Segur que alguna vegada has sentit que “els gossos veuen en blanc i negre”… i resulta que no és veritat. Com veuen els animals doncs?
Animals, n’hi ha moltíssims. Alguns sense sentit de la vista. Altres amb una visió tan diferent de la nostra que ens costa d’interpretar com ha de ser la seva realitat visual.
A més de descobrir com veuen els animals vertebrats en general, si segueixes llegint coneixeràs curiositats com per què tens els ulls davant de la cara, perquè les cabres tenen la pupil·la horitzontal i els gats vertical i quins mites envolten la visió animal.
Els sensors de la vista: els ulls
Primer, repàs ràpid de les coses bàsiques de la visió gràcies als sensors de llum que portes incorporats: els ulls.
Com ets un animal, ho podràs aplicar després per entendre com veuen els altres animals.
Com es forma una imatge al cervell?
No parlaré de totes les parts i la seva funció, però mira com és un ull humà partit per la meitat:
La llum (imatge) passa per la pupil·la (“el negre” de l’ull), que es pot obrir o tancar per deixar o passar menys llum. Això és possible gràcies a músculs associats al iris (cosa que dóna color als teus ulls). Per cert, “el blanc” de l’ull és l’escleròtica.
D’enfocar s’encarrega el cristal·lí modificant la seva curvatura i la imatge es projecta del revés a la retina. Després, s’envia com a senyal elèctric a través del nervi òptic perquè el cervell la interpreti correctament.
Per què (alguns) animals veuen en color?
Com se sap quins colors veuen els animals? Entre altres coses, perquè sabem quins tipus de cèl·lules fotoreceptores (que reben la llum) tenen als seus ulls.
Alguns animals veuen en color perquè a la retina tenen unes cèl·lules que s’anomenen cons.
Els cons:
- Permeten veure el color
- S’activen quan hi ha força llum
- Són sensibles al contrast
- Donen un alt detall de la imatge.
Però, lògicament, els animals també detecten la llum. D’això se n’encarreguen els bastons.
Els bastons:
- No permeten veure en color
- S’activen quan hi ha poca llum
- Són sensibles al moviment
- Donen poc detall d’imatge.
T’has adonat que quan hi ha poca llum no veus gaire bé els colors i la imatge no és clara? Perquè els bastons estan activats al màxim, però els cons no.
Per recordar-me de quin és quin jo faig servir el truc del “CO”:
CO-n=CO-lor.
Tipus de cons de l'ull
Alguns primats, com nosaltres, tenim tres tipus de cons, que responen a la llum vermella, verda i blava. O el que és el mateix: el famós RGB (red, green, blue). Per això diem que tenim visió tricromàtica (tres colors).
Altres animals tenen visió monocromàtica (només tenen un tipus de con i veuen en un color), visió dicromàtica (dos tipus de con) o visió tetracromàtica (quatre tipus de con), com les aus.
Com veuen els animals a la foscor?
En general, els vertebrats que surten de dia (diürns) tenen més cons que bastons. Mentre que els nocturns, tenen més bastons que cons, així que són més sensibles a la mínima llum que hi hagi.
Però realment aquests animals veuen a la foscor total?
No.
Per què animals com els gats poden veure de nit
Si no hi ha res de llum és impossible veure res, per molt gat que siguis.
Això sí, hi ha animals amb altres sentits desenvolupats que els permeten orientar-se en una foscor total. Com l’ecolocalització dels ratpenats, l’oïda de les rapinyaires nocturnes i els infrarojos de les serps.
El que passa que els ulls dels animals nocturns tenen unes adaptacions amb què poden aprofitar qualsevol mínima quantitat de llum.
I gairebé sempre hi ha alguna quantitat de llum: la lluna, les estrelles o una població propera.
Vegem aquestes adaptacions.
Còrnies grans
Recordeu que la còrnia és la capa transparent de l’ull que hi ha just davant de la pupil·la i l’iris.
Doncs com més gran sigui la còrnia, millor s’aprofita la llum.
