronja.
Total, és orgànic i biodegradable! Algun animalet ho aprofitarà o es degradarà super ràpid i la muntanya tindrà abonament per a les plantes!
ERROR.
O has fet les teves coses i… has deixat el paper de WC al costat de les teves caques.
Per què no s’han de llençar restes orgàniques a la muntanya?
1. Causa impacte ambiental
- Perquè es converteixin en abonament, es necessiten condicions concretes d’humitat, temperatura, pressió, certs éssers vius descomponedors … Així que com a molt, el que aconsegueixes és canviar les condicions del terra, com el pH, i evitar que certes plantes creixin on havien crescut sempre.
- Al podrir-se es desprenen gasos que poden afectar l’ecosistema. Potser un cor de poma no és molt, però si passen cada dia pel mateix lloc 1000 persones i fan el mateix doncs…
- Si algunes d’aquestes llavors de la fruita que has llençat aconsegueixen germinar… Poden desplaçar a la resta de flora i fauna per competència, perquè no haurien de ser-hi.
I això de les caques… A el camp cal anar amb les coses fetes, però si és una ruta llarga o t’agafa un mal de panxa doncs no hi haurà més remei que fer-ho.
En els nostres excrements (i els dels nostres gossos) hi ha centenars de microorganismes que poden causar malalties en altres animals.
Així que l’ideal és enterrar-la ben profunda i el paper en una bosseta de plàstic per a tirar-lo quan trobis una paperera.
Si ets dona i és només pipi, és igual. El correcte també és guardar el paper en una bossa.
Només per l’impacte visual que produeix un clínex per la muntanya ja hauria de ser suficient. O no has anat mai darrere d’un arbust i has sortit fastiguejada perquè altres havien tingut la mateixa idea i estava tot ple de papers?
➙ Truc poc ortodox per no fer servir paper ara que ningú ens escolta (amb risc que em diguis de tot). Que també serveix quan vas a un WC públic i no hi ha paper (o sigui, gairebé sempre):
Eixuga’t amb la part davantera de les calces.
Així quedes seca i no hi ha problema amb el paper (una mica d’humitat al mont de Venus no és tan desagradable com allà baix).
2. Els animals perden els seus instints
El mateix que el de donar de menjar als ocells. Alguns animals es tornen dependents de les escombraries que deixem.
I els que no són tan sibarites, acabaran tenint més èxit i causant problemes. Exemple: els senglars de Barcelona i els óssos que s’apropen als contenidors dels parcs nacionals dels EUA.
Posant-se en perill tant ells com a les persones.
I algunes aus també poden deixar de migrar. Total, per què fer centenars de quilòmetres si continuen tenint menjar?
3. Causa impacte visual
El que s’ha dit amb el paper de WC… i la resta de coses que suposes biodegradables. Encara que triguin menys a descompondre’s que una llauna (encara em trobo argolles de llaunes dels anys 80 per la muntanya) poden trigar ANYS. Si sí, una pela de taronja triga anys.
Si hi passen centenars de persones, és impossible que es degradi tot tan ràpid i no acabi semblant un abocador.
Això passa fins i tot a parcs naturals protegits i donen llastimeta de veure’ls.
I ràbia.
Banyar-te a llacs d’alta muntanya i gorgs naturals
Estic en diversos grups de Facebook de senderisme i cada vegada hi ha més enrenou amb banyar-se en llacs i gorgs de rius.
Però és que cada vegada hi ha més prohibicions i no podrem anar a cap lloc! El bosc és de tots! De petits ens hem banyat tota la vida al riu del poble!
Per què no has de banyar-te en llacs d’alta muntanya?
Bé, per començar el bosc no és de tots. De fet, el 2018, més del 70% de bosc era de propietat privada (referència).
Per continuar, a Espanya banyar-se en llacs d’alta muntanya està prohibit (llei) i després cada parc natural té la seva normativa. Consulta aquí la normativa catalana dels parcs naturals.
