Aquest no és un altre típic post sobre els animals que et pots trobar per la ciutat si baixes una mica les revolucions. Va sobre els problemes i conflictes amb fauna en ambients urbans que has tingut alguna vegada (i les seves solucions).
Planteja’t:
- Els coloms et deixen la terrassa plena de caques o penses que t’enganxaran alguna malaltia?
- Has donat un bot al veure un escarabat o ratolí al portal de casa teva?
- Et molesta el soroll de les cotorres argentines o de Kramer?
- Creus que en ambients urbans no hi ha fauna protegida?
Si has respost “sí” a alguna d’aquestes preguntes, aquest post és per a tu.
I si has arribat fins aquí perquè t’has trobat un animal ferit o desorientat i no saps què fer, truca SEMPRE al 112 perquè ho derivin als Agents Rurals i tinguin constància de tots els possibles problemes i conflictes amb fauna urbana. Si vols més informació, llegeix què fer si et trobes un animal ferit o un pollet a terra.
Aquest article inclou una foto d’un ocell mort (no hi ha sang present).
Conflictes amb fauna en ambients urbans
En ambients urbans (pobles, ciutats, polígons, urbanitzacions…), encara que no ho creguis perquè no ho vegis, viuen moltíssims animals silvestres. Això de vegades causa problemes de convivència entre ells i nosaltres. Però tot i així, per a aquests animals, els ambients urbans són llocs còmodes per viure, o per contra, ple de perills?
Pobles i ciutats: paradís o trampa mortal?
– ¡Eek! Un os! D’on has sortit?
– Eh.. sempre he estat aquí.
Crèdit a la imatge.
Per què hi ha animals en un ambient tan artificial?
Perquè, a més que molts hi eren abans que ho asfaltéssim tot, troben bàsicament dues coses:
- Refugi: zones on amagar-se, viure, nidificar.
- Aliment: ciutats i pobles són gairebé un bufet lliure de menjar per a alguns animals.
Algunes aus són tan cracks que fins i tot se saben l’hora del pati de les escoles per menjar-se els trossos d’entrepà “que han caigut”, per després anar a passeig marítim a l’hora del vermut i acabar la tarda als parcs infantils a per més restes de menjar.
Això podria semblar un paradís per a la fauna, però no tot és de color de rosa.
Riscos per a la fauna i els humans
- Riscos per als humans: la fauna pot causar danys personals (com aquests vídeos virals de gavines “atacant” a nens innocents per robar-los l’entrepà, topades amb porcs senglars en urbanitzacions …).
O les tristament famoses zoonosis, és a dir, malalties transmeses per animals. Que en ocasions és culpa nostra per haver entrat en contacte amb ells. I se la carrega el suposat ratpenat que ens ha transmès el SARS-CoV-2 o el pangolí o vés a saber.
Encara que altres vegades és difícil d’evitar, com les malalties transmeses pro mosquits, paparres i altres bitxos.
2. Riscos pels animals: els animals perden de la seva condició de salvatges, pateixen ferides i fins i tot la mort.
Si vols saber més sobre els riscos d’interactuar amb animals salvatges llegeix aquest post de VivesGadea.
Ciutats i pobles com a paradís faunístic
Si ho mirem per la bright side of life, els ambients urbans ofereixen diferents oportunitats a la fauna:
- Gran varietat d’hàbitats. Parcs, zones verdes, zones costaneres, aiguamolls, solars abandonats… Alguns hàbitats són petits, però importants, com la bassa del jardí del veí o el test oblidat amb aigua on els mosquits celebren festins reproductius.
- S’afavoreixen espècies amenaçades o en regressió: granotes, ratpenats, pol·linitzadors… Per exemple, Vitòria és una ciutat que ha contribuït a recuperar una espècie en perill d’extinció, el visó europeu. O la feina que fan associacions com Galanthus, de qui ja us vaig parlar a Com rescatar eriçons en una gran ciutat.
Ambients urbans com a trampa mortal… i les seves solucions
Pel cantó menys amable, els animals tenen un munt de riscos. Els més comuns són:
Ferides i morts per xocs amb vidres
(Hotel Vela)
Que bonics aquests edificis i gratacels tan moderns, tots de vidre!
Doncs la veritat és que no.
Moltes aus moren diàriament per xocs en ple vol amb finestrals. S’estima que més de 100 milions a l’any. I no cal que siguin gratacels, podria passar a la finestra de casa teva si reflecteix prou el cel. Per no comptar amb els vidres de les pistes de pàdel i altres estructures similars.
Què pots fer tu?
Les solucions contra això són variades, però bàsicament consisteixen en eliminar els reflexos de les finestres. Si vols saber què fer si et trobes una au ferida, com modificar les finestres o a qui avisar si detectes aquesta problemàtica, consulta Cómo evitar las colisiones de aves contra ventanas de SEO Birdlife.