El mamífer amb la còrnia més gran respecte al seu ull és el tarser de les Filipines (Carlito syrichta), un primat primitiu nocturn.
Pupil·les amb grans obertures
Quan hi ha poca llum, la pupil·la s’obre. I segons la forma que tingui, el control de la llum que hi entra és més o menys precís.
Les pupil·les verticals, com les dels gats o algunes serps, poden obrir-se molt més comparat amb una pupil·la circular com la teva, perquè ho fa cap als costats (hi ha més “espai”).
El tapetum lucidum
Els ulls dels gats brillen de nit?
No.
Bé, no brillen per si mateixos com si tinguessin una llanterna als ulls, però segur que alguna vegada els has vist “brillar”.
Això és perquè tenen a la retina una capa que es diu tapetum lucidum.
Encara que sembli el nom d’un conjur de Harry Potter, és una capa que actua com si fos un mirall. Reflecteix la llum que arriba a l’ull, per tornar-la una altra vegada a la retina i aprofitar al màxim la llum.
No només els gats tenen tapetum lucidum, també:
- Altres felins
- Cànids com els gossos
- Rapenats (sí, la majoria de ratpenats NO són cecs)
- Cavalls
- Cetacis com a dofins
- Cocodrils
- Bòvids com vaques
- Alguns primats.
Aquí tenss un artícle científic comparant tapetum lucidum de diferents espècies.
L'ADN dels bastons dels animals nocturns és especial
Finalment, la visió nocturna dels animals també és deguda a l’arquitectura especial de l’ADN dels bastons.
Els nuclis de les cèl·lules bastó es transformen en minúscules lents que recullen la llum més eficientment. Si vols investigar això més a fons llegeix aquest article.
Tots els animals tenen parpelles? Hi ha algun animal que tingui més de dues parpelles?
No. No tots tenen parpelles.
Pensa en els peixos o les serps, per exemple. Segur que mai n’has vist cap amb els ulls tancats. Perquè no tenen parpelles, però això no vol dir que no dormin!
Hi ha animals que tenen tres parpelles, començant pel gat que tens a casa i acabant per les aus o taurons.
En realitat, aquesta tercera parpella es diu membrana nictitant. És una membrana transparent o translúcida que protegeix l’ull i l’humiteja, sense que l’animal perdi visibilitat.
Al gos, gat i humà està reduïda, mentre que altres animals com camells, foques, óssos polars, aus i taurons la tenen completa.
Com? Que no sabies que tens restes d’una tercera parpella? Això és que no encara no has descobert les proves de l’evolució que tens al teu cos.
El tercer ull o ull pineal
L’ull pineal o parietal, conegut popularment com a tercer ull, és una estructura que tenen damunt del cap algunes granotes, gripaus, llangardaixos, llamprees i alguns peixos com taurons i tonyines.
Detecta canvis de llum i participa a la regulació del ritme circadià (canvis del cos al llarg del dia) i la producció d’hormones per a la regulació de la temperatura.
Deixem ja l’anatomia i les curiositats sobre els ulls per descobrir com veuen els animals.
Com veuen els animals: els peixos
La visió en els peixos és diferent segons l’espècie, la profunditat en què visquin o la terbolesa de l’aigua. Però així, en general…
Tenen un gran camp de visió (per alguna cosa als objectius de càmera amb més camp visual els anomenem “ull de peix”). Mirar a través d’aquests objectius o de l’espiell de la porta és el més semblant a com veu un peix.
Els seus ulls són força semblants a la resta de vertebrats, amb algunes particularitats:
- No tenen parpelles.
- Per enfocar mouen el cristal·lí cap endavant i darrere.
- La pupil·la sempre té la mateixa mida, ja que l’iris no es contrau ni expandeix (excepte en taurons i rajades, que sí que ho poden fer).
- Per evitar que els molesti la llum, cons i bastons canvien de forma i aconsegueixen que “facin ombra” a la retina. Si hi ha poca llum, fan el procés contrari.
- Alguns peixos nocturns i taurons tenen tapetum lucidum per aprofitar millor la llum.
