Pèrdua de biodiversitat. Conservació. Extinció de les espècies. Canvi climàtic, canvi global. Són paraules (i segur que se t’acuden moltes altres) utilitzades sovint i no obstant això, t’has parat a pensar per què és important conservar les espècies? ¿Per què invertir tants diners en salvar una espècie? Avui descobriràs 7 raons per les quals cal conservar les espècies i per què tothom hauria de conèixer-les.

Què és la biodiversitat?

Però comencem pel principi. Definició fàcil i ràpida de biodiversitat:

La biodiversitat és la varietat d’espècies..

Punt.

Per posar exemples “artificials”: un camp de blat no és gens biodivers (encara que hi hagi milers d’individus, només són d’una sola espècie). En canvi, un jardí botànic és molt biodivers (moltes espècies diferents encara que només hi hagi un representant de cada).

Lògicament cal conèixer la biodiversitat per voler conservar-la. Per això és tan important la tasca, molt poc reconeguda socialment, d’educadors ambientals, divulgadors cientifícs, professorat, mestres, guies de natura…

I evidentment de persones que treballen en recerca i en ciència, però com això et queda una miqueta lluny (o no), ho deixo de banda per ara. Però que per cert, tampoc tenen el reconeixement que mereixen tot i que alguns els diguin “experts”

En quin estat es troba la biodiversitat?

Doncs crític.

No et descobreixo res de nou si et dic que les condicions actuals de conservació de les espècies estan malament, molt malament.

Hi ha molts indicadors per mesurar l’estat de la biodiversitat. Però només com a exemple, l’Índex Planeta Viu que la WWF utilitza en el seu informe anual (aquí pots veure l’Informe Planeta Viu de 2020) mostra que en menys de 50 anys s’han reduït un 68% el nombre d’espècies d’animals vertebrats.

T’aconsello molt moltíssim que entris a l’enllaç de l’informe per veure gràfiques amb línies de descens dramàtiques i els problemes que hem causat al nostre planeta.

Pot ser que després hagis de respirar profundament. I som tots, en major o menor mesura, responsables. Que no és qüestió ara de flagelar-te perquè has comprat alguna cosa en un envàs de plàstic. Però sí que has de conèixer 7 raons per les quals cal conservar les espècies.

O dit d’una altra manera: per què és important la biodiversitat?

7 raons per les quals cal conservar les espècies

1. Per raons estètiques

Mira aquest vídeo que va ser viral:

Igual que el que surt al vídeo, de petits la majoria de nens i nenes FLIPEN amb la natura. O adoren els animals, o caminar per l’herba, o rebolcar-se pel fang, explorar el bosc o saltar sobre els bassals.

Què li passa a molta gent quan creix?

Que veuen una aranya a casa i fan un crit i l’aixafen.

O tiren la mascareta a terra.

O pugem a un cotxe o un avió.

Potser es degui al fet que molta gent veu l’espècie humana, separada de la resta d’éssers vius, com si fóssim una cosa diferent i especial. Res més lluny de la realitat.

La naturaleza és bonica.

Tot i que la bellesa i l’estètica pugui ser un concepte subjectiu, no podem sinó meravellar-nos davant la gran quantitat de formes, colors, capacitats i altres característiques dels éssers vius.

Només cal no adormir-se quan fan algun documental a la tele per adonar-se de la bellesa de la biodiversitat (i de la Terra en general: Geologia, també t’estimem).

En paraules de l’ecòleg Ramon Margalef, la natura ens regala organismes amb categoria d’obres d’art, rareses i meravelles.

Com aquestes:

2. Per raons ètiques

¿Amb quin dret aniquilem, moltes vegades innecessàriament, éssers vius que han superat una història improbable?

Vull dir, les espècies actuals només representen l’1% de totes les espècies que han existit i nosaltres en pocs anys les extingim. Com la vaca marina d’Steller (extinta als 27 anys del seu descobriment), el dodo (88 anys) o el llop marsupial (125 anys).

Tots els seus avantpassats han superat les cinc extincions massives. És gairebé una casualitat que hagin arribat fins aquí i ara els portem a la sisena extinció massiva.

Totes les espècies tenen dret a estar al planeta.

3. Per raons científiques

Cada espècie representa un enigma científic per si mateixa. Investigar i resoldre aquest enigma (que potser encara ni s’hagi plantejat) pot ser la solució a un problema que encara no existeix. Com per exemple, que alguna espècie tingués la clau del tractament d’una malaltia que encara no existeix. Com la COVID-19, que no existia fa un any.