En el cas de les gorgues o rius, poden estar o no en aquesta consideració, però estem en el de sempre:
És el mateix quan et banyaves en els 80 o 90, que no havia Instagram, ni Tik Tok ni xarxes socials, i les carreteres no eren tan bones ni els cotxes tan ràpids?
Érem 4 gats.
Ara som 4000 un diumenge a les 12 del matí en el mateix lloc.
S’estan posant restriccions, taxes turístiques, pàrquings de pagament…
Les raons per les quals no banyar-se en aquestes zones són múltiples, però tot es redueix a una: conservar la biodiversitat. Són ecosistemes fràgils, alguns amb espècies úniques i pensa:
cremes solars, altaveus a tot volum, crits, xipollejos, el sòl trepitjat i remogut, escombraries “oblidades”…
Endur-te pedres, plomes, ossos, banyes i altres restes
Arribem a un punt delicat, perquè qui no ha agafat alguna vegada alguna ploma i se l’ha endut a casa? O un os? O una petxines de la platja?
Però no passa res, són restes mortes!
Per variar… sí passa.
Endur-se restes és un dels més comuns errors que has d’evitar a la natura.
Per què no has d’agafar restes d’animals de la natura?
Per començar, perquè està prohibit encara que no formin part de cap espai natural protegit. Parlo d’Espanya, si no estàs a Espanya hauries de consultar la legislació d’aquest país.
Que és de calaix que si és protegit, no pots agafar res, ni una pedra.
Però si no ho està, la llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat diu que no està permès tenir parts d’animals ni treure cadàvers del medi natural. Com llegir lleis és un rotllo però necessari, no ho copio aquí però pots consultar l’apartat n) i l’article 54. 5 .
Encara no hi hagués llei, pensa que alguns animals utilitzen aquestes restes com a refugi, són aliment d’altres (encara que siguin bacteris) o serveixen per crear el paisatge. Com les platges amb sorra a la que gran part d’ella és a força de petxines marines triturades.
Tocar i molestar animals per fer-los fotos, fotografiar nius i arrencar plantes
Té relació amb l’apartat anterior. Perquè també està prohibit per llei (42/2007), almenys a Espanya.
Però també per respecte a la vida.
Per exemple, si t’acostes molt a un niu, encara que sigui per fotografiar-lo, els pares poden abandonar- lo al detectar perill i deixar els polls a la seva sort.
També és molt comú veure per xarxes socials fotos de mans agafant animals. Potser no cal posar el crit al cel per agafar un insecte, però estic farta de veure gent agafant granotes.
Les granotes , gripaus i amfibis en general no tenen cap tipus de protecció a la pell més enllà de les seves secrecions mucoses, per la qual cosa és bastant fàcil transmetre’ls alguna malaltia, deshidratar-los, o contaminar-los amb cremes, colònies o hidrogels desinfectants.
I arrencar flors o plantes… doncs bé, algunes estan protegides i encara que no ho estiguin, estàs traient recursos a altres espècies i a la planta en si mateixa.
Treure meduses, eriçons i estrelles de mar de l’aigua
Un clàssic dels estius a la platja:
Auxili! Hi ha meduses al mar! Treiem-les de l’aigua, que si no ens piquen!
És clar, què esperaves que hi hagués al mar, ¿camaleons?
I sempre hi ha l’individu de torn que va d’heroi i va traient meduses i les deixa morir a la sorra.
A veure, que és on viuen, com a molt estaran un parell de dies i ets tu qui va a banyar-se a casa seva. Si igualment, fora de l’aigua i mortes, segueixen sent verinoses i algun despistat les podria trepitjar.
Pobretes.
A més tenen el seu paper en l’ecosistema: serveixen de menjar d’animals tan emblemàtics com les tortugues o taurons. I al seu torn s’alimenten de plàncton, contribuint a l’equilibri de l’escosistema.
Així que si no t’agraden les meduses, pensa en les tortuguetes i no les treguis de l’aigua.
Si vol saber més sobre les meduses descarrega’t aquesta guia d’identificació de meduses mediterrànies.