- Estan adaptats per veure amb nitidesa sota l’aigua, encara que no veuen imatges tan nítides com els humans fora de l’aigua.
- Veuen imatges més contrastades, veuen la radiació ultraviolada i detecten la llum polaritzada.
En general, els peixos ossis veuen en color, excepte els peixos de profunditat que només tenen bastons. Per tant, veuen en blanc i negre .
Pensa per això que els colors de la llum es van perdent amb la profunditat, així que una estrella de mar vermella, en profunditat la veuries… negra. I els peixos també.
Tiburons i rajades també veuen en blanc i negre.
Si tens aquari o vas a un, ja saps més o menys com veuen els peixos els humans darrere del vidre.
→ Per conèixer més curiositats i adaptacions de la vista dels peixos llegeix aquest post.
Com veuen els animals: els amfibis
Els amfibis tenen ulls variats segons l’espècie: grans, petits, saltons, als costats, damunt del cap…
Tenen parpelles i els anurs (amfibis sense cua, granotes i gripaus), tenen membrana nictitant. Tenen quatre fotoreceptors: bastons vermells, bastons verds, cons simples i cons dobles.
Les granotes veuen en color i són particularment sensibles a tons de verd i blau. Encara que el camp de visió és més gran que el nostre, veuen més borrós i amb els colors menys contrastats.
El que les fa increïbles és que veuen en color fins i tot en condicions de poca llum quan una persona no veuria res. Pot ser que tinguin la millor visió en color quan hi ha poca llum entre tots els animals.
Altres amfibis tenen els ulls molt reduïts, com els que viuen a coves. En alguns fins i tot estan sota la pell o sota l’os del crani, com en algunes cecílies.
Com veuen els animals: els rèptils
Les vista de les serps
Si alguna vegada t’has preguntat com veuen les serps, els seus ulls són força similars a la resta de vertebrats. Però enfoquen movent el cristal·lí cap endavant i cap enrere, en lloc de canviar-ne la curvatura.
La majoria de les serps tenen ulls i bastons, així que poden veure en color. Excepte les serps subterrànies, que només tenen bastons i per tant no veuen en color.
A més de la llum visible, els cròtals, pitons i boes poden detectar la radiació infraroja (la “calor”). Encara que estiguessin en total foscor, podrien trobar un ratolí per la seva calor corporal.
Això no ho fan amb els ulls, sinó per uns forats que tenen prop de la boca (fosetes termoreceptores) supersensibles: detecten canvis de fins a 0,0001ºC.
Això sí, la imatge que detecten els ulls se superposa amb la imatge infraroja de les fossetes. Ves a saber doncs com interpretarà el cervell de la serp la imatge resultant.
Així que els típics vídeos o documentals que ensenyen com si les serps tinguessin visió infraroja són això, interpretacions, però és la millor aproximació que podem fer de la seva realitat visual.
Una cosa más de los ojos de las serpientes: Una cosa més dels ulls de les serps:
La forma de la pupil·la de les serps no indica si és verinosa o no. Oblida el mite de pupil·la vertical= verinosa / pupil·la rodona= no verinosa.
→ Pots llegir més sobre els sentits de les serps aquí.
La vista d'altres rèptils i el tercer ull
La resta de rèptils veuen semblant a les serps, però enfoquen canviant la curvatura del cristal·lí.
Molts tenen visió tetracromàtica: veuen tots els colors de l’arc de Sant Martí i l’ultraviolat. En canvi, alguns geckos no veuen el vermell.
També detecten colors en condicions de poca llum, quan nosaltres només ho veiem tot negre.
La majoria de tenen parpelles i poden tenir pupil·les rodones, verticals o horitzontals.
Alguns llangardaixos tenen ull parietal o tercer ull. Les tuàtares el tenen força desenvolupat ja que té lent i retina. Tot i així, detecta canvis de llum però no forma imatges ni veu en color.
Com veuen els animals: les aus
La vista és el sentit més important de les aus, ja sigui per volar de manera segura, per caçar o per comunicar-se.