O que alguna espècie tingués la clau de malalties incurables que sí coneixem, però encara no hem descobert aquesta espècie. I potser l’haguem extingit abans de descobrir-la.

Quantes espècies existeixen?

Doncs no ho sabem. Les estimacions van de 5,3 milions a 1 trilió. Descrites, gairebé 2 milions. Així que un percentatge molt baix de totes les que queden per descriure.

4. Per raons sanitàries

A més de l’exemple anterior (malalties incurables la cura de les quals podria estar en una espècie) molt es parla aquest any, amb la SARS-CoV-2, del pas de virus i altres patògens que estaven en altres animals i “fan el salt” a l’humà. Són les anomenades zoonosis.

O espècies transmissores de malalties que estaven restringides a certes àrees, s’estan dispersant cap a altres ecosistemes.

I no només parlo de malalties físiques, sinó també mentals. Fa 15 anys que es va parlar per primera vegada del Transtorn per dèficit de natura. Tot i que no és un transtorn mèdic reconegut oficialment, qui més qui menys (dels que vivim a la ciutat) hem experimentat la fatiga, estrès, mal humor i sensació d’ofegament de passar d’estar tancats en una oficina a les parets de casa nostra. Dia rere dia. I quan podem sortim de cap de setmana a la muntanya o platja, o a fer un “bany de bosc“. I és que els beneficis de la natura per a la salut són molts.

5. Per raons ecològiques

Però no només de malalties causades directament es tracta. Per exemple, la vegetació redueix l’erosió i reté els rius en les seves conques. Si es tala el bosc o la selva→ no hi ha plantes que retinguin l’aigua→ inundacions→ pèrdues humanes i econòmiques.

Són reaccions en cascada en què la desaparició d’una espècie o hàbitat pot tenir conseqüències nefastes per a la resta.

El que estem tots connectats en xarxa i que si es trenca una corda es trenca la xarxa i tal.

Cada espècie té el seu paper en l’ecosistema, i alterar-la suposa alterar l’equilibri ecològic.

6. Per raons espirituals

Hi ha moltes civilitzacions i persones que donen a la natura un significat espiritual o religiós. Per exemple, des de sempre el Sol ha estat venerat com a generador de vida. O els éssers vius i fenòmens naturals estan en la cosmovisió de les cultures mexicanes.

La Aliança de Religions i Conservació (ARC) és una associació que vincula diferents religions del món. El 2000, en iniciativa amb la WWF, van iniciar accions per reduir la destrucció de l’entorn.

7. Per raons econòmiques

Als que realment tenen el poder de conservar la biodiversitat (tu i jo el tenim, però en menor mesura -a menys que siguis el president d’una superpotència mundial-) totes les altres raons sembla que els resulten una mica banals.

Hi ha gent que només reacciona quan li toquen la butxaca o li interessa quants diners pot generar alguna cosa. Doncs aquesta gent no s’ha assabentat que la biodiversitat s’estima que val 145 bilions de dòlars a l’any. I són dades de 2014.

Lògicament, és molt difícil posar-li preu a una cosa que no té valor, però el valor econòmic de la biodiversitat és superior a 145 bilions de dòlars a l’any, com has llegit abans.

Aquest preu inclou els “serveis” que fem servir gràcies a la biodiversitat: l’oxigen que respires gràcies a la fotosíntesi, l’aigua que beus que va ser retinguda per les plantes i sòls, el 100% dels aliments que consumim, la pol·linització per abelles i altres animals de moltíssims vegetals comestibles… la seguretat alimentària només es pot mantenir conservant la biodiversitat.

A aquest preu cal sumar-li tota la investigació que es beneficia de la biodiversitat (per exemple, el 35% dels principis actius dels fàrmacs depenen de la diversitat d’espècies que habiten diferents ecosistemes), el turisme, i en fi, qualsevol activitat econòmica que depengui de recursos naturals (¿totes?).

En definitiva … (i em poso dramàtica)

Si ho mirem des d’un punt de vista totalment antropocèntric, queda clar que la biodiversitat no és un luxe de què puguem prescindir, sinó un recurs essencial per mantenir en vida la nostra espècie.

Mantenir la biodiversitat i la resta de recursos naturals en bones condicions (aigua, atmosfera, sòls) ens assegura la nostra pròpia supervivència. Però a la majoria de gent això no sembla que els preocupi.

Naixeran, consumiran, moriran i els és igual deixar alguna cosa per als que vinguin darrere o els que viuen al planeta amb ell.

Una pena.

Foto de portada: muntatge de Comfreak