Potser ja saps què és la ciència ciutadana, ja que te’n vaig parlar a l’article sobre aplicacions de ciència ciutadana per al mòbil. Però no entris encara a l’enllaç, perquè en aquest article exploraré més a fons què és la ciència ciutadana, per què és important i en quins projectes de ciència ciutadana naturalista a Espanya pots participar tu o els teus estudiants, si ets profe.
Potser t’interessi el mateix que vaig fer jo i t’explicaré en aquest article: identificant i explicant papallones.
I un cop ja tinguis clar tot això, pots clicar l’enllaç de les apps de ciència ciutadana relacionades amb la natura i triar el projecte que més t’agradi.
Definició de ciència ciutadana: què és?
La ciència ciutadana és tota investigació científica en què qualsevol persona, encara que no estigui especialitzada en ciència, participa amb científics professionals.
És a dir: tu també pots ser científic o científica.
I com? Doncs principalment recopilant dades que, sumades a les dels altres ciutadans, són de gran valor per a la ciència. Aquestes dades es comparteixen en diferents plataformes, com ara webs o apps, i passen a formar part d’una base de dades que les persones investigadores poden consultar directament.
Són dades que envies de manera totalment altruista, però a canvi millores els teus coneixements i habilitats sobre un tema científic concret.
Si no saps si els voluntariats fan per tu o no pots implicar-vos per temps, dedicació o diners, o directament no t’agraden, la ciència ciutadana és una altra manera de col·laborar, sense horaris ni compromisos gaire estrictes.
I ja són de fiar aquestes dades, si jo no en tinc ni idea de ciència?
Això sona a excusa! No et preocupis: les dades que s’envien a les plataformes de ciència ciutadana són revisades per persones expertes per validar-les i utilitzar-les en les seves investigacions. A més, molts projectes compten amb una formació prèvia o materials de suport per ensenyar-te a fer-ho bé.
Lògicament hi haurà errors, que cada cop seran menys a mesura que vagis agafant experiència. Però qui revisa les dades ja tenen en compte aquest marge d’error i saben que no tens perquè ser una persona especialista.
Pensa que en tota investigació, encara que no sigui de ciència ciutadana, es té en compte un marge d’error de dades. Així que repeteixo: no et preocupis per aquest punt.
És més: les dades enviades per la ciutadania poden ser més honestes que les de certes persones que es dediquen a la ciència , ja que no hi ha afany de manipular els resultats o interessos darrere. Que no estic dient que els estudis científics estiguin manipulats, però ja m’entens.
La ciència ciutadana i la seva importància
La ciència ciutadana és important, perquè amb la teva participació aconsegueixes:
- Aprendre sobre un tema del teu interès i aconseguir noves habilitats i més coneixement del mètode científic.
- Implicar-te, comprometre’t i conscienciar-te amb la investigació científica, problemàtiques del teu entorn, etc. Per exemple, millorant la protecció de la biodiversitat i la sostenibilitat.
- Aportar dades, que juntament amb altres persones, ajuden el personal investigador amb els seus estudis. Si no, no aconseguirien tanta quantitat de dades. És com si els científics professionals estiguessin a totes les parts del món!
- Millorar la interacció entre ciència, societat i política. És a dir, es prenen decisions basades en evidències sorgides del mètode científic per part de científics i científiques no professionals com tu.
Exemples de projectes de ciència ciutadana a Espanya (i més enllà)
Hi ha projectes de ciència ciutadana de gairebé qualsevol temàtica: des de vigilància d’asteroides al estudi d’atmosfera fòssils.
Fins i tot hi ha projectes col·laboratius fora de la ciència: arts, història… A Zooinverse tens una barbaritat de projectes de ciència ciutadana (i no ciència) internacionals per col·laborar. Segur que trobes el teu! Altres projectes internacionals són BOINC, Nature’s Notebook, iNaturalist, eBird…
Però com que aquesta és una web de Biologia i conec més l’entorn espanyol, em centraré en alguns projectes de ciència ciutadana de biologia i natura que pots fer a Espanya.
I dic alguns, perquè n’hi ha desenes. A l’Observatori de la ciència ciutadana a Espanya tens el llistat complet i un cercador per trobar el teu projecte preferit.
Adopta una planta: seguiment de plantes a Aragó
Vols fer seguiment d’espècies vegetals catalogades com a amenaçades, presents a Aragó?
Adopta una planta es per a tu.
Mosquito Alert: seguiment de mosquits
El mosquit tigre ja forma part del nostre dia a dia, però altres espècies mai abans vistes a Espanya ja comencen a tenir presència, com ara el mosquit de la febre groga.
Amb aquest projecte pots ajudar a fer el seguiment d’aquestes espècies de mosquit, vectors de malalties com el Zika, Dengue i Chikunguya. A més de manera facilíssima, ja que té la seva pròpia aplicació.
Natusfera: identifica qualsevol espècie
De Natusfera ja t’he parlat al post d‘apps de ciència ciutadana.