Els ulls de les aus
L’ull de les aus és semblant al dels rèptils i la resta dels vertebrats, però “millorat”. Té una estructura gairebé exclusiva en forma de pinta, el pecten, que també té algun rèptil.
A la resta de vertebrats, els vasos sanguinis de l’ull estan davant de la retina, enfosquint una mica la imatge. A les aus, el pecten allunya els vasos sanguinis de la retina, cosa que els dóna una visió més aguda.
Les aus són els animals amb els ulls més grans respecte al cos. Per això no tenen gaire moviment. En mussols i òlibes per exemple, són fixos, però el contraresten girant moltíssim el cap.
Les aus veuen en color?
Sí.
Tenen visió tetracromàtica (quatre fotoreceptors diferents)
Això vol dir que no només veuen tots els colors de l’arc de Sant Martí, sinó que a més veuen la radiació ultraviolada i detecten la llum polaritzada.
Tenir vista d'àliga
No és casualitat que usem aquesta expressió per dir que algú veu molt bé.
Les rapinyaires diürnes veuen a distància fins a 8 vegades millor que nosaltres.
Això és gràcies a un conjunt de factors:
- Ulls més grans respecte al cos que altres aus.
- Ulls tubulars que generen imatges més grans a la retina.
- Retina amb moltíssims receptors per mil·límetre quadrat.
- “Cella” sobre l’ull que el protegeix del vent, la pols i els enlluernaments.
Les aus aquàtiques no es queden enrere
Imagina ser una au aquàtica i haver de nedar a sobre del mar mentre mires si hi ha algun peixet: vent, boira marina, terra…
Cap problema.
Algunes aus marines tenen adaptacions a l’ull com gotes d’oli vermell als cons per millorar el contrast i l’agudesa visual en condicions de boira.
Però, i si fossis una au que persegueix peixos sota l’aigua? Doncs no tindries tantes gotes d’oli vermelles, però sí lents especials flexibles i faries servir la membrana nictitant com una lent més.
Total, que veuries bé tant fora de l’aigua com dins.
Els blauets són els guanyadors absoluts en millor visió dins i fora de laigua.
Com veuen els animals: els mamífers
La majoria dels mamífers tenen visió dicromàtica: només tenen dos receptors i per tant no veuen tots els colors.
Només alguns primats, entre ells tu, tenen tres fotoreceptors i veuen tots els colors.
Com és la vista d'un gos? És veritat que els gossos veuen en blanc i negre?
Doncs… altre cop no. La visió dels gossos no és blanc i negre.
De fet, gossos i gats poden detectar els colors, però no tots. Només grisos, grocs i blaus. En un to més suau.
Així que tant li fa si li compres una pilota vermella, lila, verda o taronja. La veurà grisa, blanca o groga.
Quins colors veuen els gats i com veuen els gats els humans?
Els gats tampoc no veuen colors com vermells o taronges perquè no tenen cons sensibles al vermell.
Així que, com et veu el teu gat? Com veuen els gats les persones? Semblant al gos, amb colors més apagats en tons blaus, groguencs i grisos.
Això sí, en condicions de poca llum, recorda que els cons no s’activen i veuen en color sèpia, gairebé blanc i negre.
Els bous es posen nerviosos si veuen una cosa de color vermell?
Un altre NO rotund, i seguim per a bingo.
Així que tranquil·litat si vas de vermell i et trobes una vaca o bou per la muntanya (sempre que no facis moviments bruscs, mantinguis la distància, i portis lligat al teu gos).
En el toreig, el toro no reacciona al color del capot (que de fet és fúcsia), sinó al seu moviment i a les putades provocacions que fa el torero.
Tampoc no veuen en blanc i negre. Com gats i gossos, els bous tenen visió dicromàtica: només tenen cons sensibles al blau i verd.
Quins colors veuen altres mamífers
En resum: gairebé tots els mamífers només poden veure dos colors. Per exemple:
- Cavalls i equins en general: veuen en tons blaus i vermells.
- Rossegadors com hàmsters i rates: la majoria veuen en blanc i negre.