Per a la resta d’animals marins: eriçons, estrelles, cogombres de mar… El lògic: sense una protecció contra la deshidratació i amb el perill que els entri aire en el cos al tornar-los a ficar , poden acabar amb danys irreversibles o morir encara que estiguin fora poc temps.
Si vas a la platja, has de conviure amb el que hi ha en ella.
Si no, hi ha piscines estupendes avui dia.
Fer soroll
Per acabar, pensava que aquest error que has d’evitar a la natura era molt de lògica però ho afegeixo igual: quan estiguis a la muntanya o la platja, sigues silenciós.
Ja sé que és molt demanar (sobretot quan anem en grup). Però molts animals, encara que no els vegis, hi és. El soroll dels espanta. Els pertorba. Els molesta.
I a moltes persones que cerquem en la naturalesa un refugi de pau i tranquil·litat, també.
Apaga la música. No circulis amb vehicles sorollosos.
Gaudeix del silenci. Del soroll del vent. Del cant dels ocells. Dels grills. De l’aigua córrer.
Gaudeix de la natura amb respecte. Ja no només per deixar-li un món millor als teus fills, que no sé si en tens o en tindràs.
Simplement perquè està plena de vida i no tenim dret a pertorbar-la perquè sí.
Si hi ha alguna d’aquestes coses que no sabies que eren coses que no has de fer a la natura, t‘espero en els comentaris.
Foto de portada: llac d’alta muntanya al Circ de Colomers, Val d’Aran. Mireia Querol Rovira.
Si t’ha agradat, en tinc més.
Subscriu-te i rep gratis la guia 15 animals que viuen amb tu (i potser no ho saps).
Alegra els teus dilluns amb nous articles del blog i coses interessants sobre biologia i natura, exclusives per a persones subscriptores.
Escriure dona molta set.
Si t’agrada el que has llegit, també pots convidar-me a una cervesa artesana (cortesia de Saccharomyces cerevisiae).
Felicitats, tan interessant com sempre! Val a dir que hi ha moltes coses que ja no les faig i intento que els meus fills tampoc, però veig que d’altres les continuem fent malament… recollir ossos una d’elles, semblen petits arqueòlegs i tot ho volen a la bossa (que òbviament carrego jo!) 🙁
Hola Núria, gràcies!
La veritat és que la part aquesta de les restes és la que més costa… ja que és molt interessant a nivell educatiu.
Hola Mireia. També cal evitar aquella moda de posar pedres en equilibri una a sobre altre. Ja que les pedres diseminades serveixen d’amagatall o un lloc on créixer d’alguns animals i plantes.
M’ha agrada’t el teu escrit.
Hola Sandra, i tant. Aquesta pràctica (i d’altres que faltes) es troben aTurisme responsable: 8 coses que no has de fer que enllaço a la introducció d’aquest article.
Moltes gràcies per la teva observació i les felicitacions.
Bon dia. M agradat molt el teu escrit. Lo dels ocells no ho sabia, però si que en els cavalls tampoc se’l s hi pot donar pa tou
Mercedes gràcies.
Sí, en general el pa és un aliment que no va gaire bé a cap animal, inclòs l’humà. Però està molt aferrat a la nostra cultura.
Pues muchísimas gracias. Reconozco que a veces he hecho las cosas mal. Hace años… le di de comer a un zorro en Sierra Nevada.
Los papeles, siempre los recogemos. Pieles de fruta, de frutos secos… también. Lo de los restos de huesos, no lo sabía. De hecho, tenemos en casa varios craneos de distintas especies, vértebras, cornamenta… porque mi pareja es zooarqueóloga y los usa para sus estudios. Los lavamos con agua oxigenada para eliminar bacterias.
Las medusas… este verano han aparecido a cientos… yo hago lo contrario, las recojo de la arena y las tiro al agua… por si sirven para alimentar a otro animal.
Muchas gracias.
Francisco, lo bueno es ir aprendiendo y saber qué nos puede traer un problema y qué no 😉 Si los usas para estudios seguro que le darían permiso según la zona de recogida.
Bien por las medusas 🙂