Amb ella pots fotografiar qualsevol ésser viu i pujar les teves observacions per ajudar a conèixer la distribució de les espècies.
A més, la comunitat t’ajudarà a identificar-les quan no sàpigues de quina espècie es tracta.
Observadors del mar: animals, vegetals, escombraries...
Observadors del mar agrupa diferents projectes relacionats amb el món marí: seguiment de coralls, de meduses, d’escombraries marines, pesca fantasma… si ets més d’aigua que de terra, busca el teu projecte preferit i col·labora-hi.
Ornitho: aus i molt més
Si et mous més per Catalunya, a ornitho .cat no només podràs compartir les teves observacions d’aus, sinó que també pots ajudar amb les teves identificacions de mamífers, amfibis, rèptils, peixos d’aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, ruscs, cigales, ortòpters, coleòpters, cuques de llum, crancs de riu, llimacs i cargols continentals, bivalves d’aigua dolça i orquídies de Catalunya.
Déu ni d’ho!
Picaduras de conocimiento: puces i paparres
Et preocupen les paparres i puces i vius a Aragó?
Amb aquest projecte de ciència ciutadana podràs conservar aquests animals amb els kits que et faciliten per ajudar a conèixer millor la seva distribució. Dirigit a particulars i estudiants de secundària.
Posimed: seguimiento de Posidonia
SAFE – Stop als Atropellaments de Fauna a España
Amb aquest projecte faràs un recorregut anotant les observacions d’animals atropellats. Amb això contribuiràs a identificar llocs que necessitin mesures correctores per minimitzar els atropellaments.
Seguiment de ratpenats
Els ratpenats son animals tan incompresos com necessaris. Si vols participar en el seu seguiment, amb aquest projecte pots escollir 4 maneres diferents de fer-ho: quirohàbitats (mostreigs acústics), quirorius (seguiment en cursos fluvials), quirocaixes (revisió de caixes-refugi) i quirorefugis (seguiment en refugis naturals com coves o artificals com edificacions).
Seguiment de taurons i rajades
Great eggcase hunt és un projecte internacional de seguiment de taurons i rajades a través de les càpsules d’ous trobades a les platges. Malgrat que la pàgina està en anglès, compta amb recursos en castellà, com aquest pòster d’identificació, ja que hi col·laboren Submon i Sanamares.
SEMICE: seguiment de micromamífers
Amb el SEMICE podràs fer el seguiment de micromamífers a Espanya mitjançant trampeig d’exemplars vius.
SEO Birdlife: projectes relacionats amb aus
Si el que t’agrada són els ocells, la SEO Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia) té diferents projectes amb els que pots col·laborar per a augmentar la base de dades d’Eurostat.
Urban Butterfly Monitoring Scheme
Però abans t’explico 3 projectes de ciència ciutadana per a estudiants de secundària.
Projectes de ciència ciutadana per a estudiants de secundària
Alguns projectes de ciència ciutadana estan dirigits únicament a estudiants de secundària per potenciar-ne la competència científica.
Si ets professor de secundària, potser t’interessi implicar els teus estudiants amb alguns d’aquests projectes:
Melanogaster. Catch the fly!: Genètica
¿Dónde está la mosca-aquí-o-aquí? (Si no entens la referència millor, sinó, sempre ens quedarà Youtube).
Si ets profe o estudiant, pots participar amb la teva classe a projecte Melanogaster capturant la nostra coneguda amiga en biologia: Drosophila melanogaster (mosca de la fruita), Drossy per als amics. Es tracta de la primera xarxa de ciència ciutadana europea en genòmica de l’adaptació.
Micromundo: microbiologia
Micromundo és un altre projecte destinat a alumnes de secundària. Pren mostres de terra i fan assajos per col·laborar amb l’estudi dels antibiòtics.
Secosta: medi marí
Amb SeCosta podràs construir amb els teus alumnes aparells per mesurar diferents paràmetres del medi marí: topografia de platges, batimetries, temperatura de l’aigua, nivell del mar… Les dades obtingudes pugen a una base de dades per a la posterior investigació.
La meva experiència amb el voluntariat de ciència ciutadana amb papallones
A través d’aplicacions de seguiment de fauna i flora ja participo en diferents projectes de ciència ciutadana.
Però no va ser fins al 2021 que em vaig decidir a sortir al camp periòdicament a fer observacions amb una metodologia concreta.
Feia molt que volia participar en algun estudi relacionat amb animals in situ. Com que no soc personal investigador, la ciència ciutadana em va semblar la millor opció.
Vaig triar el Metropolitan Butterfly Monitoring Scheme, que en aquest moment tenia places de voluntariat obertes. El seu objectiu és el mateix que l’Urban: fer seguiment de papallones, però a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Es van unir diversos factors: desconfinament després del pitjor de la COVID 19, estava a l’atur, organitzat pel CREAF (que em porta records universitaris), interès per uns insectes dels quals gairebé no coneixia res, ho podia fer a prop de casa… i posava en valor la fauna urbana, de la qual a mi sempre m’agrada parlar, ajudar i visibilitzar.