- Cabres, ovelles i bous: verds i blaus.
- Primats: alguns veuen tots els colors, però d’altres només en blaus, grocs i grisos. Aquí tens més informació de la visió en primats.
A més, molts mamífers també poden veure la radiació ultraviolada a més de la llum visible: rates i ratolins, rens, potser gats i gossos, fures, okapis, vaques, porcs…
Aquí tens un vídeo resum amb la interpretació de com veurien els diferents grups animals.
Altres curiositats de com veuen els animals
Per què tens els ulls davant de la cara i altres animals els tenen als costats del cap?
Als mamífers, els ulls poden estar davant (a la cara) o als costats del cap.
EN GENERAL, els depredadors tenen els ulls davant i les preses als costats.
Animals amb visió lateral
Tenir els ulls als costats del cap permet tenir visió lateral o perifèrica.
Cada ull envia un senyal diferent del cervell, així que és més fàcil adonar-se del que els envolta. El seu camp de visió és de gairebé 360 º.
Quelcom vital quan ets un herbívor i et passes el dia amb el cap cap a terra menjant, mentre vigiles que no et mengi cap depredador.
Animals amb visió binocular
Tenir els ulls davant de la cara permet tenir una visió binocular o estereoscòpica. Les distàncies es calculen millor, però el camp de visió és més petit.
Els carnívors tenen els ulls frontals per calcular la distància fins a la presa.
I els primats com tu també, per calcular la distància entre les branques (encara que ja no saltis de branca en branca, no oblidis els teus ancestres).
Per què cabres, ovelles o cavalls tenen la pupil·la horitzontal?
No sé si t’has fixat, però les cabres, les ovelles i els cavalls tenen la pupil·la horitzontal. Saps per què?
També té a veure amb la condició de presa.
Per calcular la distància cap a la presa, els depredadors necessiten visió binocular (funciona millor amb una pupil·la petita) i nitidesa (funciona millor amb una pupil·la gran).
Si t’hi fixes, les pupil·les verticals com les d’un gat són petites horitzontalment però grans verticalment. La combinació perfecta.
En canvi, en preses que tenen depredadors terrestres, la pupil·la és horitzontal perquè segons Banks “permet recollir més llum als costats i menys amunt i avall. I també redueix la llum del sol, que els podria enlluernar”.
Com tot en biologia, hi ha excepcions: herbívors amb la pupil·la circular com la de conills o ratolins. Això es creu que és perquè han de vigilar depredadors que els vénen des del cel, com aus rapinyaires.
Quin animal té la millor vista del món?
Això de “millor vista” és relatiu, però et diré que la mantis marina no té un, dos o tres tipus de cons… sinó que en té DOTZE.
I quatre receptors més per filtrar-ne el color.
I poden detectar la llum polaritzada circular.
També els raigs ultraviolats i els infrarojos.
I els ulls es poden moure de manera independent.
Ullassos, vaja.
Si vols saber més sobre aquesta meravellosa bestiola, llegeix el post sobre el pregadéu marí.
Felicitats i gràcies, has arribat fins al final.
Hi ha algun mite de la visió animal que pensaves que era cert?
Què t’ha sorprès més si hi havia alguna cosa que no sabies?
Et llegeixo i responc als comentaris.
Si t’ha agradat, en tinc més.
Subscriu-te i rep gratis la guia 15 animals que viuen amb tu (i potser no ho saps).
A més, envio al teu correu els nous articles, actualitzacions de la pàgina i coses interessants sobre biologia i natura que no publico a cap altra banda.
Escriure dona molta set.
Si t’agrada el que has llegit, també pots convidar-me a una cervesa artesana (cortesia de Saccharomyces cerevisiae).
Molt interessant!!! Tot molt ben explicat i amb detalls sorprenents. Fantàstic l’exemple de l’àliga i el diari i la imatge del camp de visió dels herbívors.
Moltes gràcies
Gràcies a tu per llegir i el teu comentari Marta!
Me n’alegro que t’hagi estat útil.
T’espero per altres articles del blog!