També hi ha un grup de Facebook anomenat Iniciativa “Aves y cristales” on els usuaris denuncien els casos i enllacen a un model de carta per a l’administració en cas de col·lisions reiterades d’aus contra vidres.
Riscos per a la seguretat aeronàutica
El 2018, 2.214 aus van xocar contra avions en aeroports espanyols. És sabut que els xocs d’aus amb avions són un problema de seguretat a controlar. Causen danys a l’aparell (i la mort de l’au), poden provocar aterratges d’emergència o fins i tot la suspensió de vols.
Les solucions
La manera tradicional per al control d’aus a l’aeroport és la falconeria (ús d’aus rapinyaires entrenades que espanten la resta). També s’utilitzen gossos, tanques, petards, làsers per espantar les aus…
Pero, i si en lloc d’espantar les aus evitem que vagin als aeroports?
Això passaria per fer un estudi de què hi ha a l’entorn de l’aeroport (abocadors, zona ramadera, pas migratori, espais naturals…) que pugui atraure les aus.
O mirar què tens al mateix aeroport: si hi ha vegetació amb multitud d’insectes les aus pensen… menjar! Doncs una solució seria repel·lir els insectes, deixant créixer un fong sobre la gespa que doni mal gust. Els insectes no van → les aus no van.
Más solucions: construir dormiders artificials perquè certes espècies prefereixin anar-hi enlloc de a l’aeroport.
Destrucció de refugis i zones de cria
En pobles i ciutats hi ha espècies protegides que viuen en construccions humanes. Rat-penats, falciot, ballester, gralla, falcó pelegrí, xoriguer…
Aquestes espècies tenen en comú que són rupícoles: el seu hàbitat originari són les roques, i viuen i nidifiquen en penya-segats, cavitats o esquerdes.
Hauràs endevinat on es fiquen a la ciutat:
Efectivament: un dels seus llocs preferits son aquests forats de ventilació d’edificis antics.
Sobretot per als falciots, aus que no poden emprendre el vol des de terra:
Però cada vegada hi ha menys edificis amb aquestes estructures bones per a ells. Quan es rehabiliten es tapen els forats i els de nova construcció ja no en tenen.
Una altra mala notícia per a aquestes espècies protegides és que els coloms comparteixen les mateixes estructures causant molèsties (sorolls, excrements) i llavors…
… la comunitat de veïns decideix tancar els forats (de vegades amb les aus dins) i perdem l’oportunitat de beneficiar-nos de les altres aus, que són insectívores o carnívores com els falcons (ajudant a controlar les poblacions de coloms).
Què pots fer tu?
– Si a la vostra comunitat teniu problemes amb coloms, en lloc de tapar aquests forats, es pot reduir la seva grandària perquè no càpiguen els coloms, però sí altres aus protegides o ratpenats.
– Es poden posar caixes niu per aquestes espècies en els terrats comunitaris. Encara que ha d’estar supervisat per un especialista, ja que són caixes molt específiques i les aus és difícil que les acceptin.
– Si a casa teva, edifici o local tens xemeneia o extracció de fums en desús, el forat ha d’estar tapat per evitar que es converteixin en trampes mortals per a la fauna.
– Evitar posar punxes dissuassòries per coloms. No facis com els responsables del Gran Hotel Torre Catalunya, que van posar aquestes punxes a les lletres del seu hotel… i van acabar foragitant la parella de falcons que solien descansar allà.
Atropellaments
En algunes ciutats, un dels animals que estan endinsant-se cada vegada més als carrers són els senglars. Això pot provocar accidents com atropellaments de l’animal.
Personalment, una de les experiències que més em va marcar va ser haver d’eutanasiar a un senglar atropellat per un tren.
Però també poden atacar a les persones. Cal ser conscients que són animals salvatges i poden reaccionar de manera inesperada. Mira en aquest parell de vídeos com de perillosament a prop que està la gent i els cotxes del senglar:
Ferides i malalties
La llista de ferides que pateixen els animals salvatges urbans seria interminable, però el que segur has observat amb una barreja de pena i angoixa són les potes mutilades dels coloms.
I per què estan així? A mi de petita em deien que és perquè s’electrocuten al posar-se en els cables, o potser pensis que són les punxes dissuassòries…
Però la veritat és que la causa principal és que les seves potes s’enreden amb pèls, fils, gomes i altres escombraries que hi ha per terra. Contra més caminen més s’estrenyen, gangrena, mort del teixit i monyó.
Què pots fer tu?
Aquesta és fàcil… no llencis escombraries a terra. Mira el pobre senglar de dalt que s’enduu un tros de plàstic a la boca.
I no donis de menjar als animals silvestres. Ni als ànecs dels estanys.