Què és l'Urban Butterfly Monitoring Scheme i el Metropolitan Butterfly Monitoring Scheme?
El uBMS es tradueix com l’Observatori ciutadà de papallones urbanes. Aquest voluntariat de ciència ciutadana el pots fer Madrid, Barcelona i altres poblacions de la seva àrea Metropolitana. A Catalunya es coneix com a cBMS (catalan) i a l’àrea metropolitana de Barcelona com a mBMS (metropolitan).
Pertany a la xarxa internacional de Programes de Seguiment de Papallones (BMS).
Amb aquest projecte s’obtenen dades per avaluar la biodiversitat urbana, ja que les papallones ens donen molta informació de l’ecosistema, no només d’elles mateixes.
Com vaig fer el seguiment de papallones?
- Abans de començar vaig fer un parell de formacions online a la seva pàgina, per aprendre a identificar les espècies més comunes i conèixer la metodologia que havia de seguir. Des del CREAF també fan formacions presencials abans de començar a mostrejar, però en el meu cas no hi vaig poder assistir (es van suspendre pel COVID19).
- Dos cops al mes com a mínim, de març a octubre, anava al parc urbà que havia triat amb la càmera, mòbil i llibreta a la mà. Els mostrejos, en el cas de l’mBMS, també els pots fer a platges.
- Abans de començar anotava l’hora d’inici, el vent que feia, si estava assolellat… ja que són variables que influeixen en la presència de papallones (especialment la manca de sol i el vent).
- Començava a caminar a poc a poc anotant totes les papallones que veia (i l’espècie, per això la càmera per quan tenia dubtes, que al principi en són molts). Però no com volia: primer seguint 3 transectes de 100 metres establerts i després ja sí, lliurement, durant 25 minuts.
- Pujava les meves observacions a una plataforma web específica a què m’havien donat accés.
En aquest post d’instagram, abans del meu quart mostreig, t’explico una mica el que feia.
Quins van ser els resultats de la nostra campanya de mostreig?
El 2021 es van batre rècords:
- 50 persones voluntàries.
- 634 papallones vistes els darrers 15 dies de campanya.
- Una mitjana de 33 papallones/mostreig els darrers 15 dies.
Al parc on jo mostrejava, el del Canal de la Infanta de Cornellà de Llobregat, les meves dues companyes i jo vam veure un total de 950 papallones de 20 espècies diferents (crec que ens vam endur el rècord de totes les zones mostrejades, però la no-presència de papallones és igual d’important!).
El que més destaco de l’mBMS és la formació, tot el suport per mail en cas de dubtes, l’actualització de notícies si hi havia novetats i que compartissin els resultats de la nostra feina al final de la campanya. La comunicació, sens dubte, va ser molt bona.
Algunes espècies que vaig poder fotografiar allà:
Què em vaig obtenir jo com a voluntària d'aquest projecte de ciència ciutadana?
Analitzant-ho a posteriori, aquest voluntariat m’ha aportat més coses del que podia imaginar:
- Més coneixement sobre la biologia de les papallones.
- Aprendre a identificar espècies de papallones i conèixer noves espècies per a mi.
- Conèixer un mètode de mostreig per a l’estudi de les papallones.
- Millorar la meva capacitat d’observació de la flora i la fauna.
- Comprovar si el treball de camp m’agrada i puc suportar condicions climàtiques adverses mentre treballo (en aquest cas, l’asfixiant sol d’estiu).
- Conèixer dues companyes amb els mateixos interessos.
- Una miniguia d’identificació de papallones que les persones responsables ens van enviar com a agraïment.
- Gràcies als meus nous coneixements sobre papallones, crear una xerrada i compartir-la en forma d’activitat pròpia amb gent de la meva ciutat.
La meva conclusió sobre la ciència ciutadana
En resum: encara que sóc una mica reticent a certs voluntariats no remunerats, participar al mBMS m’ha aportat coses valuoses per a mi i he aportat dades que es faran servir en investigacions científiques.
Fins i tot fent servir certes aplicacions egoistament per tenir un registre d’espècies observades ja estàs contribuint al coneixement científic.
En participar en projectes de ciència ciutadana fem com si el personal investigador es multipliqués i així pot obtenir molta més quantitat de dades, que d’una altra manera, seria inviable.
Et recordo dos grans cercadors per trobar el teu projecte perfecte:
- A Espanya: Observatori de la ciència ciutadana a Espanya .
- Al món: Zoouniverse.
I tu, participes en algun d’aquests projectes o fas servir alguna d’aquestes apps? Trobes a faltar algun a la llista?
T’espero en els comentaris de més avall.
Si t’ha agradat, en tinc més.
Subscriu-te i rep gratis la guia 15 animals que viuen amb tu (i potser no ho saps).
A més, envio al teu correu els nous articles, actualitzacions de la pàgina i coses interessants sobre biologia i natura que no publico a cap altra banda.
Escriure dona molta set.
Si t’agrada el que has llegit, també pots convidar-me a una cervesa artesana (cortesia de Saccharomyces cerevisiae).
