Com la natura sobreviu a l’estiu: estivació, canvis d’horari i estratègies contra la calor

A l’agost podem sortir al camp a mitja tarda i trobar-nos amb un paisatge que sembla que s’hagi quedat mig buit: gairebé no se senten ocells, molts animals han desaparegut de la nostra vista, els cargols romanen immòbils i bona part de la vegetació presenta aquest aspecte sec tan característic de l’estiu mediterrani. Després de l’explosió de vida de la primavera, és fàcil pensar que durant aquests mesos la natura entra en una mena de pausa fins que tornen les pluges i les temperatures més suaus.

Però passa just el contrari. La natura no s’atura quan arriba la calor, canvia d’estratègia i, precisament per això, moltes de les coses més interessants que estan passant ens passen desapercebudes. Hi ha animals capaços de reduir enormement el seu metabolisme i romandre setmanes pràcticament immòbils, d’altres canvien els seus horaris per evitar les hores més caloroses, alguns troben refugis tèrmics en llocs que nosaltres ni tan sols percebríem com a diferents i les plantes posen en marxa mecanismes sorprenents per conservar aigua i continuar funcionant quan les condicions es compliquen.

En aquest article descobrirem com sobreviuen animals i plantes a la calor de l’estiu i, sobretot, aprendrem a mirar aquesta estació d’una altra manera, perquè moltes de les estratègies que utilitzen per resistir la calor i la sequera tenen lloc de manera tan silenciosa que gairebé no les percebem.