SPOILER: els ocells i altres animals no mengen pa. O sigui, no van trobant barres de pa pel bosc, no forma part de la seva dieta “natural”.
Però si poden pescar una engruna, se la mengen. Encara que els pots produir problemes digestius o alguna altra malaltia, o el que és més habitual: afavorir la seva reproducció i llavors “ai-quin-fàstic-quants-coloms/oh-quin-horror-com-xisclen-aquestes-cotorres”.
En definitiva…
Que a més de el coneixement de les espècies que puguin donar biòlegs i professions afins, es necessita la cooperació i el treball entre professionals de diferents disciplines per dissenyar espais urbans segurs tant per a animals com per a persones.
Tenir en compte petits detalls a l’hora de dissenyar edificis o espais urbans és indispensable. Però malauradament, els que atorguen llicències d’obres solen passar-los per alt, ja sigui per desconeixement o deixadesa.
Si vols profunditzar en aquest tema, descarrega gratis l’ebook 100 medidas para la conservación de la biodiversidad en ambientes urbanos.
I tu, has tingut mai conflictes amb fauna en ambients urbans?
Explica-m’ho als comentaris!
Foto de portada: Mireia Querol Rovira
Si t’ha agradat, en tinc més.
Subscriu-te i rep gratis la guia 15 animals que viuen amb tu (i potser no ho saps).
Alegra els teus dilluns amb nous articles del blog i coses interessants sobre biologia i natura, exclusives per a persones subscriptores.
Aquest article l’ha escrit una persona, no una IA.
Si el que has llegit t’ha estat útil, també pots convidarme a una cervesa artesana (cortesia de Saccharomyces cerevisiae).
Hola Mireia!
Primer de tot, donar-te les gràcies per fer difusió del meu post! 🙂
Amb el teu post i tot el que comentes em sembla que queda clar que hi ha un dèficit important d’educació ambiental en la població, la majoria de persones no saben que a les grans ciutats s’hi allotgen força diversitat d’espècies, que la majoria estan protegides ni tenen consciència sobre quin efecte té donar menjar o acostar-se a un animal silvestre.
A part, també fa falta molta consciència ambiental a nivell de societat, per exemple, deixar de veure maco una infraestructura perjudicial per la biodiversitat. Per exemple, potser seria hora de deixar de posar papereres d’aquest tipus que es gronxen i és fàcil tombar-les, o com a mínim deixar de posar-les en espais naturals o naturalitzats on hi freqüenten senglars (tot i que no són els únics que s’aprofiten de les deixalles de les papereres, també els gavians). També cal dir que la ciutat de Barcelona “s’està posant les piles” en aquest sentit.
Sobre els aeroports i com evitar que hi vagin ocells… una opció que has donat és mirar què hi ha a l’entorn on es vol construir l’aeroport… Potser si ho haguessin fet amb el del Prat no s’hauria arribat a constuir i no hi hauria tots aquests conflictes que hi ha ara entre l’aeroport els espais naturals del Delta del Llobregat, que són espais protegits. És una llàstima.
I per últim, et respondré la pregunta: La majoria de conflictes que he tingut ha estat que algun colom se m’ha cagat a sobre.
Molt interessants tots els teu articles 🙂
Hola Èlia,
Efectivament, la manca d’educació ambiental és més gran del que podríem pensar els que estem en el mundillo. Per nosaltres algunes coses son òbvies i de vegades oblidem que no tothom les tétan presents. Sense anar més lluny, ahir, una professora comentava que no sabia que era això de les 3R (que ara ja s’ha ampliat a 4,5, 6, 7…).
O fins i tot entre nosaltres, sempre hi ha cose per aprendre… per exemple, això de les paperes no m’ho havia plantejat, però com testimonia el vídeo del senglar, està clar que un altre sistema és necessari. Com per exemple, a EEUU las Parcs Nacionals, tenen contenidros de brossa anti-ossos. Però és clar, cal mooolta educació perquè després la gent els faci servir correctament.
La veritat és que el cas de l’aeroport de BCN és flagrant, tenint el Delta del Llobregat al costat. Tot i que ja estava construit quan potser no es mirava tant pel medi ambient, la terminal T1 relativament nova i l’última pista que es va construir, ja se sabia que portaria més problemes encara amb la fauna del Delta del llobregat…
Gràcies per llegir i el teu comentari tant interessant!
Hola de nou, Mireia,
Doncs sí, cal molta educació ambiental i científica (la divulgació i comunicació les incloc dins, ja que són una manera d’educar). Doncs les 3R (jo ja les anomeno les mil R) porten temps treballant-se als centres, jo quan anava a l’escola/institut ja ens feien xerrades i es parlava de les 3R i la importància de reduir i reciclar. Em sembla sorprenent que una professora no sàpiga què són les 3R.
El tema de l’aeroport…
Una salutació! 🙂